Per tal de dur a terme un anàlisis, poseu-vos en contacte amb la responsable de la UEA.

Cal informar de la toxicitat i precaucions d’emmagatzematge de la mostra. Un cop entregat l'informe, si no es ve a buscar el restant de la mostra al cap d’una setmana, aquest serà destruït.

Es poden determinar els diferents tipus de carboni que conté una mostra:

Carboni Total: En la combustió de la mostra s’obtenen dos productes: aigua (que es vaporitza i s’elimina per condensació) i carboni orgànic i inorgànic (que s’oxiden a CO₂). Aquest CO₂ generat es mesura mitjançant un detector d’infraroig no dispersiu (NDIR).

Carboni Inorgànic: El carboni inorgànic d’una mostra es determina mitjançant l’acidificació de la mostra amb àcid fosfòric. En aquest procés es forma CO₂ que és analitzat per el detector NDIR.

Carboni Orgànic Total: Aquest es calcula per la diferència entre el carboni total i el carboni inorgànic.

Carboni Orgànic No Purgable (NPOC): En mostres on el contingut de carboni inorgànic és molt superior a l’orgànic, es recomana mesurar l’NPOC. Aquest s’obté a partir d’una acidificació prèvia de la mostra per tal d’eliminar tot el IC, i una posterior agitació per eliminar tot el carboni orgànic purgable. Aleshores la mostra acidificada i agitada s’introdueix al tub de combustió on és oxidada generant CO₂.

El TOC és una mesura ràpida, acurada i directa del contingut orgànic total d’una mostra d’aigua, ja que no depèn de l’estat d’oxidació inicial de la matèria. Algunes de les aplicacions d’aquesta tècnica són:

• Avaluació dels contaminants de diversos tipus d’aigües superficials i subterrànies.
• Control de qualitat de l’aigua ultrapura.
• Indicador no específic de la qualitat de l’aigua dels processos industrials.

El volum de mostra necessari per l’anàlisi és de 24 mL (filtrats a 0,45 µm).