Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Estudia

Dades generals

Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Estudi de l'ordenament jurídic en matèria del títols valors de natura canviària, el concurs de creditors i els contractes mercantils
Crèdits ECTS:
4

Grups

Grup D1

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Víctor Martínez Mulero
Idioma de les classes:
Català (100%)

Grup D2

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:
Víctor Martínez Mulero
Idioma de les classes:
Català (100%)

Competències

  • CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
  • CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
  • CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat

Continguts

1. TÍTOL PRIMER. DRET DELS TÍTOLS VALOR

2. Lliçó 1. Teoria general: concepte, funció, sistema i classes de títols valor

3. 1.1.Concepte i funció econòmica dels títols valor. 1.2.Qüestions terminològiques. 1.3.La necessitat d’una construcció jurídica de la categoria. 1.4.Els títols valor i la manipulació dels emesos en massa. 1.5.La ruptura de la unitat de representació dels valors. 1.6.La seguretat del tràfic com a finalitat essencial del sistema. 1.7.L’autonomia com a principi destinat a resoldre qüestions de titularitat. 1.8.La literalitat com a principi destinat a resoldre qüestions de contingut de drets. 1.9.Les relacions entre el pla cartular i els negocis subjacents. 1.10.Les disputes doctrinals sobre l’origen dels drets cartulars. 1.11.Els criteris de classificació. A) La forma de designació del titular. B) El tipus de relació amb els negocis subjacents. C) El contingut de drets.

4. Lliçó 2. Introducció i naturalesa jurídica de la lletra de canvi

5. 2.1.Noció i funció econòmica. 2.2.Origen històric. 2.3.Sistemes canviaris i unificació del règim canviari. 2.4.La reforma espanyola del règim canviari. 2.5.El problema de la naturalesa jurídica: A) Negoci subjacent i negoci canviari. B) La relació cartular inter partes i inter-tertios. 2.6.Breu esbós de les doctrines canviàries. 2.7.Una proposta constructiva que tingui en compte el règim positiu d’accions i excepcions.

6. Lliçó 3. Emissió i requisits formals de la lletra de canvi

7. 3.1.L’emissió de la lletra i les declaracions canviàries. 3.2.Descripció dels requisits formals de la lletra. 3.3.La representació. 3.4.La lletra en blanc i la lletra incompleta. 3.5.Clàusules potestatives. 3.6.El suplement de la lletra. 3.7.Pluralitat d’exemplars i còpies. 3.8.Pèrdua, sostracció i destrucció de la lletra. Caràcter general del règim establert per als títols canviaris.

8. Lliçó 4. La circulació de la lletra de canvi, la seva acceptació i la seva garantia

9. 4.1.Les finalitats del règim jurídic de la circulació. 4.2.L’endós i els seus efectes. 4.3.Classes d’endós. 4.4.La transmissió de la lletra sense endós. 4.5.La cessió de la provisió. 4.6.L’endós i l’operació bancària del descompte. 4.7. Concepte i naturalesa jurídica de l’acceptació. 4.8.L’obligació d’acceptar la lletra: el «vell» problema de la provisió. 4.9.Regulació legal: A) Presentació a l’acceptació; B) Formes d’acceptació i contingut de la declaració; C) Efectes de l’acceptació 4.10.Conseqüències de la falta d’acceptació.6.1.Formes de garantir el crèdit canviari. 4.11.L’aval. Concepte i natura i règim jurídic: a) Declaració canviària d’aval; b) Efectes de l’aval.

10. Lliçó 5. El compliment de l’obligació canviària i les accions en cas d’incompliment

11. 5.1.El venciment de la lletra de canvi. 5.2.La renovació canviària. 5.3.La presentació al pagament. 5.4.El pagament de la lletra i la seva acreditació. 5.5.El regrés. 5.6.Breu referència a la intervenció de la lletra de canvi. 5.7.Introducció al sistema d’accions. El sistema d’excepcions. 5.8.L’acció canviària directa. 5.9.L’acció canviària de regrés. 5.10.L’acció causal. Especial atenció a la cessió de la provisió. 5.11.Caducitat i prescripció. 5.12.L’acció d’enriquiment. 5.13.El judici canviari.

12. Lliçó 6. El pagaré i el xec

13. 6.1.El pagaré. A) Règim jurídic. B) El pagaré com a valor mobiliari. 6.2.El xec. A) Concepte, funció i requisits. B) La circulació del xec. C) L’aval. D) La presentació i el pagament del xec. E) Les accions en cas de falta de pagament. F) Pèrdua, sostracció i destrucció del xec. 6.3.Xecs especials.

14. TÍTOL SEGON. DRET CONCURSAL

15. Lliçó 7. Introducció al dret concursal

16. 7.1.El sistema concursal espanyol. 7.2.Antecedents històrics: la fallida i la suspensió de pagaments. 7.3.El fonament i les finalitats del sistema concursal: de la par conditio creditorum a la concursalitat. 7.4.La reforma del sistema concursal espanyol: tendències de política jurídica. 7.5. L’àmbit internacional dels procediments concursals. 7.6. Presentació i caracterització general de la refosa de la Llei concursal aprovada a través del Real Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig. 7.7. Dret concursal, Dret preconcursal i Dret paraconcursal.

17. Lliçó 8. El concurs (I)

18. 8.1. La declaració de concurs: A) El pressupòsit subjectiu; B) El pressupòsit objectiu: insolvència actual o imminent.- C) Els pressupòsits processals.- 8.2. La sol•licitud individual o conjunta: A) La sol•licitud del deutor i el deure de sol•licitar; B) La sol•licitud del creditor i dels demés legitimats.- 8.3. Admissió a tràmit i oposició.- 8.4. L'acte de declaració de concurs voluntari o necessari o de desestimació de la sol•licitud: A) Publicitat; B) Publicitat registral; C) La determinació dels danys i perjudicis en cas de desestimació.- 8.5. Els òrgans del concurs.- 8.6. L'òrgan judicial: els jutjats de lo mercantil: A) La jurisdicció i la competència. En especial la competència internacional: el «concurs principal» i el «concurs territorial»; B) La declinatòria; 8.7. El Ministeri Fiscal.- 8.8. L'òrgan d'administració: l'administració concursal: A) Composició; B) Nomenament; C) Acceptació; D) Estatut jurídic (retribució, exercici del càrrec, responsabilitat, separació). E) L'informe de l'administració concursal.- 8.9. (Continua) Els auxiliars delegats.- 8.10. L'organització dels creditors: la junta de creditors.- 8.11.- La qualificació del concurs: A) Concurs fortuït; B) Concurs culpable; C) Oposició; D) Efectes. En especial la condemna a pagar els creditors.

19. Lliçó 9. El concurs (II)

20. 9.1. Els efectes del concurs sobre el deutor: A) La intervenció o suspensió de les facultats d'administració i disposició i l'exercici d'accions; B) Sobre els drets i llibertats fonamentals en matèria de correspondència, residència i lliure circulació; C) El deure de col•laboració. Els llibres, documents i comptes anuals; D) La continuació de l'activitat del deutor; E) El dret d'aliments; F) El règim especial dels efectes sobre el deutor persona jurídica. 9.2. Els efectes del concurs sobre els creditors: A) Sobre les accions declaratives i executives individuals i els constrenyiments (prohibició, suspensió, continuació i acumulació). En especial l'execució de les garanties reals; B) Sobre els crèdits (compensació, interessos, prescripció); C) Sobre els contractes (continuació, resolució, modificació, suspensió, extinció i rehabilitació). 9.3. La determinació de la massa activa: A) Concepte; B) Composició; C) Reducció (separació de bens i drets) ;D) Reintegració (accions revocatòries i d'impugnació); E) L'inventari de la massa activa.- 9.4. La determinació de la massa passiva: A) Concepte; B) Els crèdits contra la massa; C) Comunicació i reconeixement dels crèdits concursals; E) Classificació (crèdits amb privilegi especial o general i crèdits ordinaris i subordinats); F) La llista de creditors.

21. Lliçó 10. El concurs (III)

22. 10.1. El conveni concursal: A) Concepte; B) Naturalesa; C) Estructura; D) Forma; E) Contingut: F) Adhesió.- 10.2. La proposta anticipada de conveni: A) Presentació; B) Prohibicions; C) Admissió; D) Adhesió; E) L'escrit d'avaluació; F) L'aprovació judicial; G) L'oposició; H) El rebuig d'ofici; I) El manteniment; 10.3. Les propostes de conveni: A) Presentació; B) L'acte d'obertura de la fase de conveni; C) Admissió; D) L'escrit d'avaluació; E) Adhesió; F) La junta de creditors (convocatòria, celebració, constitució, assistència, deliberació, votació i majories); G) L'oposició a l'aprovació judicial; H) L'aprovació judicial; I) El rebuig d'ofici.- 10.4. L'eficàcia del conveni concursal: A) Efectes sobre la declaració de concurs i l'administració concursal; B) Efectes sobre el concursat; C) Efectes sobre els creditors i altres; D) Efectes sobre el contingut dels crèdits.- 10.5. El compliment del conveni: A) El deure d'informar sobre el compliment; B) La declaració judicial de compliment; C) L'incompliment i la rescissió; D) La nul•litat. 10.6. La liquidació anticipada i la obertura de la fase de liquidació: A) Causes; B) Sol•licitud; C) Efectes; D) El pla de liquidació; E) El règim legal supletori.- 10.7. Les operacions de liquidació de la massa activa: A) L'alienació d'unitats productives; B) L'alienació aïllada dels elements; C) L'administració concursal en la fase de liquidació.- 10.8. El pagament dels creditors: A) El pagament dels crèdits contra la massa; B) El pagament dels crèdits amb privilegi especial o general; C) El pagament dels crèdits ordinaris; D) El pagament dels crèdits subordinats.- 10.9. La conclusió del concurs: A) Causes; B) Oposició; D) Efectes; 10.10. La reobertura del concurs. 10.11. El dispositius de segona oportunitat pel deutor persona natural empresària o consumidora: una referència específica al benefici d'exoneració del passiu insatisfet.

23. Lliçó 11- El Dret preconcursal i el Dret paraconcursal. 11.1. El Dret preconcursal. 11.1.1 comunicació de negociacions amb els creditors. 11.1.2. Els acords de refinançament i la seva homologació: requisits, procediment, impugnació i gestió de l'incompliment. 11.1.3. L'acord extrajudicial de pagaments: la figura del mediador, procediment, formalització de l'acord extrajudicial, incompliment, impugnació de l'acord i concurs consecutiu. 11.2. El Dret paraconcursal. 11.2.1.Introducció. 11.2.2. Un exemple històric significatiu: el tractament de la crisi de les «companyies i em¬preses de ferrocarrils i altres obres públiques». 11.2.3.La legislació de crisis del sector industrial. 11.2.4.La legislació de crisis del mercat financer. A) Mercat del crèdit. B) Mercat de valors. C) Mercat d’assegurances.

24. TÍTOL TERCER. DRET DEL COMERÇ

25. Lliçó 12. El dret del comerç i l’organització del mercat

26. 12.1.Introducció. Concepte econòmic i jurídic de mercat i principis de regulació (atenció especial al principi constitucional d’«unitat del mercat»).12.2.Estructura de l’Estat i distribució de competències en matèria de comerç interior.12.3.Mercats tradicionals i nous mercats de distribució. 12.4.Els operadors del mercat. 12.5.El comerç independent. 12.6.El comerç integrat. A) Integració horitzontal i integració vertical. B) Integració societària i integració contractual.

27. Lliçó 13. El dret del comerç i el dret d’obligacions

28. 13.1.Aspectes generals. A) Finalitats perseguides per la regulació del tràfic mercantil. B) Objectivació de la prestació i estandardització del contracte. 13.2.Problemes inherents a la duplicitat de codis en el nostre dret. A) El dret comú d’obligacions i contractes. B) Les característiques de les obligacions mercantils. C) Les fonts de les obligacions mercantils. 13.3.La modalitat general de contractació mercantil. A) Concepte i característiques. B) La formació del contracte. C) La forma del contracte. D) La prova dels contractes. E) La interpretació del contracte. 13.4.Les modalitats específiques de contractació mercantil. A) La atipicitat contractual. B) Variables rellevants (poder contractual, durada, distribució del risc i informació). 13.5.La regulació de les modalitats específiques de contractació mercantil. A) El comerç electrònic B) Els codis i els usos. C) Els reglaments. D) Els contractes normats i tipus; E) Les condicions generals. 13.6.La disciplina general de protecció dels consumidors i usuaris. 13.7.La resolució dels conflictes. A) Previsions contractuals. B) L’arbitratge.

29. Lliçó 14. El contracte de compravenda

30. 14.1 Aspectes generals. Concepte i funció. La distinció entre compravenda mercantil i compravenda civil. 14.2.Règim jurídic de la compravenda mercantil. A) La formació del contracte. B) L’objecte. C) Les obligacions de les parts. D) La transmissió del risc. E) Disciplina de l’incompliment. 14.3.Els models reals d’intercanvi. Una proposta de sistematització en funció de les variables econòmiques i jurídiques rellevants. 14.4.Trascendència de les variables relatives a la contractació. 14.5.Transcendència de les variables relatives a la qualitat, quantitat i preu. 14.6.Trascendència de les variables relatives al lloc. 14.7.Transcendència de les variables relatives al temps. 14.8.El contracte estimatori. El contracte de subministrament. 14.9.La garantia de bon funcionament. Substitucions i reparacions. 14.10.Els serveis vinculats a l’intercanvi. El servei postvenda i l’assistència tècnica. 14.11.El finançament de la compravenda. A) Sistemes generals. B) La compravenda a terminis. C) El contracte de leasing. 14.12.La compravenda internacional. Règim jurídic. Atenció especial als convenis internacionals.

31. Lliçó 15. Els contractes de distribució

32. 15.1.L’evolució dels sistemes de distribució. A) Els auxiliars autònoms del comerç independent. B) La xarxa de distribuïdors del comerç integrat (integració contractual i limitació del risc). C) Del minorista independent al comissionista. 15.2.El contracte de comissió i el contracte de mediació o corretatge. 15.3.El contracte d’agència. 15.4.El contracte de concessió. Atenció especial a la clàusula d’exclusiva. 15.5.El contracte de franquícia 15.6.Distribució i pràctiques restrictives de la competència.

33. Lliçó 16. El transport

34. 16.1.L’organització del transport. 16.2.Classes de transport. A) Transport terrestre (per carretera i per ferrocarril). B) Transport per via fluvial, transport marítim i transport aeri. C) Transport multimodal. D) Transport de viatgers i de mercaderies. E) Transport nacional i internacional. 16.3.El transport terrestre. A) Ordenació legal dels transports terrestres. B) L’empresari de transports (lliure empresa i requisits per a l’exercici professional de l’activitat). C) Activitats auxiliars i complementàries del transport (agències de transport i agències de viatges, magatzemistes, comissionistes de transport i transitaris). D) Règim de control administratiu i sancions. E) Les societats estatals. F) El transport de mercaderies i viatgers per ferrocarril. 16.4.El contracte de transport terrestre. A) Concepte i naturalesa jurídica. B) El transport de mercaderies per carretera. C) La carta de port i la declaració de port. D) Obligacions i drets del carregador, portador i destinatari o consignatari. E) El privilegi del portador. F) El deixament de compte. G) Pèrdues, avaries i retard. H) La responsabilitat en el transport combinat de mercaderies. 16.5.Risc i assegurança de transport. 16.6.El transport de viatgers. Els transports urbans. El transport turístic. 16.7.El transport internacional. Règim jurídic. Convenis internacionals. El transport multimodal internacional.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total
Anàlisi / estudi de casos 1,00 4,00 1,00 6,00
Lectura / comentari de textos 1,00 4,00 0 5,00
Prova d'avaluació 4,00 48,00 4,00 56,00
Sessió participativa 24,00 7,00 2,00 33,00
Total 30,00 63,00 7,00 100

Bibliografia

  • VV.AA. (2020). Versions actualitzades dels diferents manuals existents alguns dels títols dels quals s'indiquen tot seguit. Vàries.
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Rojo Fernández-Río, Ángel (2012 ). Lecciones de derecho mercantil (10ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson Reuters Civitas. Catàleg
  • Broseta Pont, Manuel (2010 ). Manual de derecho mercantil (17ª ed. / |ba cargo de Fernando Martínez Sanz). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • Jiménez Sánchez, Guillermo J. (2008 ). Nociones de derecho mercantil (3ª ed.). Madrid: Marcial Pons. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Uría, Rodrigo Aparicio González, Mª Luisa (2009 ). Lecciones de derecho mercantil (7ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson reuters Civitas. Catàleg
  • Sánchez Calero, Fernando (2009 ). Instituciones de derecho mercantil (32ª ed., 5ª ed. en Aranzadi). Cizur Menor (Navarra): Thomson Aranzadi. Catàleg
  • Menéndez Menéndez, Aurelio Uría, Rodrigo Aparicio González, Mª Luisa (2009 ). Lecciones de derecho mercantil (7ª ed.). Cizur Menor (Navarra): Thomson reuters Civitas. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable
Prova 1 de control teòric Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de Dret dels títols valor i, de manera específica, el Dret canviari. 19
Prova 2 de control teòric Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de Dret concursal 19
Prova 3 de control teòric Control dels coneixements des de la perspectiva teòrica en matèria de Dret de la contractació mercantil 19
Prova 4 de control pràctic Control dels coneixements des d'una perspectiva pràctica i multidisciplinar de les tres disciplines normatives estudiades al llarg del curs: el Dret dels títols valor (especialment el Dret canviari), el Dret concursal i el Dret de la contractació mercantil 43

Qualificació

L’avaluació i qualificació de l’assignatura es basarà (per aquells i aquelles estudiants que optin per seguir l'avaluació continuada) en la realització obligatòria de quatre proves de control. D'aquesta manera, durant el transcurs del semestre, en les dates concretes que s'indicaran amb antelació per part del professor i coordinació d'estudis, s’efectuaran tres proves de control dels coneixements teòrics durant el transcurs d'una determinada classe que consistiran entre 5 i un màxim de 10 preguntesm a respondre en un temps màxim d'entre 20 i 40 minuts aproximadament, sobre qüestions relacionades amb la definició i règim jurídic dels conceptes i institucions relatives a cadascun dels 3 blocs temàtics (Dret dels títols valor i canviaris, Dret concursal i Dret de la contractació mercantil) en els que s'organitza el programa de l'assignatura. Amb caràcter complementari a les tres proves referides de control dels coneixements teòrics, també s’haurà de realitzar durant la data prevista de la setmana blava de final de curs una quarta prova de control dels coneixements específicament pràctics de caràcter multidisciplinar consistent en la resolució (podent disposar de la normativa al respecte) d'un cas o supòsit de fet al voltant del qual es plantejaran diferents preguntes relacionades amb l'aplicació pràctica dels diferents conceptes i institucions referits en el programa i la regulació jurídic associada a ells. Només podran realitzar la prova pràctica aquells i aquelles estudiants que hagin obtingut una nota mínima mitjana de 4,5 de la part teòrica, havent superat, com a mínim amb 5 punts, 2 de les 3 proves de control teòric.

Només podran quedar emparats en aquest sistema els i les estudiants que segueixin l'avaluació continuada. S'entendrà que l'estudiant pot seguir l'avaluació continuada quan hagi assistit a un 85% de les classes de l'assignatura havent lliurat per altra banda els diferents comentaris d'articles, resums de sentència o altres activitats concretes d'extensió breu que el professor pugui proposar puntualment al grup al llarg del semestre sempre de manera ponderada o proporcionada.

En cas de no complir aquests requisits, l'estudiant corresponent no podrà superar el curs a través de la realització de les 4 proves de control referides havent de fer directament l'examen final de recuperació de l'assignatura al que també tindran dret a presentar-se en format d'avaluació única aquells i aquelles estudiants que hagin optat per aquesta fòrmula o aquells i aquelles estudiants que no superin el curs a través de l'avaluació continuada al no haver obtingut una nota mitjana final de 5 d'acord amb els criteris acabats d'indicar i els percentatges de ponderació entre les diferents activitats d'avaluació continuada descrits en altres apartats de la fitxa d'aquesta assignatura.

L’ examen final, que ja no podrà ser recuperat a través de cap prova ulterior de control de coneixement, es realitzarà durant la data prevista del calendari d'exàmens i estarà estructurat al voltant d'un seguit d'exercicis i preguntes de natura pràctica i teòrica

En cas de que un/a estudiant sigui identificat realitzant algun tipus de conducta de natura fraudulenta en la realització de qualsevol tipus de treball, prova de control teòric o pràctica o examen, serà qualificat amb una nota de 0 punts amb independència de les conseqüències que en termes administratius i sancionadors es puguin derivar de la conducta realitzada.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La no realització de l'examen final de Dret mercantil II fixat en el calendari acadèmic per part d'estudiants que no hagin aprovat el curs a través de l'avaluació continuada o que hagin optat per fer l'avaluació única sense acaba fent l'examen corresponent mereixerà la nota de No Presentat/a.

Avaluació única:
L'estudiant que no hagi complert amb els requisits mínims establerts per superar l'assignatura a través de l'avaluació continuada i les activitats i condicions que la integren, o que opti des de l'inici per aquesta possibilitat d'avaluació única, disposarà a mode d'avaluació única de la possibilitat d'acreditar l'adquisició dels coneixements necessaris per superar l'assignatura a través de realització d'un examen final (d'estructura igual a l'examen final de recuperació que hauran de fer els estudiants que no hagin pogut superar l'avaluació continuada) amb una part pràctica i una altra de teòrica en la data corresponent del calendari d'exàmens.

Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0

Tutoria

Al llarg de la durada de tota l'assignatura els i les estudiants d'aquesta disposaran de l'acompanyament i tutorització del seu professor. En aquest sentit, aquesta tutorització es podrà desenvolupar de manera individual o col·lectiva per canals presencials o virtuals en funció de cada cas i de la situació sanitària, sent recomanable que l'estudiant interessat en fer ús d'una tutoria contacti prèviament amb el professor a fi de mostrar-li el seu interès per dur-la a terme.

Comunicacio i interacció amb l'estudiantat

En funció de cada cas, en el marc de les classes o fora d'elles, el professor atendrà durant tot el semestre als i les estudiants i interaccionarà amb ells i elles fent ús dels canals presencials o virtuals disponibles sempre des d'un punt de vista pro-actiu i col·laboratiu.

Observacions

És del tot recomanable, abans de matricular-se en aquesta assignatura, haver superat, com a mínim, l'assignatura Dret mercantil I.

Modificació del disseny

Modificació de les activitats:
A fi d'adaptar el desenvolupament de la nostra assignatura a les indicacions de les autoritats acadèmiques i sanitaries producte del període d'exepcionalitat decretat a la nostra universitat pel curs 2020-21, el desenvolupament de les diferents classes i altres activitats durant el primer semestre del tercer curs es virtualitzarà o semivirtualitzarà d'acord amb la situació sanitària existent durant el transcurs de l'assignatura i les capacitats organitzatives existents, per exemple, en termes d'espais disponibles. Tot plegat, respectant sempre el marc dels horaris oficials i fent ús de les plataformes tecnològiques d'streaming posades a disposició de la comunitat per part de la nostra universitat. El professor, per tant, impartirà en format virtual o semivirtual el temari de l'assignatura amb normalitat i en directe el dia i franja horàries assenyalades en els horaris aprovats pel Consell d'estudis.

Considerem que la natura i tipologia de la docència d'aquesta assignatura així com el sistema d'avaluació de la mateixa son perfectament compatibles en termes generals amb aquest escenari de virtualització o semivirtualització que sempre serà administrada d'una manera ponderada i sensible als interessos acadèmics i d'aprenentatge dels i les estudiants matriculades. En aquest sentit, seran especialment reforçats i intensificats els canals de comunicació permanent amb el grup i els i les estudiants que l'integren a fi d'adaptar-se i donar una solució a les circumstàncies específiques que puguin anar sorgint amb caràcter col·lectiu o individual.

Modificació de l'avaluació:
Les conseqüències derivades del manteniment i continuació de la situació d'excepcionalitat sanitària acordada per la nostra universitat podrien comportar de virtualització o semivirtualització de les concretes activitats d'avaluació previstes. Aquest fet, però, no comportarà un canvi en la natura fonamental del sistema d'avaluació descrit anteriorment, que seguirà estan basat en la realització de 3 proves de control de coneixements teòrics i 1 prova de control de coneixements pràctics, en el marc de l'avaluació continuada, o de l'examen final de recuperació. Amb tot, per exemple en el que es refereix a l'avaluació continuada o a la recuperació final, la possible virtualització o semivirtualització sí podria comportar, en funció de les circumstàncies que es puguin esdevenir, fer els ajustaments necessaris en l'estructura concreta de les proves que l'integren per tal d'adaptar-les a l'escenari virtual o semivirtual existent i en el que les proves referides hagin de ser realitzades per part dels i les estudiants.

Tutoria i comunicació:
A partir de les eines actualment existents, que van des del correu electrònic fins a la possibilitat de dur a terme de manera senzilla i simple una videoconferència en diferents formats, tant a través de l'aula com fora d'ella, de manera conjunta o personalitzada, seguiran perfectament actius els canals presencials, virtuals o semivirtuals de comunicació i tutorització entre professor i estudiants sense que això quedi afectat per la necessària observació de les recomanacions o indicacions, per exemple, en matèria de distància de seguretat.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.