Instituts > Redescobrint la vegetació dunar de Catalunya [img

Botànics de la Universitat de Girona han localitzat a les dunes litoral de l’Empordà una nova comunitat vegetal per aquest territori. Els resultats del seu estudi han estat publicats al Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural.

06 d'abril 2021

Els botànics Jordi Bou i Lluís Vilar, de l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, han localitzat a les dunes litoral de l’Empordà una nova comunitat vegetal. Es tracta del prat sec anomenat Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni, un prat de sorrals fixats del litoral que creix a la rereduna i que fins ara només es coneixia del Baix Llobregat, on és molt rar.

En el decurs d’un estudi de la vegetació dunar de les comarques de Girona (projecte ECOPLAYA del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades), i després d’analitzar els inventaris realitzats, s’ha trobat la comunitat a la platja de la Rovina i al Bol Roig (Alt Empordà), i també a la Fonollera i a Ràdio Liberty; són només sis localitats, i en la majoria de casos es tracte de superfícies exigües. La seva extensió i forma d’implantació territorial fan d’aquests prats una comunitat de raresa notable.

En aquests prats hi dominen les plantes anuals i també s’hi fan algunes bulboses primaverals, entre els quals algunes orquídies, però sobretot es diferencia per la presència de l’espècie característica Bartsia trixago (Bellardia trixago; boca de dragó petita, fam. de les orobancàcies), per l’abundància dels tàxons propis de prats secs i també per algunes espècies psammòfiles que la diferencien d’altres prats mediterranis de terra baixa. Cal destacar la presència del coixí de monja (Astragalus tragacantha, fam. de les papilionàcies), espècie protegida dins del Pla d'Espais d'Interès Natural.

Aquests prats de rereduna tenen una distribució i extensió molt limitada degut a la destrucció de l’hàbitat i a la pèrdua de les dinàmiques naturals. Es tractaria de comunitats efímeres de transició que se situen en l’estreta franja que es forma entremig de la vegetació psammòfila que creix per darrera de la costa i de la vegetació mediterrània llenyosa que colonitza l’ambient de sorres ja consolidades, als indrets allunyats de la platja. Degut a la seva singularitat, a nivell europeu, es consideren un hàbitat d’interès comunitari “HIC 2240 Dunes amb prats d’anuals dels Thero-Brachypodietalia”. L’hàbitat CORINE amb que s’identifiquen “16.229 Llistonars (prats de Brachypodium retusum) i altres prats secs amb teròfits, colonitzadors d'arenys marítims” s’ha valorat a Catalunya amb un Interès de Conservació (IC) de 16 sobre 24. Però a partir dels nous inventaris realitzats, els autors han revaluat a l’alça el seu IC, a causa de la seva riquesa en espècies.

Les característiques de la comunitat, en el context d’un litoral profundament transformat, fan que aquest prat tingui un alt grau d’amenaça i sigui molt vulnerable a pertorbacions i tot tipus d’impactes. La seva raresa al territori és una de les seves principals fragilitats, ja que qualsevol tipus de situació pot comprometre fàcilment gran part de les localitats. A més, el seu caràcter efímer de pradell ric en plantes anuals fa que sigui una comunitat de transició molt sensible, on la mateixa successió natural tendeix a transformar-la fàcilment. L’entrada d’espècies llenyoses és clarament un element clau a tenir en compte en l’ecologia i la seva conservació. Aquestes característiques són especialment problemàtiques per una comunitat del litoral marítim català, on hi ha hagut una important destrucció d’hàbitats durant el segle XX i a on la pressió turística és molt elevada, ja que la combinació d’aquests dos contextos representa una vulnerabilitat important. Per aquest motiu, els autors han proposat que el grau d’amenaça (A) considerat per l’hàbitat passi de 3 a 4, i en recomanen la seva preservació.