Aquesta iniciativa s’emmarca dins del conveni de postcreixement establert entre la Universitat de Girona (UdG), l’Ajuntament de Girona, Research & Degrowth i Dark Matter Labs.
L’investigador de la Universitat de Girona (UdG) Enric Cassú i el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot Cantalosella, han donat el tret de sortida a l’estratègia “Menys malbaratament, més sobirania” i han explicat el projecte i les línies de treball principals. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del conveni de postcreixement establert entre la UdG –a través del grup d’investigació LEQUIA-, l’Ajuntament de Girona, Research & Degrowth i Dark Matter Labs.
L’objectiu principal d’aquesta proposta és emmarcar un cúmul d’actuacions per prevenir el malbaratament alimentari a la ciutat i als voltants i poder fer una transició cap a un model alimentari urbà més sostenible, proper i sobirà. Entre les actuacions que es portaran a terme, cal destacar el projecte per incorporar neveres d’aprofitament dels excedents dels menjadors escolars que es posarà en marxa el segon semestre d’aquest 2026; el conveni vigent amb Espigoladors per l’aprofitament del fruit urbà; les subvencions de concurrència competitiva que es dedicaran a projectes contra el malbaratament alimentari, o la proposta de ciutat comestible a partir del foment i la gestió d’espais d’horts urbans, entre altres accions més de pedagogia i divulgació.
Tal com es va anunciar el passat mes de maig, durant el primer any del conveni de postcreixement es va dissenyar un pla de ciutat per al malbaratament alimentari amb diferents agents implicats que es començarà a desenvolupar en els propers mesos sota el nom de “Menys malbaratament, més sobirania”.
L'investigador de la UdG Enric Cassú i el Vicerector d'Impacte al Territori i Ambientalització de la UdG, Ignasi Rodríguez-Roda durant l'atenció a mitjans
Cal destacar que un dels elements principals de l’estratègia serà el projecte "Més sobirania i menys malbaratament, per la transformació del sistema alimentari a l’àrea urbana de Girona" del doctorat industrial que duu a terme Enric Cassú entre la UdG i una fundació privada. “Necessitem aquest motor de canvi, un sistema alimentari que sigui més sobirà i més agroecològic, que tinguem a la mà la capacitat per enfortir tant els pagesos com tota l’economia local de petites exportacions en pesca, ramaderia, agricultura i agroforesteria, per tal que puguin aportar aquest valor afegit de l’agroecologia vinculada al territori, a les xarxes d’economia social i a la salut”, ha assenyalat i ha afegit que “hem perdut i dissociat una mica el que mengem amb el territori, la salut i l’economia. Per tant, estem reforçant aquesta capacitat del nostre territori de tornar-nos a donar les eines i els mecanismes per generar un sistema alimentari que ens afavoreixi”.