https://casadecultura.org/cicles/737/ultimes-fronteres-la-ciencia-del-segle-xxi
En aquesta edició del cicle «Últimes fronteres» constatarem que els ordinadors quàntics ja no són ciència-ficció, veurem l’univers amb uns nous ulls gràcies al telescopi espacial James Webb, llançat a l’espai el desembre de 2021, i parlarem de l’extinció dels neandertals i de l’ADN antic, la recerca del qual ha estat mereixedora del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2022.
«Computació quàntica: passat, present i futur d’una (r)evolució tecnològica», amb Alba Cervera
El dijous 04 de maig de 2023 - 19.30 h - Aula Magna
La computació quàntica utilitza les lleis de la mecànica quàntica per processar informació. Aquestes lleis són molt diferents de les que utilitza la computació tradicional. Gràcies a fenòmens físics com l’entrellaçament, la superposició o la interferència, aquest nou paradigma computacional permet resoldre alguns problemes més eficientment que el millor ordinador actual. En aquesta xerrada es farà un repàs de la història d’aquesta tecnologia, l’estat actual de desenvolupament i les perspectives de futur. Els ordinadors tradicionals, seran substituïts pels ordinadors quàntics?
Alba Cervera Lierta és doctora per la Universitat de Barcelona i investigadora sènior del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Des de l’octubre de 2021, també és la coordinadora del projecte «Quantum Spain», una iniciativa per impulsar un ecosistema de computació quàntica a l’Estat, que té previst instal·lar un ordinador quàntic al BSC. La seva recerca se centra en el desenvolupament d’algorismes quàntics a curt termini i les seves aplicacions, en computació quàntica d’alta dimensió i en estratègies d’intel·ligència artificial en física quàntica.
«El telescopi espacial James Webb: uns nous ulls per mirar l’univers», amb Ignasi Ribas
El dijous 11 de maig de 2023 - 19.30 h - Aula Magna
Després d’anys d’espera, els astrònoms –i la humanitat en general– disposen d’uns nous ulls per observar l’univers, els més potents que hem tingut mai. Això és gràcies al telescopi espacial James Webb, que va ser llançat a l’espai el dia de Nadal de 2021 i que, des de fa uns mesos, recull dades d’una qualitat que meravella tant els professionals com el públic en general. Durant la xerrada repassarem les característiques principals del Webb, així com els resultats obtinguts fins ara, amb el focus posat en la recerca d’exoplanetes. En aquest àmbit, les noves observacions ens haurien de portar més a prop d’esbrinar si hi ha planetes amb les condicions adients per a l’existència de vida.
Ignasi Ribas és el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i professor d’investigació de l’Institut de Ciències de l’Espai, centre de recerca del CSIC. La seva activitat se centra en la recerca d’exoplanetes, amb l’objectiu de descobrir nous planetes semblants a la Terra. Té un paper destacat en diversos projectes d’instrumentació i missions espacials. Ha publicat més de tres-cents treballs d’investigació en revistes internacionals, incloent-hi les prestigioses Nature i Science. Ha estat assessor de l’Agència Espacial Europea i de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva. Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2018 en l’àmbit de les ciències experimentals i la tecnologia.
«Cosins de ximpanzés i parents de neandertals», amb Tomàs Marquès
El dijous 18 de maig de 2023 - 19.30 h - Aula Magna
Qui som? Aquesta pregunta és segurament la base per entendre per què els humans som l’únic primat que ha acabat colonitzant tot el planeta. Dins de les moltes aproximacions per entendre l’evolució humana, la genètica és actualment una de les eines més poderoses que tenim per entendre com hem arribat fins aquí i com s’ha esdevingut el nostre gran èxit evolutiu. Durant la xerrada, doncs, intentarem respondre a preguntes com: hi ha races humanes?, l’home ve del mico?, què és el que ens defineix com a humans?, som únics?, per què van desaparèixer els neandertals? Precisament, aquesta última part és d’allò més rellevant per entendre les bases del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2022, atorgat a un dels pioners de l’estudi de l’ADN antic.
Tomàs Marquès Bonet és professor d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Va ser director de l’Institut de Biologia Evolutiva (centre mixt UPF-CSIC). El seu interès acadèmic combina la biologia evolutiva i la genòmica de la conservació. Ha centrat la seva carrera com a investigador en l’estudi de l’evolució humana i els grans simis, promovent-ne la comprensió des d’una perspectiva molecular i amb finalitats de conservació. Ha estat autor de nombrosos manuscrits científics en revistes internacionals de primer ordre, i pels seus projectes ha rebut prestigiosos premis europeus. Col·labora de manera habitual amb diverses institucions (CosmoCaixa o l’Escola Europea d’Humanitats de l’Obra Social “la Caixa”) per a la divulgació científica de l’evolució. És editor del llibre Deu aportacions catalanes a la ciència actual.
Enllaç a la pàgina de l'activitat:
https://casadecultura.org/cicles/737/ultimes-fronteres-la-ciencia-del-segle-xxi