Estudia

• Coneixement general o específic de ciències i tècniques historiogràfiques
• Coneixement general dels diferents períodes de la història de Catalunya aplicat al fet artístic (coordenades espaciotemporals)
• Coneixements instrumentals aplicats: planimètrics i gràfics, fotografia i imatge en moviment, informàtics, materials de l’obra d’art
• Coneixement sobre el patrimoni historicoartístic
• Capacitat d’anàlisi integral de l’obra d’art; coneixement de fonts literàries i documentals, historiografia, metodologia i crítica d’art
• Coneixement sistemàtic i integrat del fet artístic (anàlisi formal dels diferents llenguatges)
• Visió interdisciplinària de les humanitats
• Coneixement de terminologia específica
• Capacitat de memòria i agilitat visual
• Realització de treball de camp (anàlisi de l’obra en el seu context)

1. De la fi de la guerra dels remences a la guerra dels segadors.

2. L’Època Moderna a Catalunya: el "Renaixement", el "Barroc" i el tòpic historiogràfic de la "Decadència". Societat i producció artística a la Catalunya del període modern.

3. Arquitectura. L’herència quatrecentista i els canvis morfològics i tipològics fins a mitjan Cinccents. Difusió i assimilació de models "renaixentistes": el reflex dels tractats d’arquitectura italians (Serlio, Vignola...), contactes exteriors d’arquitectes i tracistes, paper dels ordes religiosos posttridentins...

4. Escultura. Continuïtats, classicisme primerenc, obres d’importació i treballs autòctons "a la romana". La normalització dels renaixentismes: la imatgeria, la talla i les empreses retaulístiques fins al primer terç del segle xvii.

5. Tallers de pintors i consum de pintura. Programes figuratius i models gràfics. El flux de mestres septentrionals, la influència italiana i les transformacions autòctones en la primera meitat del Cinccents.

6. Dinamització posttridentina i renovació dels repertoris estampats. Pintors italians i pintura italianitzada. La formació de tallers autòctons fins al primer terç del segle xvii.

7. De la guerra dels segadors a la guerra del francès

8. Arquitectura. La continuïtat "classicista". El rupturisme decoratiu. Els enginyers militars i les connexions locals. El gust "barroc" i la disciplina "acadèmica".

9. Escultura. L’esplendor del retaulisme: tipologies i expansió ornamental. Treballs escultòrics de pedra. El moviment neoclàssic i la fi del retaule.

10. Pintura i integració ornamental. Pintors i models gràfics del Siscents. El "classicisme" setcentista, la cultura acadèmica i la fi del sistema gremial.

11. El Segle XIX, 1808 – 1888. 1) La tradició neoclàssica a Catalunya. L’academicisme i l´Escola de Llotja. 2) Els fonaments del Romanticisme. Es pot parlar d´art romàntic a Catalunya? La pintura històrica i el medievalisme. El paisatgisme com a tema i expressió del sentiment romàntic. Marià Fortuny. 3) La Renaixença. El realisme en pintura. L´eclecticisme arquitectònic. Les colònies industrials. L´eixample Cerdà.

12. El Modernisme, 1888 - 1905. a) L´Arquitectura: art nacional, integrador i popular. El llenguatge transformador de l´arquitectura modernista. Represa dels oficis artístics. Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch. b) Antoni Gaudí. Diàleg entre la tradició i la modernitat. Continguts simbòlics primaris i aspectes personals en l´obra de Gaudí. c) Pintura, escultura i arts aplicades. Catalans a París: Casas i Rusiñol. La taverna Els 4 gats i les Festes modernistes. Picasso a Barcelona. La segona generació modernista: Nonell, Mir, Anglada-Camarasa. Simbolisme i Art Nouveau.

13. El Noucentisme, 1906 - 1917. a) Classicisme i mediterraneïtat; la modernitat moderada. El Noucentisme com a ideologia. Eugeni d'Ors i el Glosari. b) Dues visions de la pintura noucentista: Joaquim Torres-García i Joaquim Sunyer. L'Almanach dels Noucentistes. c) Rafael Masó i Fidel Aguilar, el Noucentisme a Girona.

14. Les avantguardes, 1917 - 1931. a) Les galeries Dalmau i la difusió de l'art internacional a Barcelona. Les revistes: 391, Un enemic del poble, Troços,… Altres manifestacions de les avantguardes a Catalunya. b) Joan Miró. Conèixer el món sense intermediaris. L´art analític i cal·ligràfic. La terra i l´origen. c) Salvador Dalí. El Manifest Groc. Mecanismes per a desacreditar la realitat; el mètode paranoico-crític. La bellesa compulsiva. El surrealisme a Catalunya

15. Art durant la República i la Guerra Civil, 1931 - 1939. a) El GATCPAC. El funcionalisme de la segona generació: arquitectura i canvi social. Le Corbusier a Barcelona; el Pla Macià. La revista AC. b) ADLAN i Joan Prats. El logicofobisme. D'ací i d'allà. c) L'Exposició Universal de París de 1937. Art i militància. Cartellisme i fotografia documental.

16. La postguerra, 1939 - 1960. a) La represa amb la cultura de la República. El Grup R: els arquitectes Sostres, Moragas i Bohigas. b) Màgia, abstracció i experimentalisme al Dau al set. Nous surrealismes. Antoni Tàpies i el seu taller. Saviesa i distanciament. c) L'informalisme a Catalunya. Noves figuracions.

17. Dels 60 als 90. a) El territori conceptual. Les formes obertes en l´art conceptual. L´art com a forma de pensament. b) Nous plantejaments socials. c) Nous realismes, altres abstraccions

• Art de Catalunya, : Ars Cataloniae (1997-1999). Barcelona: L'Isard.
• Història de l'art català (1983-1996). Barcelona: Edicions 62.
• Ainaud de Lasarte, Joan (1989-1994). La Pintura catalana. Barcelona: Carroggio.
• El Romanticisme a Catalunya, : 1820-1874 (1999). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Pòrtic.
• El Modernisme (2002). Barcelona: L'Isard.
• Fontbona, Francesc (1979). El Paisatgisme a Catalunya. Barcelona: Destino.
• Lahuerta, Juan José (1993). Antoni Gaudí 1852-1926, : arquitectura, ideología y política. Madrid: Electa España.
• Picasso, Pablo (1981). Picasso i Barcelona, : 1881-1981. Barcelona: Ajuntament.
• El Noucentisme, : un projecte de modernitat: exposició 22 desembre 1994, 12 març 1995 (1994). Barcelona: Generalitat de Catalunya [etc.].
• Noucentisme i ciutat (cop. 1994). Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona [etc.].
• Avantguardes a Catalunya 1906-1939, : 16 juliol-30 setembre 1992, La Pedrera [...] Barcelona (1992). Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya [etc.].
• Joan Miró, : 1893-1993 (1993?). Barcelona: [Fundació Joan Miró].
• Descharnes, Robert, Néret, Gilles (1990). Salvador Dalí, : 1904-1989. Köln: Benedikt Taschen.
• De Flandes a Itàlia (1998). Museu d'Art de Girona.
• Història de l'Art Català (vol. II) (1958). Barcelona: Aymà. Catàleg
• Bosch, Joan (2009). Agustí PUjol. La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya (1ª). Bellaterra, Barcelona, Girona, Lleida, Tarrragona: Memoria Artium. Catàleg

Activitats d'avaluació:

1r semestre (Art modern)

L’avaluació es farà mitjançant un examen sobre les matèries de la 1ª part de l’assignatura (temes 1-10 del programa), que inclourà el contingut de les classes, de les lectures i de les pràctiques. Aquest examen, en primera convocatòria, tindrà lloc el mes de gener.

2n semestre (Art contemporani)

L'avaluació es farà a partir dels següents elements, segons el percentatge sobre 100 que s'indica:

- examen (juny): tractarà sobre tota la matèria donada al llarg del semestre, incloent el dossier de lectures, sortides de pràctiques,... 50%
- treball de curs: es realitzarà al llarg del semestre i s'entregarà el darrer dia de curs. Els paràmetres per la seva realització es donaran a classe. 35%
- comentaris i ressenyes: caldrà entregar alguns comentaris o ressenyes de llibres o exposicions, segons s’indicarà a classe. 15%

Per fer mitjana d'aquesta part de l'assignatura, caldrà aprovar tant l'examen com el treball.


Avaluació global

La nota d’avaluació global de l’assignatura es formarà amb la mitjana de les qualificacions obtingudes en la 1ª i la 2ª part, en el benentès que s’hagin superat totes dues (a partir de la qualificació d’"aprovat"). Els estudiants que, en les primeres convocatòries de gener i de juny, superessin una part de l’assignatura (a partir d’"aprovat"), però no pas l’altra part, en la segona convocatòria que tindrà lloc el mes de setembre (segons el calendari oficial) s’hauran d’examinar només de la matèria corresponent a la part no presentada i/o no aprovada.

Guia bibliogràfica (1ª part, temes 1-10: “Art Modern a Catalunya”)
[Els articles de revista i altres títols s’indicaran a l’inici de les classes. L’asterisc (*) remarca obres de síntesi d’un interès especial]
AA. VV.: «L'arquitectura i les arts plàstiques», in El barroc català, Actes jornades sobre barroc català (Girona, 1987), Quaderns Crema, Barcelona, 1989, pp. 145-341.
(*) Ainaud, J.-Benet, R.-Casanovas, M.A.-Martinell, C.-Verrié, F.-P.: «L'art renaixentista i barroc», in L'Art Català, vol. II, Aymà, Barcelona, 1958, pp. 13-180.
(*) Ainaud, J.: «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», in Cataluña (Tierras de España). Arte, vol. II, Fund. J. March-Ed. Noguer, Madrid-Barcelona, 1978, pp. 73-132.
Ainaud, J.: La pintura catalana. De l'esplendor del Gòtic al Barroc, Skira-Carroggio, Genève-Barcelona, 1990.
Alcolea, S.: La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII, 2 vols., A.B.M.A.B., Barcelona, 1961-1962.
Altés, F. X.: L’església nova de Montserrat (1560-1592-1992), Public. Abadia Montserrat, Barcelona, 1992.
Bosch, J.: Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII, Caixa d'Estalvis de Manresa, Manresa, 1990.
Bosch, J.: L’esplendor de Santa Maria d’Arenys de Mar, Pòrtic/ECSA, Barcelona, 2004.
Bosch, J. (ed.): Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya, 1600-1792 circa, catàleg de l'exposició (M. d'A., jul.-des. 2006), Girona, 2006.
Bosch, J.: Agustí Pujol, la culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya, Memoria Artium, Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida-Tarragona, 2009.
Bosch, J.-Garriga, J.: El retaule major de la Prioral de Sant Pere de Reus, Ed. Centre Lectura-Col.legi d'Arquit. Cat., Reus, 1997.
Bosch, J.-Garriga, J. (eds.): De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, catàleg de l'exposició (M. d'A., nov. 1998-abril 1999), Girona, 1998.
Carbonell, M.: «L'Escola del Camp» de Tarragona en l'arquitectura del segle XVI a Catalunya, Inst. d'Estudis Tarraconenses, Tarragona, 1986.
Carbonell, M.: El Palau de la Generalitat, del gòtic al primer Renaixement, Generalitat de Catalunya (MNAC), Barcelona, 2003.
Carbonell, M.-Garriga, J.: El Palau de la Generalitat a l’època del Renaixement, Generalitat de Catalunya (MNAC), Barcelona, 2004.
Cortade, E.: Retables baroques du Roussillon, Impr. Sinthe, Perpinyà, 1973.
Durliat, Marcel: Les arts anciens du Roussillon, C.G.P.O., Perpinyà, 1954, caps. VII-X, pp. 135-249.
(*) Garriga, J. (amb col.l. de M. Carbonell): L'època del Renaixement, s. XVI (Història de l'art català, vol. IV), Edicions 62, Barcelona, 1986 (reimpr.: 1989, 1994, 1998).
Garriga, J.: «El Renaixement», in L'arquitectura en la història de Catalunya, Caixa d'Estalvis Catalunya, Barcelona, 1987, cap.10, pp. 156-195.
Garriga, J.: Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya, tesi de doctorat, Univ. Barcelona, 1990 (ed. microfitxa: Servei de Public., Univ. Barna., núm. 1421, Barcelona, 1992).
Garriga, J.: «Escultores y retablos renacentistas en Cataluña (c. 1500-1640)», in Retablos esculpidos en Aragón. Del Gótico al Barroco, Institución “Fernando el Católico”, Zaragoza, 2002, pp. 259-302.
Garriga, J.: «L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI», in L’art gòtic a Catalunya, vol. II, 2, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2003, pp. 262-287.
(*) Garriga, J.- Bosch, J.: «L'arquitectura i les arts figuratives dels segles XVI-XVII», in Història de la cultura catalana, vol. II: Renaixement i Barroc, segles XVI-XVII, Edicions 62, Barcelona, 1997, pp. 193-238.
Laplana, J.: «El Barroc», in L'arquitectura en la història de Catalunya, Caixa d'Estalvis Catalunya, Barcelona, 1987, cap. 11, pp. 200-229.
Madurell, J.M.: Pedro Nunyes y Enrique Fernandes, pintores de retablos (Notas para la historia de la pintura catalana de la primera mitad del siglo XVI), A.B.M.A.B., Barcelona, 1944.
Mària, M.: Renaixement i arquitectura religiosa. Catalunya, 1563-1621, Ed. UPC, Barcelona, 2002.
Marías, F.: El largo siglo XVI. Los usos artísticos del Renacimiento español, Taurus, Madrid, 1989.
Martinell, Cèsar: El escultor Luis Bonifás y Massó, 1730-1786. Biografía crítica, A.B.M.A.B. (VI, 1-2), Barcelona, 1948.
Martinell, C.: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya («Monumenta Cataloniæ»), 3 vols., Alpha, Barcelona, 1959 (vol. I: «Els precedents. El primer barroc, 1600-1670»), 1961 (vol. II: «El barroc salomònic, 1671-1730»), 1963 (vol. III: «El barroc acadèmic, 1731-1810»).
Mata, S.: Isaac Hermes Vermey, el pintor de l’Escola del Camp, Inst. d'Estudis Tarraconenses, Tarragona, 1992.
Mata, S.: La pintura del Cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620), Diputació de Tarragona, Tarragona, 2005.
Mata, S.-París, J.: Els Bonifàs, una nissaga d’escultors, Inst. d’Estudis Vallencs, Valls, 2006.
Mirambell, M.: La pintura del segle XVI a Vic i el taller dels Gascó, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 202.
Perelló, A.M.: L'arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Public. Abad. Montserrat, Barcelona, 1996.
Perelló, A.M.: «Renaixement i barroc. Arquitectura civil i urbanisme», in Art de Catalunya, vol. 3, Ed. L'isard, Barcelona, 1998, pp. 172-243.
Pérez Santamaría, A.: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730 ca.). Projecció a Girona, Pous i Pagès, Lleida, 1988.
Post, Ch.R.: The Catalan School in the Early Renaissance (A History of Spanish Painting, XII, 1-2), Harvard Univ. Press, Cambridge (Mass.), 1958 (reimpr.: Kraus, New York, 1970).
(*) Triadó, J.-R.: L'època del Barroc, s. XVII-XVIII (Història de l'art català, vol. V), Edicions 62, Barcelona, 1984.
Triadó, J.-R.: «Art i arquitectura», in Història de la cultura catalana, vol. III: El Set-cents, Edicions 62, Barcelona, 1996, pp. 211-246.
Triadó, J.-R.: «Escultura moderna», in Art de Catalunya, vol. 7, Ed. L'isard, Barcelona, 1998, pp. 12-127.
Triadó, J.-R.: «Arquitectura religiosa moderna», in Art de Catalunya, vol. 8, Ed. L'isard, Barcelona, 1999, pp. 12-145.
Triadó, J.-R.-Subirana, R.M.: «Pintura moderna», in Art de Catalunya, vol. 9, Ed. L'isard, Barcelona, 2001, pp. 12-163.
Yeguas, J.: L’escultor Damià Forment a Catalunya, Ed. Univ. Lleida, Lleida, 1999.