Estudia

• Habilitat en l’ús de la terminologia de la disciplina. Habilitat en l’ús dels recursos i instruments bàsics de la disciplina. Capacitat d’anàlisi lingüística. Capacitat d’anàlisi de textos. Coneixement dels principals corrents, autors i obres de la literatura llatina. Adquisició d'uns coneixements generals de mitologia. Adquisició de les habilitats que es consideren bàsiques pel que fa a la competència lingüística, que es limita a la comprensió dels textos escrits. Habilitat en la traducció de textos llatins. Adquisició d'uns coneixements generals dels gèneres de la història de la literatura llatina. Habilitat en l’anàlisi estilística. Capacitat d'elaborar un comentari filològic.

1. Concepte i límits. Etapes. Característiques principals. Gèneres. La poesia èpica. La poesia escènica. La historiografia. L’oratòria. La poesia lírica. Sàtira, epigrama i faula. L’epistolografia. La novel·la. La prosa tècnica.

2. Fonaments de mètrica i estilística llatines. El fonament de la mètrica llatina. Les normes de la quantitat sil·làbica. L’hexàmetre dactílic i el dístic elegíac. Les figures d’estil.

3. Característiques generals de la poesia lírica. Temes. Metres. La poesia innovadora: els poetae noui i Catul. Poesia bucòlica: Virgili. Poesia elegíaca: Ovidi. Horaci.

4. Ens acostarem al món quotidià de l’antiga Roma a través de la lectura, traducció i contextualització de fragments d’obres de cinc autors llatins: Pal·ladi, Plini el Jove, Ovidi, Horaci i Plaute. Les diverses preocupacions que senten els humans al llarg de la vida són les mateixes avui que dos mil anys enrere, només canvia el decorat, les circumstàncies. Entre els clàssics i ara, la vida.

• Anglada, Maria Àngels (1998). Retalls de la vida a Grècia i a Roma (2a. ed.). Barcelona: Empúries.
• Plini Cecili Segon, Gai, Olivar, Marçal, (1927). Lletres. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
• Pal·ladi, ca. 365-ca. 425. De agricultura [Microforma]. , [198.?]: .
• Palladius, Rutilius Taurus Aemilianus, Moure Casas, Ana (1990). Tratado de agricultura; Medicina veterinaria; Poema de losinjertos. Madrid: Gredos.
• Ovidi Nasó, Publi,. Remeis a l'amor; Cosmètics per a la cara. .
• Horaci, Vergés i Fàbregas, Josep, (1978-1981). Odes i; Epodes. Barcelona: Bernat Metge.
• Horaci, (1927). Sàtires; i Epístoles. Barcelona: Fundació Bernat Metge.
• Horaci, Fernández-Galiano, Manuel, Cristóbal López, Vicente, (cop. 1997). Odas y Épodos (2a ed.). Madrid: Cátedra.
• Horaci (1996). Sátiras; Epístolas; Arte poética. Madrid: Cátedra.
• Plaute, Olivar, Marçal, (1934-1960). Comèdies. Barcelona: Fundación Bernat Metge.
• Gómez Pallarès, Joan, (2003). Stvdiosa Roma : los géneros literarios en la cultura romana : notas para su explicación, de Apio Claudio a Isidoro. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions.
• Guzmán Guerra, Antonio, Piñero, Félix, Howatson, M. C. (1999). Diccionario abreviado de la literatura clásica. Madrid: Alianza.
• Historia de la literatura clásica : Cambridge University (cop. 1989-1990). Madrid: Gredos.

Activitats d'avaluació:

Realització d’un treball que consistirà en un comentari morfosintàctic, mètric (hexàmetre i dístic elegíac), estilístic i traducció d'un text llatí.
Al final del semestre es farà un examen sobre un tema o una part d’un tema del programa i un comentari de text.
La nota final del curs serà la mitjana de les notes obtingudes en les dues activitats.

Bibliografia bàsica
• Aghion, I.-Barbillon, C.-Lissarrague, F., Héroes y dioses de la Antigüedad. Guía iconográfica, Madrid, Alianza 1997.
• Alvar, A. (ed.), Poesía de amor en Roma, Madrid, Akal, 1993.
• Anglada, M.A., Relats de mitologia. Els déus, Barcelona, Destino 1996.
• Anglada, M.A., Relats de mitologia. Els herois, Barcelona, Destino 1996.
• Anglada, M.A., Retalls de la vida a Grècia i a Roma, Barcelona, Empúries, 1997.
• Gallo, I.-Nicastri, L. (edd.), Cultura, poesia, ideologia nell’opera di Ovidio, Nàpols, 1991.
• Gómez Pallarés, J., Studiosa Roma. Los géneros literarios en la cultura romana, Bellaterra, Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
• Grimal, P., Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona, Edicions de 1984, 2008.
• Horaci, Sàtires i epístoles, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1927.
• Horaci, Odes i epodes, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1978-1981.
• Howatson, M. C., Diccionario abreviado de la Literatura clásica, Madrid, Alianza, 1999.
• Jenkyns, R. (ed.), El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona, Crítica, 1995.
• Kenney, E.J.-Clausen, W.V., Historia de la literatura clásica. II. Literatura latina, Madrid, Gredos 1990, pp. 475-487.
• Kytzler, B., Breve diccionario de autores griegos y latinos, Madrid, Gredos, 1990.
• Ovidi, Amors, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1971.
• Ovidi, Art amatòria, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1977.
• Ovidi, Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1979.
• Palladius, Opus agriculturae, ed. J.C. Schmitt, Leipzig, Teubner, 1898.
• Paladio, Tratado de agricultura, Madrid, Gredos, 1990.
• Plaute, Comèdies, vol. I. Anfitrió. La comèdia dels ases, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1934.
• Plini el Jove, Lletres, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1927.
• Sariol, J.-Cucurella, S.-Moncau, C., La mitologia clàssica. Literatura, art, música, Barcelona, Barcanova 1994.
• Vilallonga , M., “Unes notes sobre Les Metamorfosis d’Ovidi”, dins Sala, J. (ed.), De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, Girona, 2006, pp. 33-40.