"UN MÓN COMPLEX" és el cicle de conferències de divulgació científica que aquesta tardor la Càtedra Lluís Santaló ha organitzat amb la col·laboració de la Casa de Cultura de Girona.
14 d’octubre: Entenent la complexitat a través dels sistemes dinàmics (Josep Sardanyès)
Resum: La Natura és sinònim de complexitat. El cervell, un tumor, un ecosistema o una infecció viral impliquen una complexitat enorme. Podem abordar aquesta complexitat amb models matemàtics senzills? La resposta no és fàcil, però tenim exemples de dinàmiques molt complexes que s'han pogut estudiar d’aquesta manera. En aquesta xerrada explorarem els conceptes de no linealitat, interaccions, evolució, bifurcacions, amb exemples de models que han permès reproduir comportaments observats en experiments amb fongs, en circuits electrònics o en ecosistemes. Podem visualitzar les matemàtiques directament al món real, i ens permeten aproximar-nos a la complexitat d'una manera senzilla i elegant.
Josep Sardanyès és biòleg i doctor en Biomedicina, i investigador al Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra), on lidera el grup de Dinàmica No Lineal i Evolució. Treballa en l'estudi de les dinàmiques en sistemes biològics com els ecosistemes, el càncer o la virologia. És del comitè editorial de diverses revistes internacionals i ha publicat uns setanta articles en biologia matemàtica i sistemes dinàmics.
Les quatre conferències estan programades pels dijous 30 de setembre i 7, 14 i 21 d'octubre, a les 19:30 h a l'aula magna de la Casa de Cultura de Girona. L'entrada és lliure AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA OBLIGATÒRIA als enllaços:
https://casadecultura.org/detall/28465/conferencia-entenent-la-complexitat-a-traves-dels-sistemes-dinamics-amb-josep-sardanyes
https://casadecultura.org/detall/28121/conferencia-complexitat-i-tecnologia-promeses-i-trampes-del-desenvolupament-tecnologic-amb-sergi-valverde
En un sistema complex, format per una immensa quantitat d’entitats lògiques, físiques o biològiques, el comportament exhibit per la col·lectivitat no pot ser fàcilment reduïble a la suma dels comportaments dels individus que la componen. Un formiguer, un cervell, la xarxa Internet, un ecosistema o una epidèmia vírica són tan sols alguns exemples dels sistemes complexos que conformen el nostre món.
14 d’octubre: Entenent la complexitat a través dels sistemes dinàmics (Josep Sardanyès)
Resum: La Natura és sinònim de complexitat. El cervell, un tumor, un ecosistema o una infecció viral impliquen una complexitat enorme. Podem abordar aquesta complexitat amb models matemàtics senzills? La resposta no és fàcil, però tenim exemples de dinàmiques molt complexes que s'han pogut estudiar d’aquesta manera. En aquesta xerrada explorarem els conceptes de no linealitat, interaccions, evolució, bifurcacions, amb exemples de models que han permès reproduir comportaments observats en experiments amb fongs, en circuits electrònics o en ecosistemes. Podem visualitzar les matemàtiques directament al món real, i ens permeten aproximar-nos a la complexitat d'una manera senzilla i elegant.
Josep Sardanyès és biòleg i doctor en Biomedicina, i investigador al Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra), on lidera el grup de Dinàmica No Lineal i Evolució. Treballa en l'estudi de les dinàmiques en sistemes biològics com els ecosistemes, el càncer o la virologia. És del comitè editorial de diverses revistes internacionals i ha publicat uns setanta articles en biologia matemàtica i sistemes dinàmics.
21 d’octubre: Complexitat i tecnologia: promeses i trampes del desenvolupament tecnològic (Sergi Valverde)
Resum: Tot i que no som els únics animals capaços de fer servir eines per manipular l'entorn, sí que tenim l'exclusivitat de desenvolupar tecnologies cada cop més complexes i poderoses. Però el desenvolupament tecnològic també ha incrementat la pressió sobre els ecosistemes, per la demanda energètica i el consum de molts recursos preuats. Podrem assolir un equilibri entre tecnologia i conservació del medi ambient? Amb la combinació d'experiments i models matemàtics es poden generar i comprovar hipòtesis sobre com els processos d'aprenentatge afecten el desenvolupament tecnològic i social. Fins ara, els resultats apunten que no hi ha un impediment per suposar que l'aprenentatge i el canvi cultural no puguin allunyar-nos de l'actual desastre. Podrem crear una societat més sostenible i justa?
Sergi Valverde és investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC, Barcelona), on es dedica a estudiar l’aplicació de la teoria evolutiva al domini de la cultura, la tecnologia i altres àrees, des de la perspectiva dels sistemes complexos i la teoria de xarxes.