L’aprenentatge de la contrucció a través d'imatges d’edificis aportades pels estudiants

Aquesta tesi doctoral analitza el potencial de les imatges d’edificis, especialment aquelles aportades pels estudiants, com a recurs per afavorir un aprenentatge significatiu en les assignatures de Construcció. L’estudi parteix de la idea que el coneixement constructiu té un fort component visual i seqüencial. És aquí on l’ús d’imatges pot facilitar-ne la comprensió, especialment quan l’accés a obres reals és limitat. En aquest marc, es planteja que la participació activa dels estudiants en la cerca, selecció i anàlisi d’imatges pot incrementar la seva motivació, la implicació en el procés formatiu i la transferència del coneixement més enllà de l’aula.

Els objectius de la recerca són analitzar si les activitats basades en imatges afavoreixen l’aprenentatge dels continguts tècnics de construcció, si la participació activa en l’aportació d’imatges augmenta la implicació de l’estudiantat i si afavoreixen la seva aplicació més enllà de l’aula, especialment en l’observació i comprensió de l’entorn construït.  La recerca parteix de quatre hipòtesis que aborden la relació entre les activitats basades en imatges i l’aprenentatge assolit, la utilitat de les aportacions visuals fetes pels estudiants, la motivació derivada de la implicació activa i la transferència del coneixement fora de l’àmbit acadèmic.

El marc teòric s’emmarca en les teories de l’aprenentatge significatiu, el constructivisme i el sòcio-constructivisme, i incorpora enfocaments metodològics centrats en l’alumnat, l’ús de recursos visuals i les tecnologies digitals. La construcció s’hi entén com un saber pràctic, interdisciplinari i sistèmic que requereix metodologies contextualitzades i visualment actives. La tesi també analitza diferents enfocaments docents, diferenciant entre metodologies que no utilitzen imatges, aquelles que les incorporen com a recurs docent i les que es basen en la participació activa de l’alumnat a través de la imatge pròpia.

La recerca es desenvolupa mitjançant una metodologia de recerca-acció, amb un enfocament mixt qualitatiu i quantitatiu, estructurada en quatre fases: planificació, execució, observació i reflexió. El treball de camp ha implicat a més de 900 estudiants de graus d’Arquitectura i d’Arquitectura Tècnica i Edificació de la Universitat de Girona i d’universitats llatinoamericanes. S’hi implementen quatre accions didàctiques: activitats d’aula basades en l’anàlisi d’imatges, proves d’avaluació amb suport visual, treballs d’anàlisi de casos reals i activitats de cerca i aportació d’imatges a fòrums virtuals. Es recullen evidències mitjançant enquestes, mostres d’activitats i resultats acadèmics.

Els resultats mostren que les activitats basades en imatges d’edificis afavoreixen un aprenentatge més comprensiu i contextualitzat. Es constata una millora en la motivació, l’autonomia i la implicació de l’estudiantat, així com un augment dels resultats acadèmics respecte a metodologies més tradicionals. La participació activa en la cerca i compartició d’imatges és valorada positivament i afavoreix la construcció col·lectiva del coneixement, especialment quan es treballa en entorns digitals com Moodle. Així mateix, s’evidencia una transferència del coneixement més enllà de l’assignatura, amb un increment de l’interès per observar i comprendre la construcció dels edificis del seu entorn.

Les conclusions validen les hipòtesis formulades i posen en relleu el valor pedagògic de les imatges, especialment quan aquestes parteixen de l’aportació activa de l’alumnat. La metodologia assajada resulta transferible a altres contextos i disciplines amb una forta component tècnica i visual, i obre línies de recerca futures sobre la co-creació de recursos docents i l’ús d’entorns digitals i col·laboratius en la docència tècnica.

Lectura de la tesi: 08/01/2026 a la Sala de Graus de la Facultat d'Educació i Psicologia