La UdG serà la seu de
la 23a Conferència Anual de la International Migration
Research Network (IMISCOE), la trobada
científica més important del món en l’àmbit de la migració, la integració i la
cohesió social. El congrés, organitzat pel Grup de Recerca sobre Moviments
Migratoris de la UdG conjuntament amb IMISCOE, tindrà lloc del 29 de juny al 2
de juliol, i s'ha presentat aquest matí als mitjans de comunicació.
Sota el lema Strengthening Migration Studies
through Community Engagement (Enfortir els estudis migratoris a través del
compromís comunitari), l’esdeveniment reunirà 1.350 investigadors,
professionals, activistes i responsables públics procedents de 75 països. El
programa de la conferència inclou 637 comunicacions, 95 panels i 33 tallers,
distribuïts en prop de 292 sessions, algunes de les quals en línia.
Josep Vila Subirós, vicerector
d’Internacionalització de la UdG, subratlla que “en un moment en què la
migració és sovint objecte de simplificacions, polarització i discursos de
criminalització i xenofòbia, les universitats tenim la responsabilitat d’aportar
coneixement rigorós i generar espais de diàleg. Que Girona aculli la principal
conferència internacional en aquest àmbit, amb més de 1.350 participants de 75
països, reforça la projecció internacional de la UdG i el seu compromís amb un
debat públic basat en l’evidència i els drets humans.”
D’altra banda, l’investigador de la UdG i membre
de l’equip organitzador del Congrés, Òscar Prieto-Flores, assenyala que “parlar
de migració amb dades i amb les comunitats no només millora el debat públic,
sinó que ajuda a construir societats més cohesionades, economies més
sostenibles i democràcies més fortes. En aquest sentit, cal entendre bé els
mecanismes que hi ha darrere de les narratives de l’odi i la por a l’altre, i
aportar coneixement fonamentat que ens permeti bastir conjuntament, de manera efectiva,
la Catalunya del present pensant en el futur”
Un debat global amb impacte local
La conferència vol reforçar el vincle entre la
recerca acadèmica i les comunitats afectades pels processos migratoris. Els
organitzadors defensen que, en un context de forta polarització política i
social, cal passar d’una mirada centrada només en el control de fronteres a una
aproximació basada en drets, participació i justícia social.
Entre els objectius del congrés hi ha promoure
la recerca participativa, donar veu a col·lectius tradicionalment exclosos del
debat acadèmic i contribuir a un discurs públic més inclusiu i basat en
evidències.
La migració: una qüestió de drets, salut i
cohesió social
Un dels eixos centrals de la conferència serà
l’impacte de les polítiques migratòries sobre la vida de les persones i sobre
el conjunt de la societat. Algunes recerques que es presentaran en el Congrés
mostren que els processos de regularització i inclusió social tenen efectes
positius en quatre grans àmbits.
En primer lloc, pel que fa a drets i dignitat,
permeten fer efectius drets fonamentals ja reconeguts per les legislacions
europees i espanyoles. En la vessant de la salut i el benestar, la
regularització redueix els nivells d’ansietat i depressió i afavoreix una
atenció sanitària més preventiva i menys basada en urgències. En tercer lloc,
des de la perspectiva de la participació democràtica, facilita la implicació en
associacions, sindicats, escoles i espais de participació ciutadana, reforçant
la cohesió social. Finalment, des de l’òptica de la sostenibilitat econòmica,
augmenta les cotitzacions a la Seguretat Social, redueix l’economia submergida
i contribueix a una competència empresarial més justa.
Segons uns estudis recents, les regularitzacions
poden aportar més de 4.000 euros anuals en cotitzacions per persona
regularitzada i no provoquen l’anomenat “efecte crida” sovint present en el
debat polític. En canvi, mantenir grans bosses de població en situació
irregular té costos socials i econòmics elevats: més precarietat laboral, menys
ingressos públics, pitjor salut mental i una major vulnerabilitat davant dels
abusos i l’exclusió.
Més enllà dels processos de regularització, el
congrés també posarà el focus en algunes polítiques migratòries com el Pacte
Europeu de Migració i Asil (PEMA), vigent des del 12 de juny de 2026. Format
per nou reglaments i una directiva, el Pacte reforma la governança migratòria
de la UE i marca un gir cap a un enfocament més restrictiu i centrat en
l’externalització de la gestió de les fronteres i de l’asil cap a països
tercers d’origen i trànsit.
Òscar Prieto-Flores, a l'esquerra de la imatge, i el vicerector Josep Vila Subirós presenten el congrés als mitjans de comunicació
Un debat internacional amb veus acadèmiques i
socials de referència
El congrés comptarà amb figures destacades de
l’àmbit acadèmic i social, com l’antropòleg Shahram Khosravi (Stockholm
University), l’economista Martin Ruhs (European University Institute), la
investigadora Blanca Garcés-Mascareñas (CIDOB) o el fundador d’Open Arms, Òscar
Camps, entre d’altres. Les sessions plenàries abordaran qüestions com la
justícia epistèmica, la recerca participativa, l’impacte de l’evidència
científica en les polítiques públiques i els futurs dels estudis migratoris.
La Universitat de Girona, referent en recerca
sobre migracions
La celebració del Congrés IMISCOE 2026 a la UdG
palesa la seva consolidació com a centre de recerca destacat i reconegut en
l’àmbit dels estudis migratoris. Membre d’aquesta xarxa internacional des de
2020, la UdG compta amb una llarga tradició de recerca aplicada sobre
mobilitat, diversitat i inclusió social, vinculada també al seu Màster en
Moviments Migratoris. L’equip organitzador de la UdG l’integren els
investigadors Eila Prats-Brugat, Eduard Carrera, Òscar Prieto-Flores i Xavier
Casademont, amb el suport del conjunt del Grup de Recerca sobre Moviments
Migratoris i dels serveis tècnics i administratius de la UdG.
Trobareu el detall del programa a la web del Congrés.