La importància i complexitat de la barreja turbulenta la podem valorar mentre esmorzem i agitem la cullereta per barrejar la xocolata en pols a la llet. A la UdG estudiem la barreja en llacs, mars i oceans. Com a exemples: si no es barregés la capa superior de l’aigua del mar amb la inferior ens banyaríem en una aigua molt més calenta; a les algues d’un llac o d’un oceà, que estan on els arriba el sol perquè el necessiten per fer la fotosíntesi, no els arribarien els nutrients provinents de la descomposició de la matèria orgànica, que es produeix més avall; en el clima actual, en què hi ha grans corrents oceànics que s’escalfen, la transferència de calor a causa de la barreja entre corrents adjacents influeix en la variació del clima.En aquest context plantejarem els hàndicaps de l’estudi de la barreja en sistemes aquàtics naturals, les aportacions que es fan des de la UdG en aquest camp i alguns resultats d’aplicació d’aquests estudis.

A càrrec d'Elena Roget Armengol (Grup de Recerca en Física Ambiental - UdG)

Descobrirem què és el greix humà, quines són les particularitats de les cèl·lules que el formen i com les estudien els investigadors.

A càrrec de Francisco José Ortega Delgado (Grup de recerca en Biologia Cel·lular i Translacional - IDIBGI)

Descobrirem nous aspectes moleculars que permeten recuperar o millorar l'estat funcional del teixit adipós i, com a conseqüència, millorar la salut metabòlica de les persones amb obesitat.

A càrrec de Jose Maria Moreno Navarrete (Grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut - IDIBGI)

Davant l'emergència climàtica, tothom està d'acord que cal descarbonitzar el planeta. Però, per què genera tanta resistència el canvi de l'horitzó? En aquesta microxerrada, descobrirem que el paisatge no és un escenari estàtic ni una simple preferència estètica, sinó el "rostre" que reflecteix els nostres valors, records i identitat cultural.Analitzarem per què la transformació de l'entorn es pot viure com un atac a l'essència d'un lloc i posarem sobre la taula les grans preguntes que sovint passem per alt. Com podem resoldre una urgència climàtica global sense sacrificar la identitat local? Com capgirar el rebuig i transformar les comunitats locals en les veritables protagonistes del canvi? Una invitació a reflexionar sobre la dimensió ètica d'un canvi que ens afecta a tots.

A càrrec de Martina Botton (Grup de recerca en Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental - UdG)

Descobrirem com els bacteris metanotròfics són capaços d'utilitzar el metà com a font d'energia i carboni i una font de nitrogen per produir proteïnes. Aquest procés permet transformar un gas d'efecte hivernacle en biomassa rica en proteïnes, que es pot utilitzar com una alternativa sostenible al pinso convencional i contribuir a valoritzar les emissions de metà i reduir-ne l'impacte ambiental.

A càrrec de Milagros Irene Peña Castro (Instituto Catalán de Investigación del agua - ICRA)

Sota els nostres peus hi ha un laberint de tubs i pous que ens connecten a tots, barri a barri: el clavegueram. I si aquest entramat de ciment fos la clau per tenir cura de la nostra comunitat? L'aigua residual ens ofereix una fotografia instantània —i totalment anònima— de l'estat de salut de cada barri. En aquesta microxerrada us explicarem com desenvolupem mapes digitals de precisió del clavegueram, una eina pionera per entendre les necessitats de cada veïnat que permetrà dissenyar campanyes de salut pública a mida. Descobreix com la cartografia subterrània pot esdevenir el millor mapa per protegir la salut del teu barri.

A càrrec de Sílvia Busquets Font (TRARGISA - ICRA)

Les esponges marines són els animals més antics del planeta, organismes simples a primera vista, però que amaguen un món invisible d'una complexitat extraordinària. Al seu interior viuen milers de milions de bacteris, fongs i altres microorganismes que conformen el que anomenem el microbioma de l'esponja. Aquests microbis invisibles no són simples inquilins: són socis imprescindibles que ajuden l'esponja a alimentar-se, a defensar-se i, tal com hem descobert recentment, fins i tot a reproduir-se. En aquesta xerrada us portaré al fons del mar per descobrir com les esponges de les nostres costes duen a terme una de les estratègies reproductives més sorprenents del regne animal. Durant la reproducció, les esponges no només transmeten els seus gens als fills, també els transmeten els seus bacteris, generació rere generació, com un llegat invisible. Però la història no acaba aquí: hem descobert que en els moments de màxima demanda energètica, quan l'esponja forma els seus embrions, fa alguna cosa impensable: devora els seus propis bacteris per obtenir l'energia necessària per criar les seves cries.Parlarem de reproducció sexual i asexual, de simbiosis mil·lenàries, i de com l'estudi d'aquests animals aparentment senzills ens ajuda a entendre els fonaments de la vida animal al mar, i potser molt més enllà.

A càrrec de Marta Turon Rodrigo (Biodiversitat i Biologia Evolutiva / Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC)

What if the CO2 coming out of a factory chimney, or even our own cars, could instead be stored and go straight back in as a raw material for industry? So, the goal is to develop chemical processes that convert a source of greenhouse effect into fuels, chemicals and everyday materials. The challenge is to find the right catalyst among millions of possibilities, and that is where computational chemistry comes in: we make simulations of how the molecules interact with each other and then use that knowledge to predict promising candidates in hours rather than days.

A càrrec de Thalia Ortiz Garcia (Grup de Recerca en Disseny i Modelatge de Reaccions Catalitzades per Metalls de Transició - IQCC - UdG)

Descobrirem com es relacionen els ovaris, el fetge, el teixit adipós i la microbiota intestinal en la salut reproductiva femenina. Veurem per què algunes dones desenvolupen alteracions com la síndrome d'ovari poliquístic i com aquesta recerca pot contribuir a millorar-ne el diagnòstic i impulsar futurs tractaments més personalitzats.

A càrrec de Hiva Doustmohammadi (Grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut - IDIBGI)

Als anys noranta quedaven menys de cinc ossos bruns autòctons a tot el Pirineu. El 1996 van començar les reintroduccions d’exemplars procedents d’Eslovènia i, trenta anys després, la població supera el centenar d’individus. El retorn de l’os, però, també ha reobert debats sobre el territori i la governança, la ramaderia, la biodiversitat i la convivència. En aquesta xerrada explorarem el passat, el present i el futur de l’os bru des d’una mirada holística i inclusiva, preguntant-nos què implica conviure amb un gran depredador al segle XXI.

A càrrec de Marià Serrat Crehuet (Grup de Recerca Canvi Socioambiental - UdG)

Descobrirem quin paper tenen els materials compostos en la indústria actual i com poden contribuir al transport del futur gràcies a la seva lleugeresa, resistència i capacitat per reduir les emissions contaminants.

A càrrec de Andrés Felipe Ramírez Moreno (Grup de Recerca en Anàlisi i Materials Avançats per al Disseny Estructural - UdG)

Descobrirem com uns dispositius microelectrònics, formats per capes nanomètriques, poden aprendre i recordar gràcies a processos a nanoescala.

A càrrec de Mercedes Saludes Tapia (IMB-CNM CSIC)

Al nostre intestí hi viuen bilions de microorganismes que produeixen substàncies capaces de comunicar-se amb el cervell. En aquesta xerrada descobrirem com la microbiota intestinal pot relacionar-se amb la memòria, l’atenció i l’estat d’ànim, i quin paper podria tenir en malalties com l’Alzheimer. A partir d’estudis en persones i models experimentals, veurem com la recerca intenta passar de les simples associacions a identificar mecanismes reals. Un viatge de cinc minuts per un dels diàlegs més sorprenents del nostre organisme.

A càrrec de Jordi Mayneris-Perxachs (Grup de recerca de Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes - IDIBGI)

Com podem saber si un riu està sa o si està patint? Una pista molt bona ens la donen els biofilms fluvials, i en parlarem en aquesta microxerrada!Els biofilms són com una “pell” que recobreix les pedres del riu (i que sovint ens fa relliscar quan hi passem per sobre). Estan formats per microorganismes molt petits com algues, bacteris i fongs que treballen junts com si fossin una petita comunitat. Tot i que no els veiem, són molt importants ja que ajuden a netejar l’aigua de manera natural, perquè s’alimenten de restes de matèria orgànica i poden atrapar alguns contaminants. Ara bé, tenen un límit. Quan l’aigua està contaminada o el riu pateix molts canvis hidrologics, aquests microorganismes s’estressen i ja no funcionen tan bé. Això fa que hi hagi menys biofilm o que sigui menys eficient fent aquesta feina de neteja. Per això són tan útils per als científics! Com que són molt sensibles, ens avisen ràpidament quan alguna cosa no va bé. Mirant-los, podem entendre millor la salut del riu i actuar a temps per protegir-lo i conservar tots els éssers vius que en depenen.

A càrrec de Neus Besolí Mestres (Institut Català de Recerca de l'Aigua - ICRA)

Què ajuda els infants i adolescents que han viscut situacions de violència de gènere a superar-les? En aquesta microxerrada coneixerem el projecte SURV_CHILD, que investiga el paper de les xarxes familiars, socials i professionals en la recuperació dels infants. També descobrirem què ens expliquen les persones que van viure aquesta realitat durant la infància i els professionals que treballen en la detecció i l'atenció a les víctimes.

A càrrec de Cristina Sánchez Miret (Grup de recerca IGESI, Grup de Recerca Interdisciplinar en Gènere i Desigualtats Socials - UdG)

Quin volum d'aire respirem? Què podem trobar a l'aire? Com definim una bona qualitat de l'aire? Quina influència té sobre la salut i per què és important estudiar-la? En aquesta microxerrada debatrem aquestes qüestions d'una manera divulgativa, interactiva i participativa.

A càrrec de Giulia Gionchetta (CSIC IDAEA - Human Exposome)