Tesi doctoral d'Andrea Riberas Sánchez: "Medial forebrain bundle intracranial self-stimulation in a sporadic Alzheimer’s disease rat model: effects on circulating miRNAs as biomarkers of treatment response and functional in vitro analyses". Direcció: Dra. Elisabet Kadar Garcia
La
malaltia de l’Alzheimer (MA) és la principal causa de demència al món. Malgrat
els avenços en la seva investigació, avui dia no existeix cap tractament
farmacològic ben establert capaç de curar-la o aturar-ne la seva progressió. Per
aquest motiu, en els darrers anys han sorgit noves estratègies terapèutiques no
farmacològiques, com l’estimulació cerebral profunda. Aquesta tècnica
consisteix en la inserció d’un elèctrode en regions cerebrals relacionades amb
la memòria i l’aprenentatge amb l’objectiu de modular-ne l’activitat i millorar
aquests processos, alterats en la MA. Paral·lelament, el diagnòstic continua
depenent de tècniques invasives i costoses, fet que dificulta la detecció
precoç i el seguiment dels tractaments. En aquest context, l’ús de molècules
presents en els fluids corporals, com ara a la sang, anomenades biomarcadors, com
són els microARNs (miARNs), està emergint com una alternativa prometedora i poc
invasiva.
La
finalitat d’aquesta tesi doctoral ha estat estudiar el potencial de
l’autoestimulació elèctrica intracranial (AEIC) en el feix prosencefàlic medial
(FPM) com a estratègia terapèutica en un model animal de la MA esporàdica. Per
fer-ho, es van utilitzar rates tractades amb estreptozotocina (STZ), un compost
capaç d’induir alteracions similars a les observades en pacients amb Alzheimer.
Es van aplicar dos protocols d’estimulació: un d’agut associat a l’entrenament
conductual, i un altre de prolongat i espaiat en el temps, independent de
l’entrenament. Posteriorment, es va analitzar la memòria espacial, així com els
canvis cerebrals i moleculars relacionats amb la malaltia.
Els
resultats obtinguts van mostrar que l’estimulació cerebral aguda va millorar
l’aprenentatge i la memòria espacial i va afavorir la supervivència neuronal en
l’hipocamp (HP), àrea vulnerable a la degeneració. A més, el tractament prolongat
va revertir dèficits de memòria observats mesos després de la inducció
experimental de la malaltia.
D’altra
banda, aquesta tesi també es va centrar en l’estudi dels miARNs en sang com a
potencials biomarcadors no invasius de la MA. Es van identificar diversos
miARNs associats tant al diagnòstic com a l’evolució de la malaltia, així com a
la resposta al tractament d’AEIC. Entre ells, va destacar el miR-495, relacionat
amb mecanismes d’estrès oxidatiu.
Finalment,
els estudis realitzats en la línia cel·lular humana SH-SY5Y van demostrar que
el miR-495 regula negativament la proteïna Nrf2, clau en la defensa
antioxidant. A més, l’AEIC prolongat va ser capaç de restaurar els nivells
d’aquesta proteïna en l’HP de rates model MA, suggerint un possible mecanisme
neuroprotector.
En
conjunt, la investigació duta a terme en aquesta tesis doctoral aporta noves
evidències sobre el potencial terapèutic del FPM-AEIC en la MA i proposa l’ús
de miARNs com a potencials biomarcadors en sang per al diagnòstic i el
seguiment de l’eficiència de futurs tractaments.
Lectura de la tesi: 23/07/2026 a la Sala d' Actes de Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).