Un treball de la UdG i la UB analitza per primer cop l’efecte d’una exposició prolongada de microplàstics sobre dues espècies de gorgònies emblemàtiques del Mediterrani: la gorgonia blanca (Eunicella singularis) i la vermella (Paramuricea clavata) davant la presència de microplàstics.
Aquests contaminants afecten alguns processos clau en aquests organismes
colonials que són decisius en l’estructura i la biodiversitat dels fons marins. Una
exposició prolongada dels microplàstics sobre les gorgònies pot alterar
processos fisiològics -com la respiració- que són vitals en aquests organismes
formadors dels fons marins. Tot i que aquests contaminants no causen danys
visibles en els teixits i les cèl·lules, els seus efectes podrien tenir un
impacte ecològic en aquests éssers vius. Especialment, si l’exposició es manté
al llarg del temps o es combina amb altres pressions ambientals que afecten els
organismes marins, com l’escalfament de l’oceà, la degradació de l’hàbitat o la
acumulació creixent de plàstics en el medi marí.
Aquestes són algunes conclusions d’un article publicat a la revista Marine
Pollution Bulletin i liderat pels experts Odei Garcia-Garin, membre de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), i Núria
Viladrich, membre de l’IRBio. En l'estudi, també hi ha col·laborat l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de
la Universitat de València (ICBIBE).
El
treball analitza per primer cop l’efecte d’una exposició prolongada de
microplàstics sobre dues espècies de gorgònies emblemàtiques del Mediterrani:
la gorgònies blanca (Eunicella singularis) i la vermella (Paramuricea
clavata) davant la presència de microplàstics.
Les
gorgònies són organismes colonials amb un paper fonamental en els ecosistemes
bentònics mediterranis i la conservació de la biodiversitat marina. Formen
estructures tridimensionals als fons rocosos -els boscos de gorgònies- i aporten refugi i hàbitat a moltes espècies
de peixos i invertebrats.
«Qualsevol
alteració en el seu funcionament fisiològic podria tenir conseqüències per a
moltes altres espècies associades», detalla l’expert Odei Garcia-Garin,
primer autor de l’estudi i membre de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la
UdG i de l’IRBio. «Comprendre
com responen les espècies formadores d’hàbitat a la contaminació per plàstics
serà essencial per avaluar l’impacte ecològic que causa la presència de
microplàstics a escala global».
Els
microplàstics alteren el procés de respiració de les gorgònies
La
contaminació per microplàstics -inferiors als 5 mil·límetres- és un problema
global que afecta pràcticament tots els ecosistemes marins. Aquestes partícules
provenen de la degradació de residus plàstics o de l’ús de microesferes en
productes industrials i de consum, i poden romandre al medi marí durant dècades
i ser ingerits per nombrosos organismes. Encara no es coneixen bé els seus
efectes a llarg termini sobre els éssers vius que són formadors dels hàbitats
del fons marí.
Per
avaluar els efectes dels microplàstics, es van exposar les colònies d’ E.
singularis i P. clavata durant
tres mesos a una barreja de les partícules de plàstic més comunes a l’oceà, com
el polietilè tereftalat (PET), el poliestirè (PS) i el polipropilè (PP). Els
experiments, duts a terme en equipaments de la Facultat de Biologia de la UB,
simulaven les concentracions reals de microplàstics a la Mediterrània.
L’equip
va analitzar diversos indicadors fisiològics en les gorgònies, com ara la
respiració, la capacitat de captura de preses, el contingut de matèria
orgànica, la ingestió de microplàstics i l’estat dels teixits biològics.
Els
resultats revelen que l’exposició prolongada a aquests contaminants no provoca
danys visibles en els teixits, «però sí altera alguns processos fisiològics
clau com és la respiració, és a dir, la captació d’oxigen del medi extern per
al metabolisme cel·lular», detalla la investigadora Núria Viladrich (UB-IRBio). «Les
taxes de respiració es van reduir significativament en les dues espècies de
gorgònies, un efecte que suggereix una reducció de l’activitat metabòlica.
Aquesta resposta fisiològica podria indicar una adaptació enfront l’estrès o
estratègies d’estalvi energètic», apunta l’experta.
Com
afecten els microplàstics ingeritsper les gorgònies?
Les
colònies de gorgònies també van ingerir microplàstics, «amb un predomini de
partícules de PET. La capacitat de capturar aliment i el contingut de matèria
orgànica es van mantenir estables, i això indicaria que les colònies van poder
compensar el cost energètic mantenint l’alimentació. També van observar
diferències entre espècies en el nombre de partícules ingerides i en la mida de
les que retenien», revelen Garcia-Garin i Viladrich.
L’anàlisi
microscòpica dels teixits «no va revelar danys estructurals ni alteracions
histològiques en les colònies estudiades arran de la ingesta de microplàstics»,
continuen. «Això indicaria que les gorgònies són capaces d’eliminar les
partícules ingerides amb relativa eficàcia, evitant-ne l’acumulació dels
contaminants als teixits a llarg termini».
No
obstant això, els canvis observats en el metabolisme suggereixen que
l’exposició prolongada a microplàstics pot generar efectes subletals que
podrien afectar el rendiment energètic de les gorgònies si es mantenen durant
períodes llargs.
«Serà
precís impulsar nous estudis per avaluar si aquests costos energètics poden
comprometre la resiliència i el paper ecològic de les gorgònies mediterrànies
en futurs escenaris climàtics», conclouen els autors.
Article
de referència:
Garcia-Garin,
Odei; Villar, Mercè; Cherta, Iris; Cani, Alessandra; Ouled-Cheikh, Jazel;
Ruiz-Sagalés, Marc; Viladrich, Núria. «Physiological responses of Mediterranean octocorals to
prolonged exposure to ecologically relevant microplastic concentrations».
Marine Pollution Bulletin, març de 2026. DOI:
0.1016/j.marpolbul.2026.119508