Universitat de Girona > Serinyà va ser un refugi climàtic per les poblacions paleolítiques abans de l’última glaciació
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Serinyà va ser un refugi climàtic per les poblacions paleolítiques abans de l’última glaciació

Un estudi genòmic insòlit ha documentat les migracions de les poblacions del Paleolític que van viure ara fa uns 30.000 anys. La UdG ha aportat dues mostres trobades a les coves de Serinyà de dos individus diferents que van viure fa 22.000 anys. La recerca demostra que Serinyà va ser un refugi climàtic pels grups humans que fugien de les baixes temperatures del continent europeu, just abans del moment més fred de l’última glaciació.

La prestigiosa revista científica Nature ha publicat aquest dimecres una anàlisi genòmica a gran escala de les poblacions caçadores i recol·lectores que van viure al continent europeu des d’ara fa uns 30.000 anys. El Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona (UdG) ha contribuït a aquesta recerca realitzada per un equip internacional, la qual ha reescrit la història dels nostres ancestres a partir de la generació del conjunt de dades genòmiques més important fins al moment d’aquestes poblacions del Paleolític a Europa.

L'estudi ha estat liderat per la Universitat de Tübingen, el Senckenberg Center for Human Evolution and Palaeoenvironment, la Universitat de Pequín i el Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology de Leipzig, i s’ha fet en col·laboració amb 125 investigadors internacionals. L’equip del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la UdG hi ha aportat mostres recuperades a les coves del Reclau Viver i de Mollet III de Serinyà que pertanyen a dos individus que hi foren enterrats ara fa uns 22.000 anys. Aquesta data s’inclou al període conegut com a gravetià final, just abans del moment més fred de l’última glaciació.

En el context europeu, les restes humanes d’aquest període són molt escasses. Per tant, la presència de les mostres de Serinyà en aquest estudi és essencial pel coneixement de les poblacions ibèriques just abans de la contracció de la població europea cap als territoris del sud del continent durant el solutrià. Aquest és el període que segueix al gravetià i està “magníficament representat als jaciments de Serinyà”, segons detalla l’investigador de la UdG i coautor de l’estudi, Joaquim Soler. L’article publicat a Nature caracteritza aquest replegament “com un moment decisiu en relació a la diversitat genètica de les poblacions europees a partir d’aquest moment”, afegeix l’especialista.

La recerca també posa de manifest que els diferents períodes culturals que s’han identificat al llarg del paleolític superior –fa entre 40.000 i 12.000 anys, aproximadament– no coincideixen forçosament amb els reemplaçaments de poblacions. En aquest cas, els resultats proporcionats per l’anàlisi genètica aporten elements que permeten defensar la continuïtat de les poblacions entre els períodes gravetià i solutrià a l’Europa Occidental, per exemple.

Les restes humanes del Reclau Viver foren recuperades al 1948 per Josep Maria Corominas mentre que les de Mollet III han estat exhumades durant les darreres campanyes d’excavacions en el marc dels projectes quadriennals que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Consell Comarcal del Pla de l’Estany i el Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles han donat suport i col·laborat en aquesta recerca. A més de Joaquim Soler, per part de la UdG, han participat en aquesta recerca els membres del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria Neus Coromina i Isaac Rufí.

Anàlisi de 356 individus
En total, l'equip internacional ha analitzat el genoma de 356 caçadors-recol·lectors prehistòrics de diferents cultures arqueològiques, dels quals 116 són individus inèdits. Les mostres provenen de catorze països europeus i Àsia central. Aquests grups humans van viure fa entre 35.000 i 5.000 anys i són els ancestres, almenys parcialment, de la població europea actual.

Sorprenentment, l'equip científic ha descobert que les poblacions associades amb la cultura gravetiana, que es va disseminar pel continent europeu entre fa 32.000 i 24.000 anys, no estaven estretament relacionades entre si. Els unia la mateixa cultura arqueològica: feien servir el mateix tipus d'eines i produïen un art moble similar. No obstant això, les poblacions del sud-oest d'Europa –avui França, Espanya i Portugal– eren genèticament diferents de les poblacions contemporànies d'Europa central i Europa del sud –actualment República Txeca i Itàlia–.

Els caçadors-recol·lectors del sud-oest europeu van mostrar una continuïtat genètica durant els darrers 20.000 anys: els seus descendents van romandre en aquesta regió d'Europa durant el període més fred de l'última glaciació per després expandir-se cap a la resta d'Europa. "Gràcies a aquestes troballes, per primera vegada, podem donar suport a la hipòtesi que el sud-oest d'Europa va oferir condicions climàtiques més favorables durant la fase més freda de la darrera glaciació i grups humans van trobar el seu refugi aquí", segons el primer autor de l’estudi Cosimo Posth (Universitat de Tübingen).

Article: Posth, C., Yu, H., Ghalichi, A., Rougier, H., Crevecoeur, I., Huang, Y., et al. (in press). Paleogenomics of upper paleolithic to neolithic European hunter-gatherers. Nature, Doi: https://doi.org/10.1038/s41586-023-05726-0

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.