Anteriorment han estat síndics de la UdG Joan Manuel del Pozo Álvarez, Joan Miró i Ametller, Josep Vila i Boix i Joan Olòriz i Serra.
La figura del síndic/a universitari (síndic/a de greuges, defensor/a, valedor/a, aldezle) es va començar a implantar a les universitats catalanes i espanyoles a finals dels anys vuitanta del segle passat. La seva ràpida extensió (el 1996 hi havia disset síndics a tot l’Estat) responia a la necessitat general d’establir mecanismes de control dels poders públics i de defensa dels drets dels ciutadans pocs anys després de les primeres eleccions democràtiques. En poc temps van passar de ser sindicatures d’estudiants a ser-ho de tota la comunitat universitària. Des de fa uns anys, totes les universitats, públiques i privades, tenen en la seva estructura la figura del síndic o síndica, reconeguda i definida a les lleis d’universitats (article 43 LOSU, 2023; article 31 LCU, 2003) i regulada als respectius estatuts.
El síndic o síndica no té funcions executives i actua en base a la seva autoritat moral (auctoritas) per restituir drets vulnerats, solucionar conflictes, facilitar consensos o proposar bones pràctiques que contribueixin a la millora de la qualitat pedagògica, tècnica i humana de la Universitat.
La xarxa de sindicatures estatal (CEDU) ha fet seves les magistrals paraules de Dr. Juncosa, síndic de la UB (1993-1998) per definir el perfil i la funció del síndic/a:
“Més justícia que dret, més auctoritas que poder, més humanisme que burocràcia”.