Campus Patrimoni > La Costa Brava aspira a ser reserva de la biosfera el 2020 gràcies a una proposta de la Universitat
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Campus Patrimoni Cultural i Natural

La Costa Brava aspira a ser reserva de la biosfera el 2020 gràcies a una proposta de la Universitat

El Campus Patrimoni i el Campus Turisme de la Universitat de Girona, el Patronat de Turisme, la Fundació Mar i la Diputació de Girona treballen perquè la Costa Brava aspiri a ser reserva de la biosfera en el 2020.

Un projecte emprès per la Universitat de Girona pretén que la Costa Brava aspiri a ser declarada al 2020 reserva de la biosfera gràcies al reconeixement internacional concedit per la Unesco que advoca per la conservació del paisatge, l'ecosistema i la sostenibilitat. Gràcies a aquest reconeixement, seria el tercer territori de Catalunya amb aquest segell després del Montseny i les Terres de l'Ebre. A nivell mundial hi ha unes 700 reserves de la biosfera, de les  que 48 són a Espanya, el país amb més distintius de tot el món.

La proposta preliminar amb la qual treballen el Campus Patrimoni i el Campus Turisme de la Universitat de Girona, el Patronat de Turisme, la Fundació Mar i la Diputació de Girona és que la reserva abasti 70 municipis de l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva amb l'única excepció de Llagostera, al Gironès.

L'àmbit inclou tots els municipis de la línia de costa -de Portbou a Blanes- i també zones d'interior que sumen 330.000 habitants, més del 40% de la població censada a la província. En total, la futura reserva abraça una superfície aproximada de 4.170 quilòmetres quadrats, dels quals el 69% serien d'àmbit marí i el 31% terrestres. L'idea inicial és que la reserva es restringeixi a Girona, encara que no es descarta en el futur que sigui transfronterera i inclogui part del sud de França.

La candidatura de la Costa Brava abasta l'àmbit terrestre i marí, un fet que podria ser un punt a favor en la concessió del segell per part de la Unesco. Segons la proposta inicial, un total de 2.880 km2 són marins. Des del punt de vista ambiental, el segell compromet el territori a adoptar una sèrie de mesures per afavorir la sostenibilitat. Unes actuacions que hauran de ser consensuades i definides pels mateixos ajuntaments i els agents socials i econòmics del territori.

El director científic del Campus Patrimoni de la Universitat de Girona, Josep Vila Subirós, explica que el fet que sigui un territori més urbanitzat i humanitzat que altres reserves com, per exemple, la de Grenlàndia o el Cap de Gata, no ha de restar-li punts. "Al contrari, serà un repte més", afirma. Sobre els plans urbanístics que estan vigents, la Unesco no té la potestat de modificar-los, així que alguns projectes com la possible construcció del xalets a la cala Aiguafreda de Begur, seguiran endavant si Urbanisme i el Consistori ho aproven. "Una reserva no introdueix elements d'ordenació del territori nous, ni crea espais protegits o parcs naturals ni tampoc pot convertir zones ja urbanitzades en no urbanitzables; la reserva ha de treballar amb el marc legal existent", aclareix.

El sector econòmic i turístic veu el segell com una gran oportunitat per captar turisme més conscienciat amb el medi ambient. "Ser una reserva és el camí a seguir si volem seguir tenint en 50 anys una destinació com la que tenim ara", explica el director del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, Ramon Ramos. Actualment la destinació registra 5,6 milions de turistes i 22 milions de pernoctacions i compta amb 225.ooo places d'allotjaments reglades, sense comptar apartaments turístics.

Aquest mes de juliol tots els organismes organitzadors del projecte s'han reunit amb els ajuntaments que formarien part de la reserva per recollir suports. Els consistoris de la futura reserva veuen la candidatura com un "plus" per al territori. A partir del mes de setembre els agents socials, institucionals i econòmics hauran de consensuar totes aquelles actuacions que presentaran a l'informe final a la Unesco.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.