Estudia

• Capacitat per analitzar críticament situacions complexes i dissenyar estrategies per resoldre-les.
• Reconèixer els principals problemes de salut de la població d’origen predominantment ambiental.
• Definir, descriure i comprendre els processos bàsics mitjançant els quals els factors ambientals poden causar problemes de salut.
• Comprendre i saber aplicar el mètode epidemiològic per establir i mesurar la relació entre els factors ambientals i la salut.
• Conèixer els elements principals de protecció de la salut per poder col•laborar en la prevenció dels riscs ambientals.

1. Bases de la Salut Pública: Concepte de salut. La salut i els seus determinants. El model ecològic de la salut. La interrelació entre el ser humà i el medi ambient.

2. Salut i malaltia. Principals indicadors: mortalitat, morbiditat, qualitat de vida. Fonts d’informació sanitària. Els principals problemes de salut a Espanya i a Catalunya.

3. Epidemiologia. Evolució històrica. Concepte anual. Fonaments del mètode epidemiològic. Objecte i aplicacions.

4. Persones, lloc i temps: diferències temporals i geogràfiques en l’ocurrència de les malalties. Factors socioeconòmics i salut.

5. Disseny d’estudis epidemiològics. Estudi de cohort. Estudis de casos i controls.

6. Les malalties parasitàries i infeccioses que es transmeten per l’aigua i el sòl. Les intoxicacions alimentàries. El paper dels vectors.

7. Substàncies tòxiques d'origen vegetal i fúngic presents en els aliments. Toxines implicades i vies de transmissió.

8. Substàncies tòxiques d'origen biològic en aigües marines i continentals. Toxines implicades, vies de transmissió i biomagnificació a la cadena alimentària.

9. Definició de la toxicologia. El tòxic. Les intoxicacions. Tipus. Toxicitat. Relació dosi-resposta. Resposta acumulativa. Dosis letals. LD50. Marge de seguretat. Reversibilitat.

10. Toxicocinètica. Absorció: transport a través de la membrana cel·lular. L’absorció via oral, via respiratòria i via dèrmica. Distribució: transport del contaminant per les proteïnes plasmàtiques. Eliminació: concepte. Excreció urinària, fecal i biliar.

11. Agents químics i salut. Els contaminants d’origen industrial: solvents i vapors, fibres, metalls, pesticides. Els contaminants químics de l’aigua i del sòl: hidrocarburs halogenats, compostos aromàtics halogenats. Ions inorgànics: nitrats i fluorats. Els fosfats i la qualitat de l’aigua.

12. Contaminants atmosfèrics, malalties respiratòries produïdes pels contaminants atmosfèrics. La contaminació fotoquímica. El monòxid de carboni i la seva relació amb les malalties cardiovasculars, els hidrocarburs aromàtics policíclics i el seu potencial carcinogènic.

• Indicadores de Salud. (1991). Ministerio de Salud.
• Handbook of Ecotoxicology. (1993). Oxford: Blackwell Science.
• Pla de Salut de Catalunya (1995). Generalitat de Catalunya.
• 2000. Recursos Mundiales 2000. La Guía Global del Medio Ambiente. (2000). Madrid: Instituto de Recursos Mundiales.
• Walker, C.H., Hopkin, S.P., Sibly, R.M. and Peakall, D.B. (2002). Principles of Ecotoxicology. London: Taylor and Francis Inc.
• Ashton, J., Seymour, H. (1990). La nueva Salud Pública. Barcelona: Ed. Masson.
• Beagleholo, R., Bonita, R. and Kjellströn, T. (1993). Basic epidemiology. Geneve: World Health Organization.
• Elliot, P., Cuzick, D., English, D. and Stern, R. (1992). Geographical and Environmental Epidemiology: Methods for Small-Area Studies. Oxford: Oxford Medical Publications.
• Jennicek, M., Cléroux, R. (1993). Epidemiología. Barcelona: Masson-Salvat.
• MacMahon, B., Trichopoulos, D. (2001). Epidemiología. Madrid: Marbán Libros S.L..
• Marmot, M. and Wilkinson, R.G. (2000). Social Determinants of Health. Oxford: Oxford University Press.
• Capó Martí, M. (2002). Principios de Ecotoxicología. Madrid: McGrawHill.
• Pineault, R. and Daveluy, C. (1990). La Planificación Sanitaria. Barcelona: Ed. Masson..
• Repetto, M. (1988). Toxicología Fundamental. Barcelona: Ed. Científico Médica.
• Rochon, A. (1991). Educación para la Salud. Barcelona: Ed. Masson.
• Rothman, K. (1987). Epidemiología Moderna. Barcelona: Ed. Díaz de Santos.
• Vega, S. G. y. Reynaga, J.O. (1990). Evaluación Epidemiológica de Riesgos Causados por Agentes Químicos Ambientales.. México: Editorial Limusa.
• Viñas, J. J. (1989). Introducción a la Medicina Preventiva y Salud Pública. Pamplona: Eunsa.

Activitats d'avaluació:

AVALUACIÓ EN PRIMERA CONVOCATÒRIA:

Examen global: S’avaluarà el coneixement adquirit, la capacitat d’anàlisi i de síntesi de l’alumne mitjançant un examen al final de semestre. La realització d’aquest examen és de caràcter individual. La nota de l’examen constituirà el 100% de la nota final de l’assignatura.


AVALUACIÓ EN SEGONA CONVOCATÒRIA:

El sistema d’avaluació en 2ª convocatòria serà idèntic al de la primera convocatòria.

Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota de No Presentat correspon a aquells/es alumnes que no s'hagin presentat a l'examen global.

S'aconsella repassar el temari de l'assignatura impartit durant el darrer curs presencial de llicenciatura 2011-12. Aquest temari estarà disponible a la pàgina web de l'assignatura.

• Biologia fonamental
• Canvi i equilibri químics
• Contaminació atmosfèrica
• Contaminació i tractament de sòls
• Fonaments de química
• Introducció a la problemàtica ambiental
• Microbiologia ambiental
• Pràctiques de biologia fonamental
• Química ambiental
• Química bàsica
• Valoració social dels riscos i gestió de residus