La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, fundada per Josep-Maria Terricabras el 2 de novembre de 1989, va celebrar el passat 9 d’octubre de 2024 un homenatge a la seva figura amb motiu de la seva mort, el passat mes d’abril del mateix any. Una jornada dividida en tres actes on van destacar els records feliços i commovedors, i que va comptar amb l’assistència d’autoritats de primer nivell com l’ex-president de la Generalitat Pere Aragonès i amb un gran nombre de familiars, amics i exalumnes.

Els parlaments introductoris a l’Aula Magna Modest Prats a càrrec del degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, i del director de la Càtedra Ferrater Mora, Joan Vergés Gifra, van ser la connexió idònia entre els dos actes de reconeixement que ja s’havien celebrat prèviament a la figura de Josep-Maria Terricabras. Deixant clara l’empremta del filòsof, professor, traductor i polític, i els motius d’aquest homenatge, les dues primeres parts de l’acte van consistir en dues accions necessàries i indelebles: La creació del Fons Terricabras a la Biblioteca del campus Barri Vell, gràcies a la sessió del seu arxiu per part de la família; i el canvi de nom de l’Aula A1 de la Facultat de Lletres per “Aula Josep-Maria Terricabras”, un gest que recordarà de manera permanent les lliçons inspiradores que durant tants anys Terricabras va pronunciar-hi.

La figura polièdrica de Terricabras va quedar palesa en totes i cadascuna de les intervencions de l’acte. La majoria dels parlaments van ressaltar el seu paper clau a l’hora de fer arribar la Filosofia a Girona i a Catalunya. El rector de la UdG, Quim Salvi, destacava que sense Terricabras la Universitat seria “menys excel·lent, menys internacional i menys rigorosa”. El professor emèrit de Filosofia a la UdG Joan M. Del Pozo era encara més explícit afirmant que “gràcies a ell hi ha la carrera de filosofia a Girona”. D’aquesta faceta molts dels parlants, com l’exalcaldessa de la ciutat Anna Pagans, també van destacar la tasca de la Càtedra Ferrater Mora a l’hora de dur a la ciutat pensadors d’enorme impacte i renom internacional com Eric Hobsbawm, Noam Chomsky, Richard Rorty, Ágnes Heller i un llarg etcètera que es va materialitzar en les intervencions enregistrades en vídeo i projectades durant l’acte que van fer Peter Singer o Clifford B. Cohn.

Moltes de les intervencions també van voler enaltir la figura del professor i l’intel·lectual. Val la pena destacar els records emotius que van relatar exalumnes com Carles Borrego, Esther Vilalta o Oriol Ponsatí-Murlà que van recordar les lliçons de Terricabras com una voluntat de fer filosofia molt més enllà de l’aula i com la necessitat de tenir una “dieta variada” de lectures per tal de no caure en dogmatismes i intel·lectualismes. En aquest sentit, molts parlaments també van destacar el pes del filòsof Ludwig Wittgenstein en la carrera de Terricabras i la seva importància en la recepció d’aquest pensador.

El clima de felicitat i record de l’acte es va combinar amb l’emotivitat. En aquest punt la intervenció de l’editora Isabel Martí va ser rellevant perquè, a banda de repassar l’enorme impacte de l’obra Atreveix-te a pensar, va narrar un seguit d’anècdotes i vivències que denotaven el caràcter incansable i brillant de Terricabras. Les paraules de la periodista i professora de la UdG Imma Merino també van anar en aquest sentit quan, molt emocionada, va relatar alguns passatges de les entrevistes que va poder fer-li dels quals val la pena citar-ne la frase que, sense voler-ho, va convertir-se en elleitmotiv de la jornada:  “Som éssers que vivim, al final l’important és la vida”.

A més a més, els parlaments es van combinar amb la interpretació d’un seguit de peces musicals clàssiques per part de la mezzosoprano Georgina Reyner i la pianista Glòria Garcés, i tots els assistents van comptar amb l’obsequi d’un llibre escrit pel filòsof i escriptor de Sueca Xavier Serra Labrado que repassa de manera concisa la vida i l’obra de Terricabras. L’acte d’homenatge va concloure amb un piscolabis per a tots els assistents, però sobretot havent assolit els seus propòsits: enaltir la vida i l’obra del “mestre” Terricabras fent que la Universitat de Girona i la seva figura vagin unides per sempre. En definitiva, fixant el que la seva filla, Júlia Terricabras, va dir en la seva intervenció: “La UdG sempre serà casa el pare”.

A través d'aquest enllaç es poden visualitzar totes les fotografies de l'acte.