Diferenciar el concepte d'estratègies d'aprenentatge en relació a les tècniques d'estudi i altres formulacions equiparables. Planificar com convindria treballar-les a l'aula i elaborar propostes concretes. Llegir, comprendre i comentar, amb un guió d'elaboració pròpia, el contingut de textos diversos relacionats amb l'assignatura. Comunicar-se de manera efectiva oralment i per escrit. Analitzar situacions complexes i dissenyar estratègies per resoldre-les. Individualment i en equip. Avaluar la pròpia activitat i el propi aprenentatge per aconseguir millorar-los. Analitzar el context en el que desenvolupem les nostres actuacions i intervencions i identificar-hi els aspectes que hi incideixen.
1. Què són les estratègies d 'aprenentatge. 2. Per què i quan convé ensenyar-les. 3. Com s'han d'ensenyar. 4. El professorat estratègic. Característiques de la seva actuació docent. 5. Una seqüència metodològica: presentació de l'estratègia (la instrucció directa, el modelatge metacognitiu). 6. Una seqüència metodològica: pràctica guiada en diferents contextos (la interrogació metacognitiva, els grups cooperatius). 7. Una seqüència metodològica: pràctica independent de l'ús estratègic (l'ensenyament recíproc). 8. L'avaluació de les estratègies d'aprenentatge. 9. Les unitats didàctiques i les estratègies d'aprenentatge. 10. Integració en el currículum del centre educatiu.
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Total Altres 4,00 7,00 11,00 Anàlisi / estudi de casos 11,00 2,00 13,00 Elaboració individual de treballs 10,00 8,00 18,00 Exposició dels estudiants 1,00 3,00 4,00 Lectura / comentari de textos 4,00 6,00 10,00 Sessió expositiva 8,00 2,00 10,00 Total 38,00 28,00 66
Monereo i Font, Carles, Castelló, Montserrat (1997). Estrategias de enseñanza y aprendizaje : formación delprofesorado y aplicación en la escuela (3ª ed.). Barcelona: Graó. Monereo i Font, Carles, Castelló i Badia, Montserrat (2002). Las Estrategias de aprendizaje : cómo incorporarlas a lapráctica educativa (4a ed.). Barcelona: Edebé. Monereo i Font, Carles (2001). Ser estratégico y autónomo aprendiendo : unidades didácticasde enseñanza estratégica. Barcelona: Graó. Monereo i Font, Carles, Pozo, Juan Ignacio. Siglo XXI : competencias para sobrevivir. . Alonso Tapia, Jesús (DL 1994). Motivación y aprendizaje en el aula : cómo enseñar a pensar. Madrid: Santillana. Alonso Tapia, Jesús (2000). Motivar per a l'aprenentatge : teoria i estratègies. Barcelona: Edebé. Pozo Municio, Juan Ignacio (cop. 1996). Aprendices y maestros : la nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza. Pérez Echeverría, María del Puy (1994). La Solución de problemas. Madrid: Santillana. Solé, Isabel, (2002). Estrategias de lectura (13ª ed.). Barcelona: Graó: ICE de la Universitat de Barcelona. Teberosky, Ana, (Universitat de Barcelona: Horsori). Aprendiendo a escribir (4a ed.). Barcelona: ICE.
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Lectura i comentari de textos. Es donarà un primer text, sobre el qual s'haurà d'escriure una síntesi. Aquesta primera síntesi servirà de base per a les properes (de lectura d'altres articles), de tal manera que a partir del primer text elaborat s'hauran d'anar fent els afegits i modificacions en funció de la nova informació que aportin els nous articles. Al final, ens haurà de quedar una síntesi global de tots els articles llegits. Es valorarà la capacitat d'integrar la nova informació, que anirà modificant el coneixement inicial dels continguts de l'assignatura. Seran també ben valorades les reflexions personals que el text pugui suggerir. Equivaldrà a un 25% de la nota de l'assignatura. Elaboració d'una proposta didàctica des de qualsevol àrea del currículun. Que siguin exemplificacions del treball teòric realitzat i, per tant, que quedin ben definits el context de la proposta i els processos de planificació, regulació del procés i avaluació. Que siguin aplicables a l'aula (temporització adequada, objectius clars, criteris d'avaluació ben definits) . Es valorarà especialment si l'activitat s'ha pogut dur a la pràctica. Equivaldrà a un 40% de la nota de l'assignatura. Exposició a classe de la proposta didàctica elaborada. Exposició ben preparada i ordenada. Idees ben desenvolupades i argumentades. Que la proposta didàctica estigui ben relacionada amb la teoria de l'assignatura. Es valorarà especialment si l'activitat s'ha pogut dur a la pràctica. Equivaldrà a un 20% de la nota de l'assignatura. Recollida sistemàtica i reflexiva de totes les produccions de progrés en un portafoli (se n'explicaran les característiques) que haurà de contenir una síntesi dels aprenentatges realitzats. Si mostra amb claredat els avenços realitzats en la construcció del coneixement dels continguts de l'assignatura. Si es descriu el procés de reflexió per a la millora i les informacions (orals o escrites) que han ajudat en l'evolució. Si el contingut està ben estructurat i la composició escrita ben elaborada. Equivaldrà a un 15% de la nota de l'assignatura
Tipus d'avaluació: Es portarà a terme a través de l'anàlisi del procés d'aprenentatge en els següents moments: a) Avaluació inicial: en iniciar cada tema, el professor i els estudiants analitzaran conjuntament els coneixements previs que serviran de base als continguts que es treballaran. Es procurarà que hi hagi un treball personal d'autovaluació dels coneixements de partida. b) Avaluació formativa: durant les sessions de classe el professor oferirà als estudiants instruments per a l'autoavaluació. Aquestes autoavaluacions s'analitzaran conjuntament a l'aula de manera que permetin al professor i als estudiants conèixer i millorar el procés d'aprenentatge que es va produïnt. A banda, els estudiants hauran de presentar propostes didàctiques que mostrin en la pràctica els coneixements teòrics adquirits. c) Avaluació sumativa: serà el resultat final de les aportacions que l'alumnat haurà realitzat al llarg de l'assignatura. * També es valorarà l'assistència a classe i la participació activa en cadascuna de les sessions.
Aquesta assignatura és bàsicament procedimental i està pensada per a treballar-la a l'aula. Per tant, l'assistència a classe és bàsica. Si algú no pogués complir aquest requeriment convindria que ho manifestés des d'un principi per tal de buscar alternatives per a poder-la seguir i acordar el sistema d'avaluació.