Estudia > Oferta formativa > Oferta d'assignatures > Detall de l'assignatura
Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú
Identificació

Estudia a la UdG

Dades generals

Curs acadèmic:
2009
Descripció:
Aproximació al coneixement d'algunes de les cultures que han tingut lloc entre la prehistòria i l'edat mitjana a diferents continents.
Crèdits:
6
Idioma principal de les classes:
Català
S’utilitza oralment la llengua anglesa en l'assignatura:
Gens (0%)
S’utilitzen documents en llengua anglesa:
Poc (25%)

Grups

Grup C

Durada:
Semestral, 1r semestre
Professorat:

Competències

  • Capacitat d'anàlisi i síntesi i de raonament crític
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge individual
  • Capacitat d'organització i planificació del treball i l'aprenentatge en equip
  • Habilitat en la comunicació oral i escrita en les llengües catalana i castellana
  • Capacitat de gestionar i ordenar informació
  • Coneixement d'altres cultures i atenció a la diversitat
  • Responsabilitat i qualitat en el treball
  • Capacitat d'aplicació de coneixements a la resolució de problemes
  • Capacitat de consulta i maneig de fonts bibliogràfiques
  • Capacitat per transmetre informació, oral, escrita i visual sobre els continguts propis del món de la cultura.

Altres Competències

  • Adquirir els coneixements essencials, de manera sintètica, que defineixen les cultures escollides.
  • Dominar amb flexibilitat la cronologia general històrica.
  • Saber distingir blocs històrics concrets amb les seves característiques pròpies.
  • Interrelacionar diferents aspectes de la història de la cultura (art, literatura, filosofia, vida quotidiana, espais geogràfics, etc.).
  • Saber comentar i entendre les obres clàssiques escollides i saber reconèixer en elles els trets significatius de les cultures a les quals pertanyen.
  • Saber extreure de l'anàlisi de materials audiovisuals els elements de la vida cultural i quotidiana d'una època determinada.
  • Enunciar trets significatius de formes de la vida material, quotidiana i espiritual de les diferents èpoques.
  • Desenvolupar la suficient capacitat de reflexió crítica entorn de la valoració general de les diferents èpoques amb una perspectiva històrica i crítica.
  • Engegar una reflexió global sobre els diferents tipus culturals i les seves característiques al llarg de la història.
  • Reflexionar sobre els trets distintius de la tradició occidental en relació amb cultures extraeuropees.

Continguts

1. Grup A

          1.1. INTRODUCCIÓ

          1.2. CULTURES PREHISTÒRIQUES (El paleolitic superior europeu: la simbologia de l'art)

          1.3. LES PRIMERES CULTURES HISTÒRIQUES (La cultura sumèria, la ciutat i l'escriptura. El pople jueu i la cultura del llibre. Egipte.

          1.4. EL MÓN ANTIC OCCIDENTAL (Cronologies bàsiques. Democracia i filosofia en la polis grega. Roma: política, cultura i transmissió del saber)

          1.5. L'IMAGINARI MEDIEVAL (L'islam: religió i transmissió de la cultura clàssica. Cronologies i tradicions del món medieval europeu. El món del feudalisme: la dona, el matrimoni, la guerra, el torneig. Església, religió i heretgia. L'educació medieval i la descoberta del món: savis, filòsofs, navegants. La crisi del món medieval i l'humanisme)

          1.6. 1.4 Cultures extraeuropees. Xina i Amèrica Pre-Colombina.

2. Grup B

          2.1. Introducció. L’escriptura i la lectura: orígens i evolució

          2.2. Mesopotàmia. Summer: l’origen de la ciutat i de l’escriptura

          2.3. Egipte. L’ordre immutable de l’univers

          2.4. Israel. El poble jueu i la cultura del llibre

          2.5. Grècia. Les bases de la cultura occidental

          2.6. Roma. La unificació cultural d’Europa

          2.7. L’Islam: religió i transmissió de la cultura clàssica

          2.8. El món del feudalisme: la dona, el matrimoni, la guerra, el torneig. Església, religió i heretgia

          2.9. L’educació medieval i la descoberta del món: savis, filòsofs, navegants. La crisi del món medieval i l’humanisme

          2.10. Aproximació a les cultures precolombines: la cultura maia

Activitats

Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total
Debat 6,00 4,00 10,00
Elaboració individual de treballs 3,00 20,00 23,00
Lectura / comentari de textos 8,00 32,00 40,00
Prova d'avaluació 10,00 40,00 50,00
Sessió expositiva 18,00 0 18,00
Sessió participativa 12,00 4,00 16,00
Tutories de grup 20,00 0 20,00
Total 77,00 100,00 177

Bibliografia

  • Poema de Gilgamesh (1988). Madrid: Tecnos. Catàleg
  • La Bíblia, : BCI Bíblia catalana: traducció interconfessional (1994) (2ª ed). Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya [etc.]. Catàleg
  • Laozi (2000). Daodejing, : el llibre del dao i del de. Barcelona: Proa. Catàleg
  • Popol Vuh, : las antiguas historias del Quiché (1960) (2ª ed). México: Fondo de Cultura Económica. Catàleg
  • Sòfocles (1999). Èdip rei (3a ed). Barcelona: La Magrana. Catàleg
  • Ovidi Nasó, Publi (1998). Les Metamorfosis I-VI (4a ed). Barcelona: La Magrana. Catàleg
  • Las Mil y una noches, : antología (2000). Madrid: Alianza. Catàleg
  • Chrétien de Troyes (1998). El Caballero de la carreta. Madrid: Alianza. Catàleg
  • Polo, Marco (1997). Llibre de les meravelles del món. Picanya: Edicions del Bullent. Catàleg

Avaluació i qualificació

Activitats d'avaluació:

Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat %
Comentaris personalitzats de lectures i anàlisis de casos i problemes Avaluació de coneixements, de domini dels temes i de la literatura acadèmica
Tutories Domini dels temes, de l'expressió oral i escrita.
Exercicis escrits sobre les lectures Domini dels temes, de l'expressió escrita, de l'estructura del comentari acadèmic i de la reflexió crítica.

Qualificació

GRUP A

Exàmens i avaluació:

La modalitat d'avaluació consistirà en exàmens i exercicis que recolliran dos tipus de proves: comentaris de textos escrits o comentaris de material audiovisual, i preguntes teòriques però relacionades amb les lectures i sessions audiovisuals. L'avaluació serà continuada i és tindrà molt en compte les intervencions dels alumnes a la classe. Pel que fa als exàmens, hi haurà dos exàmens parcials i eliminatoris durant el curs (abastant en el primer els temes 1-3 i en el segon els temes 3-5) i un examen final i global de repesca el febrer.

De forma voluntària, qualsevol alumne pot proposar un treball de caràcter personal o en grup, tant en forma escrita com per engegar un debat a la classe.

GRUP B

L’avaluació es fa mitjançant sistemes complementaris: examen i exercicis escrits breus conjuntament amb altres activitats.
a) Examen:
Es fa un examen a final de curs, al juny. A l'examen es pot assistir amb els apunts i tota classe de bibliografia i materials que l’alumne consideri convenients.
b) Exercicis escrits, ressenyes i altres activitats:
Durant el curs es proposen entre dos i quatre exercicis escrits molt breus sobre les lectures de curs.
c) Exposicions orals, debats i comentaris sobre les lectures a l'aula i el visionat de documents, que el professor tindrà en compte de cares a l'avaluació.

L’aportació quantitativa de cadascuna d’aquestes activitats a la nota final és la següent:
- examen 50 %
- exercicis escrits i resta d'activitats 50 %
Aquesta distribució es mantindrà en les dues convocatòries.

Es valorarà la participació dels alumnes en les classes.
Els alumnes tenen opció a presentar un treball, individual o col·lectivament, orientat en el seu desenvolupament pel professor, que pot complementar positivament la nota final; només es pren en consideració si ha aprovat prèviament la matèria per les vies esmentades més amunt; altrament, se li conserva la nota fins que ha superat les proves prescrites.

NB Estigueu sempre atents a les novetats que apareixeran al web de l’assignatura.

Observacions

GRUP A

Mètodes docents:

El curs es desplegarà en tres aspectes fonamentals:

(1) explicacions generals que permetin l'accés a lectures obligatòries i material complementari,
(2)la lectura dels diferents llibres assenyalats com a obligatoris, lectura, per tant, que és requisit imprescindible per superar l'assignatura, i
(3) el comentari crític de material històric audiovisual.

Es realitzaran sessions i seminaris que ampliaran les explicacions amb comentaris crítics, preguntes, consultes i qüestions diverses, al mateix temps que es comentaran les diferents lectures i els materials audiovisuals (visionat de pel·lícules històriques, conexions amb la xarxa, etc.) amb la finalitat de contextualitzar el seu sentit respecte l'entorn històric, cultural, artístic i simbòlic. S'organitzaran de l'ordre de dues sessions pràctiques diferents, una de les quals consistirà en l'assistència a una conferència impartida per un professor convidat. L'altra pot restar oberta a diverses opcions a partir dels interessos dels estudiants (visites a museus, exposicions, lectures, material audiovisual, sessions a la xarxa, etc.).

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

AUGUSTIJN, C. Erasmo de Rotterdam. Crítica, Barcelona, 1990.
BARASH, M. Teorías del Arte. De Platón a Winckelmann. Alianza, Madrid, 1991.
BOTTÉRO, J. (ed.) La Epopeya de Gilgamesh: el gran hombre que no quería morir. Akal, Madrid, 2004.
BOTTÉRO, J. Mesopotamia: la escritura, la razón y los dioses. Cátedra, Madrid, 2004.
CLOTTES, J. i LEWIS-WILLIAMS, D. Los Chamanes de la prehistoria. Ariel, Barcelona, 2001.
DELUMEAU, J. El miedo en occidente. Taurus, Madrid, 2002.
DUBY, G. Los tres órdenes o lo imaginario medieval. Argot, Barcelona, 1983.
DUBY, G. i ARIÈS, Ph. (eds.) Historia de la vida privada, vols. I i II. Taurus, Madrid, 1989-1992.
DUBY, G. i PERROT, M. (eds.) Historia de las mujeres en Occidente, vols. I i II. Madrid, Taurus, 1992.
FINLEY, M.I. La grecia antigua. Crítica, Barcelona, 1984.
FINLEY, M.I. Los griegos de la antigüedad. Labor, Barcelona, 1992.
FOLCH, D. La Construcció de Xina: el període formatiu de la civilització xinesa. Empúries, Barcelona, 2001.
FOLCH, D. Història de l'Àsia Oriental I: els imperis de l'Àsia Oriental. UOC, Barcelona, 2003.
GARELLI, P. El Próximo Oriente asiático: los imperios mesopotámicos: Israel. Labor, Barcelona, 1977.
GARIN, E. El Renacimiento italiano. Ariel, Barcelona, 1986.
GILSON, E. La filosofía en la Edad Media. Gredos, Madrid, 1985.
GOMBRICH, E. La Història de l'Art. Columna, Barcelona, 1999.
GROENEN, M. Sombra y luz en el arte paleolítico. Ariel, Barcelona, 2000.
HAMMOND, N. La Civilización maya. Istmo, Madrid, 1988.
HERRMANN, S. Historia de Israel en la época del Antiguo Testamento. Sígueme, Salamanca, 1985.
HESÍODO. Obras y fragmentos. Gredos, Madrid, 1978.
JUVENAL. Sàtires. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1961.
LE GOFF, J. La civilización del occidente medieval. Juventud, Barcelona, 1969.
LE GOFF, J. Los intelectuales en la Edad Media. Gedisa, Barcelona, 1980.
MARCIAL. Epigrames. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1949-1965.
PETIT, P. La paz romana. Labor, Barcelona, 1976.
PIRENNE, H. Mahoma y Carlomagno. Alianza, Madrid, 1978.
PLAUTE. Comèdies. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1934-1960.
RICO, F. El sueño del humanismo. Alianza, Madrid, 1993.
RAD, G. von. Teología del Antiguo Testamento, 2 vols. Sígueme, Salamanca, 1984-1986.
THOMPSON, J.E.S. Grandeza y decadencia de los Mayas. Fondo de Cultura Económica, México, 1984.
VILANOVA, E. Història de la teologia cristiana, vols. I i II. Herder, Barcelona, 1986.

GRUP B

El fil conductor del temari és la història de l'escriptura. El temari teòric serveix només per establir un coixí contextual mínim per a les lectures proposades, que són el fonament de l'assignatura. Generalment es treballarà en la comparació dels textos de lectura, sovint pertanyents al gènere èpic.

La docència es fa mitjançant diversos mètodes:
- exposicions orals del professor i eventualment dels alumnes a l'aula sobre aspectes de context del temari
- projecció de documentals a l'aula, dels quals l'alumne n'ha de fer la síntesi
- projeccions cinematogràfiques a l'aula relacionades amb el temari i les lectures
- lectures proposades
- orientacions bibliogràfiques
- comentaris a l'aula de les lectures proposades
- preparació d'aspectes concrets de les lectures per a exposar-los en grups d'alumnes a l'aula
- visites a excavacions (Empúries) o museus, en funció dels interessos de l'alumnat.

El material complementari (a banda dels documentals i cinema projectats a l'aula) consta de:
- materials al web de l'assignatura
- enllaços al web de l'assignatura
- dossier amb fotocòpies de textos


Les lectures per al curs present seran (per ordre de temari):

"El Poema de Gilgamesh", Barcelona: UAB / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.
"Gènesi" i "Èxode", Bíblia catalana. Traducció interconfessional, Barcelona: Claret, 1993.
Homer, "L’Odissea", Barcelona: La Magrana (L’Esparver Clàssic), 2006.
Eurípides, "Medea", Barcelona: La Magrana (L’Esparver Clàssic), 2001.
Virgili, "L’Eneida", Barcelona: Empúries, 2005.
"Las Mil y una noches. Antología", Madrid: Alianza, 2000.
Joseph Bédier, "El romanç de Tristany i Isolda", Barcelona: Quaderns Crema, 2006.
Marco Polo, "Libro de las maravillas", Madrid: Alianza (Biblioteca Juvenil), 2002.
"Popol Vuh", Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1999.