1. Capítol I.- Presentació de l’assignatura
Bibliografia. Normativa: assistència, avaluació i qualificació.
1.1. Tema 1.- Programes de Control Integrat: Tipologia. Objectius. Coneixements previs. Planificació. Programa d’activitats presencials: classes d’aula, viatges. Activitats no presencials.
2. Capítol II.- Cereals d’hivern: Blat, Civada, Avena, Triticale
2.1. Tema 2.- Introducció a l’agronomia dels cereals d’hivern: Context productiu. Sistemes de cultiu. Mesures agroambientals.
2.2. Tema 3 .- Control de malalties: Organització del control i control de malalties en els cereals
d’hivern: ordre de coneixements en que es basa el control. Importància patològica i/o econòmica de les
malalties (o dels patògens). Mètodes de control potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Programes basats en els sistemes d’avis. Programes basats en la cerca de resistència. Pràctica del control en zones de baix rendiment.
2.3. Tema 4.- Control de males herbes: Descripció de les estratègies pel control de males herbes: Mètodes de cultiu, mètodes no químics i mètodes químics. Proposta d’un programa de maneig integrat de les
males herbes. Maneig de poblacions males herbes resistents als herbicides. Descripció del maneig de les males herbes en les mesures agroambientals i en la condicionalitat.
.
2.4. Tema 5.- Control de plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues en cereals d’hivern. Propostes de programes de
control integrat de plagues.
2.5. Tema 6.- Control integrat de malalties, males herbes i plagues: Valoració global de riscos de pèrdues.
Compatibilitat e interferències d’ estratègies de control en programes de control integrat.
3. Capítol III.- Cereals d’estiu: Blat de moro, Sorgo, Arròs
3.1. Tema 7.- Introducció a l ’ agronomia dels cereals d’estiu: Context productiu. Sistemes de cultiu. Mesures agroambientals
3.2. Tema 8.- Control de malalties: Organització del control segons les característiques dels patosistemes
en blat de moro i arròs: Ordre de coneixements en que es basa el control. Importància patològica i/o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes de control potencials i reals. Sistemes
d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Control de les malalties dels cereals de estiu: control de les malalties del blat de moro. Programes de control basats en Sistemes d’avisos en el arròs. La pràctica del control de malalties del arròs.
3.3. Tema 9.- Control de males herbes. Descripció de les estratègies pel control de males herbes en blat de
moro i arròs. Mètodes de cultiu i mètodes no químics en blat de moro. Maneig de l’aigua i del cultiu en
el arròs. Incidència de les males herbes invasors en arròs i blat de moro. Mètodes químics de control. Proposta d’un programa de maneig integrat de les males herbes en blat de moro i arròs. Aplicació de les mesures agroambientals en el cultiu del arròs.
3.4. Tema 10.- Control de plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues. Aplicabilitat, compatibilitat i
condicionants de les tècniques de control de plagues en blat de moro , arròs i altres cereals
d’estiu. Propostes i anàlisis de programes de control integrat de plagues en blat de moro i arròs.
3.5. Tema 11.- Control integrat de malalties, males herbes i plagues: Valoració global de riscos de pèrdues. Compatibilitat i interferències d’estratègies de control en programes de control integrat.
4. Capítol IV.- Cultius farratgers: Alfals i altres cultius.
4.1. Tema 12.- Introducció a la agronomia dels cultius farratgers: Context productiu.
4.2. Tema 13.- Control de malalties: La patologia de la alfals en la zona mediterrània occidental. El control de les malalties i els problemes derivats.
4.3. Tema 14.- Control de males herbes: Descripció de les estratègies pel control de males herbes. Mètodes de cultiu, mètodes no químics i mètodes químics. Proposta de un programa de maneig integrat de les males herbes.
4.4. Tema 15.- Control de plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues de la alfals. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues. Propostes i anàlisis
de programes de control integrat de plagues en alfals i a l t r e s cultius farratgers.
4.5. Tema 16.- Control integrat de mal alt ies, males herbes i plagues: Valoració global de riscos de
pèrdues. Compatibilitat e interferències d’estratègies de control en programes de control integrat.
5. Capítol V.- Cultius hortícoles
Tema 16.- Context productiu. Tipus de producció hortícola. El paisatge i el cultiu hortícola. Influencia en
el control integrat.
5.1. Tema 17.- Context productiu. Tipus de producció hortícola. El paisatge i el cultiu hortícola. Influencia en el control integrat.
5.2. Tema 18.- Control de malalties: Organització del control en cultius hortícoles: Ordre de
coneixements en que es basa el control. Importància patològica i/o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes de control potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Anàlisis de programes de control.
5.3. Tema 19.- Control de males herbes: Descripció de les estratègies pel control de males herbes. Mètodes de cultiu, mètodes no químics i mètodes químics. Proposta de un programa de maneig integrat de les males herbes.
5.4. Tema 20 .- Control de Plagues: Fenologia i riscos de dany de plagues de l'alfals. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants de les tècniques de control de plagues. Anàlisi de programs de control de plagues en tomàquet en hivernacle i a l’aire lliure.
5.5. Tema 21 .- Control integrat de malalties, males herbes i plagues. Valoració global de riscos de
pèrdues. Compatibilitat i interferències d’estratègies de control en programes de control integrat
6. Capítol VI .- Fruiters
6.1. Tema22.-Context productiu. Tipus de producció fructícola.
6.2. Tema 23 .- Control de malalties 1: Importància patològica i econòmica de la Patologia dels fruiters. Control de malalties en fruiters de llavor: Organització del control de malalties aèries. Organització del
control de malalties de fusta i d’arrel. Programes de control en fruiters de llavor.
6.3. Tema 24 .- Control de malalties. 2: Control de malalties en fruiters de pinyol, cítrics i vinya:Organització del control de malalties aèries, de fusta i d’arrel:Ordre de coneixements en què es basa
el control. Importància patològica i / o econòmica de les malalties (o dels patògens). Mètodes decontrol potencials i reals. Sistemes d’avisos aplicables a les circumstàncies actuals. Programes de
control en fruiters de pinyol, cítrics i vinya.
6.4. Tema 25 .- Control de males herbes: Descripció de les estratègies per al control de males herbes en
fruiters d’os i de llavor. Mètodes de cultiu (amb especial èmfasi en els mecànics),mètodes no químics i
mètodes químics. Maneig de la coberta vegetal del sòl. Proposta d’un programa de maneig integrat de
les males herbes.
6.5. Tema 26 .- Control de plagues en fruiters de llavor: Determinació de plagues clau i plagues secundàries. Fenologia de l’arbre, mostreig i riscos de danys. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants
d’ocupació de les tècniques de control. Anàlisi dels programes de control integrat existents i propostes de futur.
6.6. Tema 27 .- Control de plagues en fruiters de pinyol: Determinació de plagues clau i plagues secundàries. Fenologia de l’arbre, mostreig i riscos de danys. Aplicabilitat, compatibilitat i condicionants