El passat dia 30 d’abril, i en el marc del cicle de conferències que sots el títol genèric de “La comunicació de proximitat en l’era de la globalitat”, organitzat per la Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català i adreçat, essencialment, als alumnes de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona, dos protagonistes essencials de la Televisió de Girona, Joan Roura, soci fundador de Kinema Grup, l’embrió de la TVGi, i Àlex Martí, director de la cadena des dels darrers 20 anys, plantejaren un recorregut per la història de TV de Girona.

Explicaran com les televisions de proximitat són l’instrument que garanteix la presència dels territoris i col·lectius d’àmbit local als mitjans de comunicació audiovisual, amb la qual cosa, sensibilitats i opinions que queden silenciades en els televisions generalistes, troben la seva fórmula i el seu canal d’expressió. És l’altra cara de la moneda a un procés de globalització que ignora les realitats més particulars. El cas de Televisió de Girona s’inscriu plenament en aquest context. En els primers temps la proximitat s’obtenia a través de la participació i el compromís ciutadà, amb grans dosis de voluntarisme i de forma altruista, aspectes, aquests, que caracteritzaven el pols individual i col·lectiu de la transició democràtica. Avui dia, el projecte televisiu de proximitat, en bona mesura, s’ha professionalitzat.

Insistiren en la idea que les televisions locals no han d’assumir, evidentment, el paper d’alternativa a les televisions d’àmbit territorial superior. Les seves funcions estan perfectament definides en el marc de la proximitat: responsabilitat en la dinamització de la vida local, en el foment de la cultura i en les propostes de participació política; escola de comunicació, transmissora de la tradició històrica del seu territori. És obvi, doncs, que la importància de les televisions locals en el marc de la comunicació catalana ha estat decisiva, ja que representen la presència de pobles, ciutats i comarques en les noves formes de comunicació i activitats pròpies de la societat de la informació. Així mateix, l’acció de les televisions locals es magnifica si la circumscrivim en l’espai polític i social. Efectivament, aquest medis de comunicació audiovisual han propiciat la participació ciutadana i de democratització de l’accés als mitjans. Televisió de Girona ha estat un canal d’informació i difusió de la realitat gironina, alhora que ha actuat com a instrument d’expressió de les opinions ciutadanes, les quals, insistim, no s’haurien vist reflectides en televisions d’àmbit de cobertura superior.