És docent d’Història de l’Art a la Universitat de Girona i ha procurat no creure's mai els cants de sirena de la psicopedagogia més banal i menys consistent, anunciadora de canvis copernicans que mai han arribat i que, en canvi, han comportat ple d'efectes secundaris indesitjables. Creu que la bona docència depén d'un professorat honest, competent i motivat, independentment de la metodologia (i la tecnologia) docent que faci servir. Es objector respecte de determinades directrius docents de l'administració que únicament persegueixen un professorat dòcil i obedient. És conscient que la Universitat pública del seu país està mal financiada i que això, juntament amb la mala política docent de diferents equips de govern han convertit la seva titulació a la UdG en una versió escarransida d'allò que hauria de ser un grau d'Història de l'Art. Ha estat professor visitant de les universitats italianes de Sassari i Cagliari. Fa recerca sobre l’art dels segles XVI i XVII produït a Catalunya, posant l’accent en l’estudi crític i la redescoberta d’alguns dels autors més significatius d’aquell panorama històric i en el fenomen de la recepció a Catalunya de la cultura artística internacional. Ha publicat llibres sobre Agustí Pujol, la retaulística del Bages durant el segle XVII, els retaules majors de Santa Maria Arenys de Mar i de la Prioral de Sant Pere de Reus (amb Joaquim Garriga), i articles sobre Pere Nunyes, Joan Baptista Toscano, Antoni Rovira, etc. Ha estat comissari de les exposicions De Flandes a Itàlia (amb Joaquim Garriga), Llums del Barroc, Alba Daurada L’art del retaule a Catalunya , Falsos Verdaders. L'Art de l'Engany , Contra el Barroc: Un món en extinció (aquestes dues darreres amb Francesc Miralpeix);. Actualment prepara publicacions sobre la cultura artística dels obradors artístics del Principat i sobre el col·leccionisme de la casa dels Toledo, marquesos de Villafranca en temps dels reis Felip II i Felip III, sobre el qual ja n’ha avançat alguns arguments als articles “Paul Bril, Wenzel Cobergher, Jacob Frankaert I, Willem I van Nieulandt y los ermitaños de Pedro de Toledo, V marqués de Villafranca”, “Retazos del sueño tardorenacentista de don Pedro de Toledo” o "Sobre el quinto marqués de Villafranca, Camillo y Giulio Cesare Procaccini". Des de desembre de 2024 es membre numerari de la Secció Històrico-Arqueológica de l'Institut d'Estudis Catalans. Se li han reconegut sis sexenis de recerca estatals i sis d'autonòmics; i també sis trams de docència i tres de gestió. Des de fa anys compta amb l'acreditació de Catedràtic d'Universitat però veu amb perplexitat com la política de personal de la seva universitat (2021-2025) li impedeix progressar en la carrera professional.