Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2013
Descripció:
Introducció a la biotecnologia vegetal. Aplicacions de la biotecnologia vegetal en agricultura. Utilització de mètodes biotecnològics en millora genètica de cultius, millora de la qualitat dels productes vegetals conservats i en la producció i protecció dels cultius. Micropropagació d'espècies vegetals. Genètica cel•lular asexual. Enginyeria genètica d'espècies cultivades. Biofertilitzants i biopesticides. Biotecnologia i qualitat post-collita.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Poc (25%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Majoritàriament (75%)

Grups

Competències

  • Aplicar el mètode científic com a eina amb coneixement de les seves aportacions i limitacions
  • Cercar, obtenir, organitzar i interpretar informació bàsica i aplicada amb raonament crític
  • Capacitat per transmetre coneixements i comunicar-se oralment i per escrit
  • Avaluar i escollir les metodologies més adients per la millora del rendiment i la qualitat d’un cultiu.
  • Aplicar la biotecnologia en millora genètica vegetal, fertilització, control de plagues i malalties i millora de la qualitat i conservació dels productes recol•lectats.
  • Identificar, valorar i dissenyar estratègies de modificació genètica de plantes Cercar informació sobre les fonts de recursos fitogenètics i les aplicacions de la biotecnologia en la seva conservació
  • Exercitar tècniques experimentals de multiplicació vegetativa de plantes, millora genètica i control biològic de malalties en producció i post-collita.
  • Comprendre, valorar i comentar el contingut d'un seminari de recerca en el camp de la biotecnologia.

Continguts

1. INTRODUCCIÓ

          1.1. La Biotecnologia Vegetal. Concepte. Perspectiva històrica. Aplicacions. Ús de la biotecnologia en la millora vegetal, combinació amb la millora clàssica. La biotecnologia en el control d’agents nocius en producció i post-collita, i en la fertilització i estimulació del creixement dels cultius.

2. BIOTECNOLOGIA I MILLORA VEGETAL

          2.1. El cultiu in vitro. Principis del cultiu in vitro, tipus i aplicacions. Sistemes de propagació clonal: micropropagació, embriogènesi somàtica. Producció de plantes lliures de patògens. Conservació in vitro dels recursos genètics.

          2.2. Genètica cel•lular asexual. Variació somàtica i mutacions. Cultiu d’haploids i dobles haploids. Producció asexual d’híbrids somàtics. Aplicacions en la producció de noves varietats.

3. ENGINYERIA GENÈTICA EN ESPÈCIES CULTIVADES

          3.1. Característiques generals dels gens de plantes i disseny de construccions gèniques

          3.2. Tècniques de transformació de cèl•lules vegetals

          3.3. Selecció i regeneració de plantes transgèniques

          3.4. Anàlisi de les plantes obtingudes: a nivell fenotípic; gènic; de seguretat; de comportament agronòmic.

          3.5. Estratègies de coexistència

          3.6. Aplicacions de les plantes GM d’interès alimentari: exemples que il·lustren estratègies i tipus de productes finals

4. BIOTECNOLOGIA I CONTROL D’AGENTS NOCIUS

          4.1. Introducció. Principals agents nocius. Control químic. La biotecnologia en el control d’agents nocius: Definició. Maneig del control biològic: Introducció, augmentació i conservació.

          4.2. Control malalties. Agents i mecanismes d’acció. Biocontrol de bacteris i fongs fitopatògens. Aplicació. Exemples pràctics: Trichoderma sp.

          4.3. Control plagues. Parasitoides i Depredadors. Entomopatògens: bacteris, baculovirus, nematodes. Insecticides biorracionals: modificadors del comportament (confusió sexual, captura massiva, agregació), reguladors de creixement (anàlegs JH, inhibidors cutícula). Exemples pràctics: Bacillus thuringensis i feromones de confusió sexual.

          4.4. Control males herbes. Agents i mecanismes d’acció de micoherbicides. Aplicació.

5. BIOTECNOLOGIA I QUALITAT EN POST-COLLITA

          5.1. Principals alteracions del material vegetal en conservació. Fisiologia dels òrgans vegetals en post-collita (maduració i senescència). Deteriorament fúngic d’un cultiu en la fase de post-collita.

          5.2. Aplicacions de la biotecnologia en post-collita. Mètodes per reduir la severitat de les podridures i fisiopaties de post-collita. Millora de les propietats que engloben la ‘qualitat total’ dels cultius recol•lectats.

6. BIOFERTILITZANTS I FITOESTIMULANTS

          6.1. Biofertilitzants. Elements limitants del desenvolupament dels cultius. Utilització de microorganismes específics per la fertilització: Rhizobium, Azotobacer.

          6.2. Estimuladors del creixement de les plantes. Micorrizes i bacteris auxiliars. Bacteris promotors del creixement de les plantes (PGPRs). Aplicacions i exemples d’ús.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Altres 10,00 26,00 36,00
Prova d'avaluació 2,00 36,00 38,00
Seminaris 4,00 2,00 6,00
Sessió expositiva 26,00 15,00 41,00
Sessió pràctica 14,00 10,00 24,00
Sortida de camp 4,00 1,00 5,00
Total 60,00 90,00 150

Bibliografia

  • Altman, A. (1998). Agricultural Biotechnology. New York: Marcel Dekker, Inc. Catàleg
  • Benitez Burraco, A (2005). Avances recientes en biotecnología vegetal e ingeniería genética de plantas (1era). Barcelona: Reverté.
  • Chet, I: (1993). Biotechnology in plant disease control. New York: John Wiley and Sons.
  • Cubero Salmerón, José Ignacio (2003). Introducción a la mejora genética vegetal (2ª ed. rev. y ampliada). Madrid [etc.]: Mundi-Prensa.
  • Hiatt, Andrew (cop. 1993). Transgenic plants : fundamentals and applications. New York: Marcel Dekker.
  • Kuckuck, H.; Kobabe, G.; Wenzel, G. (1991). Fundamentals of Plant Breeding. Berlin: Springer-Verlag.
  • Menn, Julius J., Hall, Franklin R. (1999). Biopesticides : use and delivery. Totowa, N.J.: Humana Press Inc..
  • Peña, L. (2005). Transgenic plants: methods and protocols.. Humana Press Inc..
  • Primrose, S.B.; Twyman, R.M. (2006). Principles of genen manipulation (7ena). Blackwell Publishing. Catàleg
  • Puigdomènech, P. (2004). ¿Qué comemos?. Barcelona: Planeta Actual. Catàleg
  • Ramón, D. (1999). Los genes que comemos. Valencia: Algar.
  • Serrano García, Manuel, Piñol Serra, Ma. Teresa (cop. 1991). Biotecnologia vegetal. Madrid: Síntesis.
  • Slater, Adrian, Scott, Nigel, Fowler, Mark (2003). Plant biotechnology : the genetic manipulation of plants. Oxford [etc.]: Oxford University Press.
  • Tagu, D.; Moussard, C. (2006). Fundamentos de las técnicas de biología molecular (1era). Acribia. Catàleg
  • Hultin, Herbert O. (1978). Postharvest Biology and Biotechnology. Westport, CT: Food and Nutritions Press.
  • Salunkhe, D. K., Desai, B.B. (1984). Postharvest biotechnology of vegetables. Boca Raton: CRC Press.
  • Postharvest technology of horticultural crops (1992) ([2nd ed.]). Oakland [Calif.]: University of California. Division ofAgriculture and Natural Resources.
  • OMG. Recuperat , a http://www.agbios.com
  • OMG. Recuperat , a http://www.geo-pie.cornell.edu//gmo.html
  • OMG. Recuperat , a http://gmo-crl.jrc.it
  • OMG. Recuperat , a http://www.tecnociencia.es/especiales/transgenicos/1.htm
  • Information Systems for Biotechnology (ISB) News Report. Virginia University. Recuperat, a http://www.isb.vt.edu
  • Trends in Plant Science. Elsevier.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Pràctica 1. Cultiu in vitro i micropropagació Assistència (obligatòria). Participació en la pràctica. Entregar informe de la pràctica. 10
Pràctica 2. Control biològic de podridures en post-colita. Assistència obligatòria. Participació en la pràctica. Destresa en la realització de la pràctica. Informe dels resultats obtinguts. 3
Treballs, exposicions i debats Realització correcta. Participació activa i discussió. 27
Examen teòric Correcció en la solució aportada a cada prova. 60

Qualificació

Les sortides, pràctiques, seminaris i exposicions i debats són activitats d'assistència obligatòria.
Avaluació continuada en pràctiques, seminaris i classes participatives i presentació i exposició de treballs (40% de la nota). Examen final sobre diferents blocs dels continguts (60% de la nota). Per aprovar l'assignatura cal realitzar totes les activitas d'avaluació i obtenir un mínim de 4/10; obténir com a mínim 5/10 en la prova escrita i en la nota global de l'assignatura.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
No assistència al 80% de les pràctiques de laboratori i sortides de camp/visites.
No entrega dels treballs i informes d'avaluació.
No presentació a les activitats presencials d'avaluació (prova escrita, debat, exposició oral de treballs).

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.