Pilar Rodrigo (UAM) i Lara Morcillo (UdG), membres del projecte HEBE, han publicat l’article ‘Redes sociales reales frente a las virtuales: cómo la participación protege el bienestar juvenil‘ a la plataforma de divulgació científica The Conversation.
L’article parteix de les troballes de la passada edició del Projecte HEBE3, però es centra en l’ús de les xarxes socials virtuals per part de les persones joves i com afecta la seva participació social.
És un fet que les xarxes virtuals han modificat molts aspectes de les nostres vides, també la forma en què participem. Per als participants en la investigació són dues cares de la mateixa moneda: d’una banda, les xarxes virtuals faciliten l’accés, la comunicació i la interacció, però, d’altra banda, comporten fatiga emocional i sensació de soledat, ja que els obliga a estar permanentment “connectats” i a mantenir interaccions que no sempre són significatives.
Els beneficis de la participació física en la joventut són clars; enforteix el benestar, genera aprenentatges i permet l’empoderament a nivell individual i col·lectiu. Per això, els participants de l’estudi sostenen que l’activisme digital és un complement a l’activisme tradicional, no un substitut. És a dir, la participació online no té sentit si no està connectada amb accions reals en el món físic.
Com a possibles solucions, les autores proposen alternatives centrades en la connexió de les persones joves amb el món físic, però, sobretot, amb la connexió entre persones joves. Ja sigui a través d’experiències de participació social, projectes comunitaris o formacions en oci i temps lliure, la idea és construir, conviure i transformar el món en el què viuen. Un exemple és la Escuela UAM de Animación, que ofereix formació en el lleure, on poden crear escenaris d’oportunitat i xarxes que els connecten amb la comunitat.
Això no obstant, cal destacar que l’entorn familiar i personal, així com el context social, polític i institucional, influeix en les possibilitats i oportunitats dels joves per participar. És per això que l’article finalitza reclamant a les polítiques públiques, els professionals de joventut i les pròpies comunitats el seu deure i capacitat per facilitar l’existència d’aquests espais de participació social.
Referència i accés a l’article:
Rodrigo, P. y Morcillo, L. (2026) Redes sociales reales frente a las virtuales: cómo la participación protege el bienestar juvenil. The Conversation. DOI https://doi.org/10.64628/AAO.4mv3ppa9y