En biologia hi ha una gran complexitat de factors i d’escales però, tot i així, podem definir unes poques lleis biològiques que ens haurien d’ajudar a interpretar el desenvolupament i el funcionament d’organismes i ecosistemes i la seva resposta al canvi global en general i al canvi climàtic en particular. Aquest canvi climàtic planteja un risc molt alt per a la natura i per al benestar humà. Fins ara, un grup clau d’altres espècies del planeta, les plantes terrestres, ens han ajudat i han evitat un escalfament més fort i ràpid, produït per les nostres emissions de CO2, ja que han assimilat una gran part —aproximadament una quarta part— d’aquestes emissions. Les plantes terrestres s’han beneficiat en aquesta tasca pels efectes de la fertilització de les concentracions creixents de CO2 atmosfèric i per les aportacions antropogèniques de nitrogen, que han millorat la seva fotosíntesi i el seu creixement. Ara bé, la qüestió ara és: fins quan podran continuar fent-ho les plantes? A la xerrada mirarem de respondre-ho.

Josep Peñuelas i Reixach és doctor en ecologia per la Universitat de Barcelona (UB), professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i director de la Global Ecology Unit CREAF-CSIC-UAB-UB. Ha publicat sis llibres d’ecologia i més de mil articles en revistes catalogades en l’Science Citation Index. És un autor altament citat en camps com l’ecologia i el medi ambient, les ciències vegetals i animals, les ciències agrícoles, les geociències, i en molts altres (els seus treballs han rebut més de 130.000 cites). És un dels ecòlegs en actiu més respectats i influents del món. Ha rebut múltiples i prestigiosos premis nacionals i internacionals i ha treballat en les universitats més prestigioses (Stanford, Berkeley, Princeton, Oxford, Cambridge, Pequín...).