El passat 12 de març es va dur a terme la quarta conferència del Cicle de conferències i converses: Memòria i futur de les revistes en català de la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol. Casa Solterra va obrir les portes a Quim Noguero, director de la revista cultural Serra d’Or. Noguero ens va oferir una mirada privilegiada al món del periodisme i va compartir amb els assistents la història, els principis i els reptes d’una de les capçaleres culturals més emblemàtiques del país, així com algunes reflexions personals sobre la relació entre llengua, cultura i periodisme.

Joaquim Noguero dirigeix la revista des de l’any 2023 i compta amb una llarga trajectòria acadèmica i professional. Durant vint-i-cinc anys ha sigut professor a Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, i la seva formació en Filologia Catalana ha marcat profundament la seva manera d’entendre el periodisme cultural. Al llarg de la sessió es va explicar l’origen de Serra d’Or, vinculada inicialment al Monestir de Montserrat. Als anys cinquanta coexistien dues publicacions: Germinavi, destinada als escolans, i Serra d’Or, impulsada pels monjos. Amb el temps, l’esperit de Germinavi es va integrar dins de Serra d’Or, que es va consolidar com una revista cultural de referència. Des de llavors fins a dia d’avui, ha mantingut una continuïtat mensual que la converteix en una de les capçaleres culturals més estables del panorama català.

Segons Noguero, el valor d’una revista com Serra d’Or rau en la seva capacitat de generar reflexió i context. A diferència del periodisme més immediat, la revista aposta per una lectura pausada i profunda, pensada per perdurar en el temps. Així doncs, el seu públic no sol estar vinculat amb les xarxes socials, per això la revista es planteja reforçar la seva presència digital i dinamitzar el web en els pròxims anys, sense renunciar al valor del paper com a espai de lectura reposada. En aquest sentit, va resumir la seva filosofia amb la idea: “Escrivim per avui amb el context d’ahir perquè puguin ser llegits en un futur.” Un altre aspecte que va destacar és la dimensió col·lectiva de les revistes. En el periodisme de revista, el “jo” es transforma en un “nosaltres” format pel consell de redacció, els col·laboradors i els diferents autors els quals construeixen conjuntament el projecte. Tal com va afirmar, una revista és un organisme viu que es nodreix del debat i del contrast d’idees. Cada número és únic, però alhora forma part d’una cadena de continuïtat que dona sentit al projecte editorial.

El director va defensar la necessitat de reforçar la presència del català en l’àmbit cultural i mediàtic. Al mateix temps, va remarcar que el català pot actuar com una llengua d’acollida, capaç de donar veu a diverses sensibilitats i cultures. Pel que fa als continguts, Serra d’Or continua fidel al seu esperit original: analitzar i interpretar la cultura contemporània sense limitar-se a una única perspectiva. La revista dedica espais tant a la cultura clàssica com a les innovacions culturals, abordant disciplines diverses com la literatura, el cinema o les arts visuals. En el moment de màxima difusió, la revista va arribar a tenir fins a 12.000 subscriptors, fet que mostra la seva influència dins del panorama cultural català.

La sessió va acabar amb una reflexió filosòfica que resumeix molt bé la seva manera d’entendre el periodisme: “Cal dubtar escrupolosament aferrissadament” En un context mediàtic sovint dominat per la rapidesa i l’opinió immediata, aquesta idea reivindica un periodisme crític, reflexiu i compromès amb el temps, la cultura i la llengua.

Adjuntem la revista feta pels alumnes de Comuncació Cultural basada en la revista de la conferència: Serra d'Or.

Serra d'Or: alumnes