La propietat intel·lectual és una propietat especial que neix associada a determinades creacions de l’intel·lecte humà. A l’Estat Espanyol es regula per la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI). Els drets de propietat intel·lectual són, per una banda, els drets d’autor, i per l’altra, els drets afins o connexos.
Els drets d’autor són un conjunt de drets de caràcter personal i patrimonial, que atribueixen a l’autor el dret exclusiu a l’explotació de les obres creades per ell, sense més limitacions que les establertes per la llei.
Els drets personals són set drets morals, de caràcter inalienable i irrenunciables, que la LPI estableix en els articles 14, 15 i 16, entre els quals hi trobem el dret de reconeixement d’autoria, i el dret d’integritat de l’obra. De totes maneres aquests drets no es reconeixen a tots els països.
Els drets patrimonials són els drets d’explotació i els drets de remuneració. Els drets d’explotació es regulen en els articles del 17 al 23 de la LPI i són quatre:
- Reproducció
- Distribució
- Comunicació pública
- Transformació
A diferència dels drets morals, aquests Sí que són transmissibles i renunciables. Però l’exclusivitat és el tret principal dels drets morals, és a dir, la facultat d’autoritzar o prohibir a terceres persones a realitzar actes d’explotació de l’obra.
El copyright és el sistema de drets d’explotació dels països angloamericans, i també un símbol mundialment utilitzat © que indica la titularitat dels drets d’explotació en cada obra.
Els drets d’explotació sobre el contingut amb drets d’autor han adquirit una especial dimensió, gràcies a les noves formes de crear i difondre els continguts en formats digitals i a través d’Internet. Els drets de reproducció, com per exemple fer còpies o descarregar contingut, i de comunicació pública, com pujar continguts a espais web i fer-los accessibles a una pluralitat de persones, són utilitzats sovint i per qualsevol persona, tant en el seu àmbit privat com professional, el que implica fer un exercici de drets d’autor a vegades aliens.