La recerca, basada en més de 300 enquestes i una vintena d'entrevistes, ofereix una anàlisi exhaustiva de les trajectòries migratòries, la situació socioeconòmica i les perspectives de futur de la comunitat hondurenya resident a Girona i la seva àrea urbana.
La Universitat de Girona (UdG) ha presentat els resultats del projecte
La comunitat d’origen hondureny a Girona: Anàlisi de vulnerabilitats,
perills i actius i propostes d’actuació, una investigació impulsada pel
Grup de Recerca en Ciència Política i finançada per l'Institut Català
Internacional per la Pau (ICIP). L'estudi ofereix una radiografia detallada
d'una comunitat que ha experimentat un fort creixement a la demarcació durant
les darreres dues dècades i aporta informació útil per orientar les polítiques
públiques d'integració i cohesió social.
Els resultats es van donar a conèixer el 13 de juny en una trobada
celebrada a l'Ateneu Eugenienc de Girona, que va reunir representants de
col·lectius d'origen hondureny. La sessió va servir per compartir les
principals conclusions de la recerca, contrastar-les amb els participants i
generar espais de reflexió mitjançant dinàmiques participatives. La jornada es
va cloure amb un concert de la Marchingband Girona i una mostra gastronòmica
hondurenya.
L'estudi es basa en 322 enquestes, una vintena d'entrevistes en
profunditat, treball etnogràfic i recerca documental. Les dades mostren que la
comunitat hondurenya resident a Girona presenta un perfil majoritàriament
femení (77%), jove —amb una edat mitjana de 34 anys— i amb un nivell educatiu
destacable: prop del 60% ha completat estudis secundaris i un 25,7% disposa
d'estudis universitaris. La majoria va arribar a Catalunya als 24 anys de
mitjana i fa aproximadament dotze anys que hi resideix.
Imatge de la presentació de l'estudi
Pel que fa a l'origen, set de cada deu persones provenen del
departament de Francisco Morazán, principalment de Tegucigalpa (44,5%) i
Talanga (21%). Els motius principals de la migració són econòmics (49%) i
familiars (39%), i més de la meitat de les persones enquestades van iniciar el
projecte migratori de manera individual. La recerca identifica quatre grans
onades migratòries, des del període de creixement econòmic anterior al 2007
fins al repunt registrat després de la pandèmia.
En l'àmbit jurídic, el 58% de les persones participants ja ha obtingut
la nacionalitat espanyola, un 22% disposa de permís de residència i un 20%
encara es troba en situació administrativa irregular, pendent de
regularitzar-se. La major part viu a Girona ciutat (70%), seguida de Salt
(16,8%).
L'estudi també posa de manifest una situació econòmica fràgil. El 68%
assegura que tindria dificultats per afrontar una despesa imprevista, tot i que
gairebé la meitat envia remeses econòmiques a Hondures, especialment aquelles
persones amb fills al país d'origen. Pel que fa al mercat laboral, la neteja i
el treball domèstic (19%), la restauració (9%), el comerç (8%) i les cures (7%)
concentren la major part de l'ocupació, amb una marcada segregació de gènere:
les dones treballen principalment en el servei domèstic i els homes en la
construcció i la conducció.
Malgrat aquestes dificultats, el 84% de les persones enquestades
considera que gaudeix d'una salut bona o molt bona. Tanmateix, les persones
sense documentació declaren més problemes de salut i una major exposició a
situacions de discriminació, que afecten aproximadament un de cada cinc
participants.
Pel que fa a les expectatives de futur, el 43% valora positivament la
seva situació a Catalunya, mentre que el 72% considera que la realitat actual
d'Hondures és dolenta o molt dolenta. Aquesta percepció es tradueix en una
baixa voluntat de retorn: només un 23% manifesta la intenció clara de tornar al
país d'origen, mentre que un 44% descarta aquesta possibilitat.
Segons el Grup de Recerca en Ciència Política de la UdG, les
conclusions de l'estudi contribueixen a conèixer millor una comunitat que forma
part del teixit social gironí i que ha protagonitzat processos migratoris
intensos i complexos. La recerca proporciona eines per dissenyar polítiques
públiques i actuacions adaptades a les necessitats d'aquest col·lectiu,
reforçant les estratègies d'integració, cohesió social i planificació
comunitària.