Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2010
Descripció:
Estructura del genoma eucariòtic. Replicació, transcripció i traducció dels àcids nucleics. Expressió i regulació gènica.
Crèdits:
7
Idioma principal de les classes:
Sense especificar
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Sense especificar
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Sense especificar

Grups

Grup A

Durada:
Semestral, 2n semestre
Professorat:
RAQUEL FERNANDEZ CEBRIAN  / JOSEP PAREJA GOMEZ  / Carles Pla Zanuy  / Oriol Vidal Fàbrega

Continguts

1. ESTRUCTURA DEL CROMOSOMA EUCARIÒTIC. Proteïnes cromosòmiques: estructurals i no estructurals. Estructuració de la cromatina: nucleosomes, fibres, bucles i dominis. Estructures especials: cromosomes plomolats i politènics.

2. REPLICACIÓ DE L'ADN. Síntesi "in vitro" de l'ADN: copia de motllo i direcció de creixement. Polaritat inversa de les dues cadenes. L'ADN polimerasa d'en Kornberg. Altres ADN polimerases a procariotes. Síntesi discontinua: el cebador d'ARN. Enzims de la replicació.

3. REPLICACIÓ DE L'ADN A PROCARIOTES. Replicació del cromosoma bacterià: origen i unitat de replicació. Bidireccionalitat. Relació amb la membrana cel.lular. Casos especials. Replicació de l'ADN mitocondrial.

4. REPLICACIÓ DE L'ADN A EUCARIOTES. Moment de la replicació en el cicle cel.lular. Les ADN polimerases. La replicació: síntesi coordinada d'ADN i histones. Multiplicitat dels replicons: asincronia i ordre d'activació dels replicons. Distribució dels nucleosomes en la replicació. Replicació dels telòmers

5. EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GÈNICA: TRANSCRIPCIÓ A BACTERIS. Els ARN. L'ARN missatger com a copia complementaria de l'ADN. L'ARN polimerasa. Sentit de síntesi. Cicle d'acció de l'ARN polimerasa: iniciació, allargament i finalització de la transcripció. Característiques i organització de l'ARN missatger a bacteris.

6. EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GÈNICA: TRANSCRIPCIÓ A EUCARIOTES. Les ARN polimerases. Característiques i organització de l'ARNm a eucariotes: seqüències de senyalització de la traducció a l'inici i al final de l'ARNm. Seqüències intercalades en els gens eucariòtics: introns i exons. Processament de l'ARNm.

7. EL RIBOSOMA. El ribosoma com a lloc de síntesi de proteïnes: composició. Els ribosomes a procariotes i eucariotes. Classes d'ARN ribosòmic. Síntesi i organització dels gens de l'ARNr: redundància i gens en tandem.

8. L'ARN DE TRANSFERÈNCIA. Estructura i síntesi de l'ARNt. Gens de l'ARNt. Activació dels aminoàcids. Lloc de l'anticodó: reconeixement del codó. Canvis a l'anticodó. Els ARNt de mitocondris.

9. EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GÈNICA: LA TRADUCCIÓ. El procès general de la traducció: iniciació, elongació i acabament de la cadena polipeptídica. Direcció de creixement de la cadena polipeptídica. El complex d'iniciació. Cicle de les subunitats del ribosoma: el polisoma.

10. EL CODI GENÈTIC. El cocient de clau. Desxiframent de la clau: experiments de Crick amb el fag T4. Característiques del codi genètic. Codó d'iniciació i codons sense sentit. Hipòtesi del trontoll i les seves conseqüències. Universalitat del codi genètic i excepcions.

11. REGULACIÓ GÈNICA A PROCARIOTES. Concepte general de regulació: inducció i repressió. L'operó "Lac" d'E.coli. com a model d'operó induïble. Mutants constitutius. Control negatiu: el promotor. Control positiu: funció de l'AMP-ciclic. L'operó "Trp" com a model d'operó repressible. Control per l'atenuador. L'operó "Ara" a E.coli: control positiu i negatiu.

12. REGULACIÓ GÈNICA A EUCARIOTES. Regulació als eucariotes inferiors: sistema GAL. Regulació als eucariotes superiors: paper de la cromatina. Silenciament i imprinting.

13. DETERMINACIÓ I DIFERENCIACIÓ CEL.LULAR A EUCARIOTES. Característiques generals. Mecanismes de control del desenvolupament: paper del nucli i del citoplasma. Diferenciació: causes principals. Determinació: experiments amb els discs imaginals de Drosophila. Origen i diversitat dels anticossos.

14. LA RECOMBINACIÓ. La recombinació genètica a nivell molecular: tipus. Recombinació general homóloga: formació de l'ADN hibrid. Model de Holliday per explicar la recombinació molecular: evidències al seu favor. Recombinació no recíproca: model de Fox. Conversió génica. Recombinació en punts específics: elements d'inserció i transposons.

15. LA MUTACIÓ I LA REPARACIÓ. La mutació a nivell molecular. Causes de la mutació espontània. Mutagens químics i físics: canvis que provoquen en la molècula d'ADN. Reparació de l'ADN: estratègies. Fotorreactivació i desalquilació. Reparació per escissió. Reparació postreplicativa.

16. ESTRUCTURA MOLECULAR DEL GENOMA EUCARIÒTIC. El valor C. Grandària del genoma: ADN informatiu i no informatiu. Heterogeneitat de l'ADN eucariòtic. Classes de gens: estructurals i no estructurals. Gens únics i repetits: disposició. Gens relacionats: families i grups de gens. Gens fragmentats. Pseudogens. Elements mòbils. Gens extracromosòmics. Concepte actual del principi de la colinealitat.

17. MANIPULACIÓ DE L'ADN. Localització de seqüències d'ADN en els cromosomes: hibridització "in situ". Aïllament de seqüències específiques d'ADN. Enzims de restricció. Clonació d'ADN. Amplificació d'ADN: la técnica de PCR. Seqüenciació. Enginyeria genètica: l'ADN recombinant. Avantatges i riscs de l'aplicació de l'enginyeria genètica.

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Total 0 0 0

Bibliografia

  • Watson, Baker, Bell, Gann, Levine & Losick (2006). Biologia Molecular del Gen (5a). Editorial Médica Panamericana.
  • Lewin, Benjamin (cop. 2001). Genes VII. Madrid: Marbán.
  • Luque Cabrera, José, Herráez Sánchez, Ángel (cop. 2001). Texto ilustrado de biología molecular e ingeniería genética, : conceptos, técnicas y aplicaciones en ciencias de la salud. Madrid [etc.]: Harcourt.
  • Molecular biology of the gene (cop. 2004) (5th ed.). San Francisco: Pearson/Benjamin Cummings.
  • Izquierdo Rojo, Marta (cop. 2001). Ingeniería genética y transferencia génica. Madrid: Pirámide.
  • Brown, T. A (1998). Genetics, : a molecular approach (3rd ed). Cheltenham: Stanley Thornes.
  • Klug, W.S., Cummings, M.R. & Spencer, C.A. (2006). Conceptos de Genética (8a). Madrid: Pearson /Prentice Hall.
  • Pierce, Benjamin A. (2006). Genética. Un enfoque conceptual (2a). Editorial Médica Panamericana.
  • Genética (2002) (3ª ed). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España.
  • Strachan, T.; Read, A.P. (2006). Genética Humana (3a). McGraw-Hill. Catàleg
  • Brown, T. A (2002). Genomes (2nd ed). Oxford [etc.]: Bios Scientific.
  • Hancock, J. T (1999). Molecular genetics. Oxford Boston: Butterworth-Heinemann.
  • Brown, T. A (1995). Gene cloning, : an introduction (3rd ed). London [etc.]: Chapman and Hall.
  • Genética moderna (cop. 2000). Madrid [etc.]: MacGraw-Hill/Interamericana.
  • Klug, William S, Cummings, Michael R (cop. 1999). Conceptos de genética. Madrid [etc.]: Prentice Hall.
  • Singer, Maxine, Berg, Paul (1993). Genes y genomas, : una perspectiva cambiante. Barcelona: Omega.
  • Tamarin, Robert H (cop. 1996). Principios de genética. Barcelona [etc.]: Reverté.
  • Brown, T.A. (2008). Genomas (3a). Buenos Aires: Panamericana.
  • Alberts, B. i col.laboradors (2007). Introducción a la Biología Celular (2a). Buenos Aires: Panamericana.

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %

Qualificació

Tipus d'exàmens:
L'avaluació constará d'un examen de preguntes tipus test i un segon examen amb preguntes de resposta curta, sobre els coneixements teòrics i pràctics. L'avaluació dels credits pràctics es realitzarà a partir de l'assistència obligatòria a les classes pràctiques de laboratori i del treball realitzat al llarg de les corresponents pràctiques. Per accedir a l'exàmen final serà necessari tenir una avaluació positiva de les pràctiques. En cas contrari s'haurà de realitzar i aprovar un examen previ sobre les pràctiques realitzades per poder accedir a l'examen de qualificació final de l'assignatura.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.