L’Escola de Doctorat, en el marc dels Actes organitzats a la UdG en Motiu del Dia Internacional de les dones, ha organitzat, durant el mes de març, dues taules rodones de “Recerca predoctoral per la Igualtat” amb propostes, resultats i debats per donar visibilitat a les tesis en curs que incorporen aportacions feministes, interseccionals i de gènere per a contribuir a la sensibilització de la comunitat universitària, així com, de la societat, sobre la igualtat.

            La primera taula rodona amb el títol de “Cures, Salut i Interseccionalitat”, va començar amb la presentació de dades recents i poc difoses que demostren que la creació de vídeos pornogràfics amb la Intel·ligència Artificial està afectant sobretot a les dones. L’objectiu de la tesi de Maria Nancy Castrillon Carmona és generar noves propostes d’intervenció terapèutica dins del camp de la salut mental en relació als abusos sexuals, ja que produeixen efectes particulars que cal atendre amb urgència. Rubén López Lorenzo, va portar exemples de com una formació especialitzada del paradigma feminista i interseccional aconsegueix una intervenció més igualitària i menys discriminatòria en l’atenció psicològica i altres serveis a la violència masclista per a evitar la “ceguesa de gènere”; ambdues tesis són del Programa en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida. Anna M. Molina Garcia, del Programa de Doctorat de Dret, Economia i Empresa, va explicar com, davant l’envelliment de la població a l'estat espanyol i al continent europeu, és essencial treballar per a una homogeneïtzació legal de la feina de cures, situant-les al centre del debat jurídic i polític, amb l’objectiu de garantir drets fonamentals per un  sector altament feminitzat i amb precarietat, amb una majoria de dones i migrants. Maricela Mileni Guevara Cabello, del Programa en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut, va presentar la necessitat de dissenyar i implementar un programa pel benestar del desenvolupament en l’adolescència de processos identitaris des d’un model salutgènic i amb perspectiva de gènere per a reforçar l’agència, a una escola de secundària del Perú.

La segona taula sobre “Drets, memòries i societats”, va començar amb l’explicació, per part de Sofía Borrego Moreno del Programa de Doctorat en Ciències humanes, del Patrimoni i de la Cultura, d’una sèrie de canvis en el seu projecte sobre “Las migraciones americanas al s. XIX de Torroella de Montgrí y L’Estartit: milicianos y prófugos, indianos e indianas, afortunados y desventurados”. La seva proposta es basa en usar una metodologia interseccional per a ampliar la categoria del terme “Indià” i fer visible la complexitat de les migracions a Amèrica en el lloc de les dones, tant les que marxaven com les que es quedaven, i amb la diversitat d’identitats racialitzades, de gènere i de treball, i focalitzant en els abusos de la memòria històrica que impedeixen reconèixer  les noves situacions de discriminació racial o sexual. Ana María Candell Saldarreaga, del Programa de Doctorat Interuniversitari en Turisme, va plantejar la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere  amb un disseny digital inclusiu que vol captar les percepcions, experiències i vivències del sagrat en un sentit ampli i les seves transformacions en espais turístics no religiosos. Xavier Marcó Masferrer, en la seva recerca sobre Una comunitat rural en temps de guerra i de revolta: La vall d’Aro al segle XV, del  Programa en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura, va senyalar com, sovint, molts treballs d'Història pateixen de la ceguesa de gènere i reprodueixen molts biaixos en la interpretació de rols i relacions. Per tant, està cercant anàlisi amb perspectiva de gènere i feminista per a fer visible com afecten a les dones determinades condicions demogràfiques, socials, econòmiques i polítiques de l’època. Ibtihal Chafi Founna, va exposar com en el  matrimoni islàmic, es troben moltes figures que es contradiuen amb la igualtat de gènere i la prohibició de patir discriminació per raó de sexe. A partir d’aquí, es cerquen propostes i reformes per a harmonitzar el dret islàmic als estàndards internacionals en igualtat de gènere, en concret, pel que fa a la seva eficàcia civil i dissolució a Espanya. Bernat Remolins Bardina, que investiga sobre la desigualtat de gènere en el mercat laboral espanyol, va proposar una estratègia innovadora que permeti observar i caracteritzar altres perspectives de la desigualtat en relació tant a l’eficàcia dels Plans d’Igualtat com a la millora de les polítiques equitatives en l'ocupació. Ambdues tesis del Programa de Dret, Economia i Empresa.

Els debats, coordinats per la Sumita Saroya Ram Devi del Programa de Doctorat en Educació, l’Anna Maria Candell Saldarreaga, i la Ibtihal Chafi Founna, van concloure en: (a) els dilemes entre els Drets de les dones i la persistència de diferents tipus de discriminació: laboral, cultural, sexual i educativa, així com, amb les capacitats de resistències i afrontament actuals; (b) la necessitat d’incloure altres eixos de desigualtat (classe social, etnicitat, racialització, diversitat funcional, etc.) i (c) la necessitat de desenvolupar més recerca compromesa amb la transformació de la ciència i la societat i difondre-la, per la seva aplicabilitat.