El miniforat d'ozó de l'Àrtic de les últimes setmanes s'està tancant, gràcies al trencament del "vòrtex polar" (remolí de vent estratosfèric). L'afebliment d'aquest remolí de vent ha permès que entri aire de latituds mitjanes, més ric en O3. Al mes de març, científics del Centre Aeroespacial Alemany (DLR) van detectar amb dades del satèl·lit Copernicus Sentinel-5P una reducció inusual d'ozó sobre l'Àrtic. En una anàlisi d'observacions per satèl·lit, els científics van trobar que els nivells d'ozó estratosfèric van assolir el seu punt més baix, 205 unitats Dobson, el 12 de març de 2020. Si comparem, el valor d'ozó més baix observat sobre l'Àrtic en un típic mes de març és d'unes 240 unitats Dobson. En el passat, s'havien detectat altres forats de la capa d'ozó (o esgotament d'ozó) al pol Nord, petits, però aquest any ha estat el més gran de tots. Amb tot, els forats són molt més grans a l'Antàrtida. El forat d'ozó observat sobre l'Àrtic aquest any ha tingut una extensió màxima de menys d'un milió de km². Això és petit en comparació amb el forat de l'Antàrtida, que pot arribar a tenir una mida d'entre 20 i 25 milions de km², amb una durada normal d'entre 3 i 4 mesos, i amb uns nivells d'ozó que solen caure fins a unes 120 unitats de Dobson. El forat de l'ozó es produeix per temperatures extremadament fredes a l'estratosfera (per sota de -80 ° C), per la llum del sol, els camps de vent i substàncies com els clorofluorocarburs (CFC), i això sol passar a l'Antàrtida. Les temperatures àrtiques a l'estratosfera no solen baixar tant com a l'Antàrtida. Però aquest any, el fort vent que ha circulat pel pol Nord va atrapar l'aire fred en el que es coneix com el "vòrtex polar". La capa d'ozó és una capa de gas natural protectora de l'estratosfera que protegeix la vida de la radiació ultraviolada nociva del sol. Normalment, quan es parla del "forat d'ozó", ens referim al forat de l'Antàrtida, que es forma cada any durant la tardor.