Estudia

• CG.5. Llegir, comprendre i comentar textos científics
• CG.11. Interpretar les actuacions de l'àmbit disciplinar propi que tenen incidència en les persones i o en el medi
• CE.1. Contrastar les estructures i els processos informatius i comunicatius, així com les principals corrents i teories de la comunicació de masses
• CE.6. Emprar les tecnologies del llenguatge audiovisual en mitjans convencionals i no convencionals
• CE.10. Analitzar, des d'una vessant crítica, els diferents factors que conformen la relació entre les diferents empreses de comunicació, especialment entre les de comunicació publicitària i els anunciants, i entre les relacions públiques i els públics

1. GÈNESI I CONSOLIDACIÓ DE LA COMUNICACIÓ DE MASSES

          1.1. Els teòrics dels efectes socials dels "mass media". -La formació de la consciència. -Introducció a les teories de la comunicació. -Reflexions crítiques a través de l'obra d'Edward Bernays

          1.2. -La publicitat a través de la Història –Propaganda i publicitat -La industrialització, el context òptim per a la publicitat –Vendre el producte o bé consolidar la marca? –El cartellisme o la simbiosi entre l’art i la publicitat –La premsa, suport tradicional per a la publicitat –El sensacionalisme: elements per a la seva comprensió i anàlisi –El feliços anys vint de la publicitat –La República, un nou horitzó –La postguerra –Els anys cinquanta –Els anys seixanta i la tímida recuperació –Els anys setanta: l’aparició de noves necessitats

2. L’EXPANSIÓ DE LES XARXES DE COMUNICACIÓ

          2.1. Internet i la World Wide Web

          2.2. Xarxes socials i comunicació interactiva

          2.3. Impacte en la comunicació publicitària i de relacions públiques

3. ESTRUCTURA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

          3.1. Tipologia de mitjans

          3.2. Models d’organització dels mitjans

          3.3. Propietat, finançament i concentració mediàtica

          3.4. Regulació i marc legal

          3.5. Transformacions en l’era digital

4. COMUNICACIÓ D’INSTITUCIONS PÚBLIQUES

          4.1. Aproximació conceptual

          4.2. Característiques de la comunicació institucional

          4.3. Estratègia i pla de comunicació de les institucions públiques

          4.4. Reptes i oportunitats: digitalització, govern obert, desinformació i ODS

• Aira, Antoni (2009). Comunicació política i d'institucions públiques (1a ed. en llengua catalana). Barcelona: Editorial UOC. Catàleg
• Bernays, Edward L (cop. 2008 ). Propaganda . [Barcelona]: Melusina. Catàleg
• Burgueño, José Manuel (2014). Comunicación institucional para periodistas. Manual práctico de comunicación y relaciones públicas. UOC. Catàleg
• Berrio, Jordi (1997 ). Un Segle de recerca sobre comunicació a Catalunya : estudi crític dels principals àmbits d'investigació de la comunicació de massa . Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei dePublicacions. Catàleg
• Canaleta Heras, Pau (2024). La comunicación de Gobiernos e Instituciones públicas. uoc. Catàleg
• Canals Ametller, Dolors (2016). Datos. Protección, transparencia y buena regulación /. Girona: Documenta Universitaria. Catàleg
• Canel, María José (2018). La comunicación de la administración pública. Para gobernar con la sociedad. Fondo de Cultura Económica. Catàleg
• Castells, Manuel (1997 - 1998). La era de la información : economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza. Catàleg
• Chomsky, Noam (1995). Cómo nos venden la moto. Barcelona: Icaria. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2009 ). La Comunicació local . Barcelona: UOC. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2015). Pensar és triomfar (2015). Barcelona: UOC. Catàleg
• Costa i Fernàndez, Lluís (2021). Qui més anuncia, més ven. Història de la publicitat a Girona. Girona: Fundació Atrium Artis.
• Eco, Umberto. (2004). Apocalípticos e integrados. Barcelona: Debolsillo. Catàleg
• Escalona, Núria (2013 ). DigiTalk : del màrqueting directe a la comunicació 2.0 . Barcelona: Editorial UOC. Catàleg
• Escalona, Núria (2015). Comunicación de instituciones públicas. UOC. Catàleg
• Fundación Kaleidos.red (2010). Proximidad, nuevas tecnologías y participación ciudadana en el ámbito local. Somonte-Cenero, Gijón: Trea. Catàleg
• Garci´a Avile´s, Jose´ Alberto (2015). Comunicar en la sociedad red : teori´as, modelos y pra´cticas. Barcelona: Editorial UOC Catàleg
• Gómez Mompart, Josep Lluís (1992 ). La Gènesi de la premsa de masses a Catalunya : 1902-1923 . Barcelona: Pòrtic. Catàleg
• Han, Byung-Chul (2022). No-coses (2022). Barcelona: La Magrana.
• Història de la publicitat de Catalunya (2021 - 05??) (Primera edició). Barcelona: Sàpiens. Catàleg
• Levi, Simona (2019). #FakeYou Fake news i desinformació. Barcelona: Raig Verd. Catàleg
• Longo, Francisco & Albareda, Adrià (2014). Administració pública i valors. Barcelona: Barcino. Catàleg
• Montolio, Estrella; Tascon, Mario (2020). El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa de la ciudadania. Catarata. Catàleg
• Ortiz del Amo, Marian. (2013). Sociedad red (1st ed.). Barcelona: Editorial UOC Catàleg
• Pastor Seller, Enrique (2009). Participación ciudadana y gestión de las políticas sociales municipales. Murcia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia. Catàleg
• Perceval, José María (2015 ). Historia mundial de la comunicación . Madrid: Cátedra. Catàleg
• Pindado, Fernando (2000). La Participación ciudadana es la vida de las ciudades /. Barcelona: Ediciones del Serbal. Catàleg
• Pozo, Joan Manuel del (2019). Ciutats de valors, ciutats valuoses : (1a edició). Barcelona: Editorial Barcino. Catàleg
• Puig, Toni (2003). La Comunicación municipal cómplice con los ciudadanos. Barcelona: Paidós. Catàleg
• Ramió, Carles (2017). La Administración pública del futuro (horizonte 2050) :. Madrid: Editorial Tecnos (Grupo Anaya). Catàleg
• Ramió, Carles (2019). Inteligencia artificial y administración pública :. Madrid: Los Libros de la Catarata. Catàleg
• Ramonet, Ignacio (2011). La explosión del periodismo. De los medios de masas a la masa de medios (2011). Clave Intelectual. Catàleg
• Robles, J. M. (2009). Ciudadanía digital. Introducción al nuevo concepto de ciudadano digital.. UOC. Catàleg
• Sabés Turmo, Fernando (2008 ). La Gestión de la información en la administración local . Zamora: Comunicación Social. Catàleg
• Santana, Eva (2021). El plan de comunicación paso a paso. Hoaki.
• Sotelo Enríquez, Carlos (2001). Introducción a la comunicación institucional. Barcelona: Ariel. Catàleg
• Sureda, Marc & Torres, Lourdes (2016). Manual de comunicación para Ayuntamientos pequeños (y no tan pequeños). Barcelona: UOC. Catàleg
• Villoria Mendieta, Manuel (2015). Bon govern, transparència i integritat institucional al govern local. [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Catàleg

Activitats d'avaluació:

El sistema d’Avaluació Continuada (AC) està constituït per un conjunt d’activitats de diversa tipologia que tenen com a finalitat l’aprenentatge de les competències presents al programa de l’assignatura. Per aquesta raó, l’estudiantat ha d’estar integrat en la dinàmica i en el dia a dia de l’assignatura: consultant el MOODLE i participant activament en les activitats que es proposen a través d’aquesta plataforma virtual i sent responsable amb les dates de lliurament dels exercicis de diversa tipologia que haurà de realitzar al llarg del curs. Per això, és d'obligat compliment assistir a classe de forma obligatòria, a les sessions de tutoria determinades pel professorat i concórrer a totes les activitats externes que es proposin perquè són altres entorns d’aprenentatge interessants.

La nota final serà la mitjana de les dues parts del mòdul:

- PART 1 (Lluís Costa). Tema 1 - “Gènesi i evolució de la comunicació de masses”. Aquesta part té un valor del 40% dins l'assignatura.

- PART 2 (Mònica Puntí). Tema 2 - "Expansió de les xarxes de comunicació", Tema 3 - "Estructura dels mitjans" i Tema 4 - Comunicació de les institucions públiques". Aquesta part té un valor del 60% dins l'assignatura.

En cap cas es podrà aprovar el mòdul si no s'han superat les dues parts.

Altres consideracions específiques d'avaluació:
- Es descomptarà nota de les activitats en cas d'errors ortogràfics i/o tipogràfics (-0,1).
- Un treball plagiat és un treball suspès. També la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme les activitats comporta la qualificació de zero. S'utilitzaran els criteris de la normativa APA per avaluar el percentatge de plagi. En definitiva, si es detecta la realització fraudulenta (ús d'informació sense autorització, utilització d'informació falsa, utilització de dispositius no autoritzats, suplantació de la identitat, plagis totals o parcials, compra i venda de proves, pràctiques i treballs, etc) de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació d’una assignatura, comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor.
- Les dates d’avaluació són inamovibles. Per tant cal respectar sempre l’horari de l’assignatura i el calendari acadèmic de curs.
- Prohibit utilitzar a l'aula dispositius electrònics. Només el PC per fer la pràctica de curs.

PART 1 (LLUÍS COSTA)

- Lectura del llibre d’Edward Bernays, Propaganda. Comentari i resolució de temes puntuals extrets de casos plantejats en el llibre. Aplicació d’alguns coneixements extrets del llibre en l’anàlisi de diversos temes de la realitat actual i quotidiana que es proposaran prèviament: 35%
- Participació en activitats. Comentari de textos i audiovisuals: 25%. Per poder avaluar aquesta part és imprescindible que s’hagin desenvolupat i presentat presencialment les activitats proposades. Només s’admetrà el lliurament dels exercicis, de manera personal, a classe i en la data corresponent.
- Prova escrita d’avaluació: 40%

Notes: Les activitats i exercicis previstos en el programa poden experimentar lleugeres modificacions. És molt important l’assistència a les classes, i en cas de realització d’activitats l’assistència és obligatòria. S’efectuarà una prova escrita (examen), la qual tindrà un pes del 40% en la nota final del curs; la resta –el 60%– serà la nota resultant dels exercicis i activitats. Per poder fer mitjana, caldrà que la nota de l’examen sigui un mínim de 4.

PART 2 (MÒNICA PUNTÍ)

- Qüestionari formatiu en què s'avaluarà el temari del curs i les lectures/vídeos obligatoris 30%
- Resolució exercicis que es recolliran en un portafoli d’aprenentatge 30%
- Treball d’anàlisi de la comunicació i de la informació de les administracions municipals 30%
- Presentació del treball 10%

Notes: Les activitats i exercicis previstos en el programa poden experimentar lleugeres modificacions. És molt important l’assistència a les classes, i en cas de realització d’activitats l’assistència és obligatòria. S’efectuarà un qüestionari formatiu (examen), el qual tindrà un pes del 30% en la nota final del curs; la resta –el 70%– serà la nota resultant dels exercicis, activitats, treballs i presentacions. Per poder fer mitjana, caldrà que la nota de l’examen sigui un mínim de 4.

ÚS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN AQUESTA ASSIGNATURA

Es permet l’ús d’eines d’intel·ligència artificial en les activitats que així ho indiqui el professorat, sempre que es respectin les condicions següents:

- Ús limitat i específic: Només es poden utilitzar les eines d’IA que s’hagin autoritzat explícitament per a cada activitat. Per exemple, es pot permetre l’ús d’eines de generació de textos (com ChatGPT) o de millora del redactat (com Grammarly).
- Cita obligatòria: Cal indicar quines eines d’IA s’han utilitzat en l’elaboració del treball.
- Documentació del procés: S’ha d’especificar: els prompts emprats, les respostes obtingudes i el procés seguit per revisar, editar i integrar aquestes respostes al treball final.

L’ús inadequat o no declarat d’eines d’IA pot ser considerat una falta d’honestedat acadèmica.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Constaran a les actes com a No Presentats (NP) els estudiants que no hagin presentat les activitats proposades dins de les dates acordades. Un No Presentat a l'avaluació única no té opció a una Convocatòria Extraordinària.

Avaluació única:
L’estudiant podrà acollir-se excepcionalment a l’avaluació única, sempre i quan ho comuniqui oficialment en un termini màxim de 15 dies després d'haver-se iniciat el curs. En acollir-s’hi renuncia a l’avaluació continuada. L’avaluació única no comportarà discriminació respecte l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir.

L’avaluació única de tot el mòdul es farà amb un únic examen (100%). Aquesta prova tindrà una possible recuperació. Ambdós proves es faran en el dia establert per la Facultat de Turime.

L'avaluació única se superarà aprovant amb una puntuació de com a mínim un 5.0 dos exàmens (Tema 1 - Gènesi i comunicació de masses + Temes 2, 3 i 4 sobre xarxes de comunicació, estructura dels mitjans i comunicació institucional) format per preguntes obertes i resolució de casos pràctics relacionats amb tot el temari de l'assignatura per una durada màxima de dues hores.

Requisits mínims per aprovar:
Per aprovar el mòdul és d’obligat compliment treure un mínim de 4 en els exàmens teòrics de curs i un 5 en el de recuperació. Per considerar superat el mòdul caldrà obtenir una qualificació mínima en el seu conjunt del 50% equivalent a 5.0. Per superar el curs s'ha d'haver aprovat les dues parts del programa del mòdul.

A la convocatòria extraordinària que tindrà lloc en la data establerta per la Facultat de Turisme, s’ha de treure mínim un 5 per aprovar el mòdul. També l’estudiantat que vagi a la recuperació tindrà com a màxim un 5 de tot el mòdul. Si en cas contrari no aconsegueix un 5 queda automàticament suspès el mòdul.

A través del correu electrònic corporatiu dels docents de l'assignatura podeu concertar les corresponents tutories.

Dr. Lluís Costa (lluis.costa@udg.edu)
Dra. Mònica Puntí (monica.punti@udg.edu)

Horari de les tutories: a pactar. Amb cita prèvia. Format presencial.

Davant una situació excepcional, les tutories es realitzarien a través del servei de videocomunicació Google Meet.

A través del correu electrònic s'establirà la comunicació i la interacció amb l'estudiantat. A més, respondrem els vostres correus en un màxim de 48 hores en dies laborables.