El gener de 1991 Ferrater Mora feia pública la decisió de fer donació de la seva biblioteca personal a l’Estudi General de Girona, actualment Universitat de Girona (UdG). El fons consta de 7.255 volums que abasten la filosofia, la literatura, el cinema, la religió, la història i la sociologia; 156 títols de revistes de temàtica igualment diversa, on també destaca la filosofia, i la correspondència, amb 6.748 cartes. La primavera de 1992 arribaven els llibres des de Bryn Mawr, Pennsilvània, i a l’estiu del mateix any va començar la catalogació, coincidint amb l’automatització del Catàleg de la Biblioteca de la UdG, la qual cosa permet fer la màxima difusió d’aquest llegat. 

Aquesta accessibilitat es tradueix en un índex elevat de peticions de préstec des d’altres institucions, a causa de les característiques del fons, amb primeres edicions de treballs cabdals en la història de la filosofia i obres completes de filòsofs de totes les èpoques i tradicions, recollides en el recorregut de Ferrater Mora a l’exili per Cuba i Xile, i durant la seva estada posterior com a professor al Bryn Mawr College a partir del final dels anys quaranta.

Dins el fons destaquen els llibres relacionats amb la filosofia, uns 3.625, entre els quals trobem diccionaris en totes les llengües, obres de filòsofs –des d’Abelard a Zubiri passant pel mateix Ferrater Mora– i temàtiques com ara filosofia del coneixement, lògica matemàtica, filosofia de la ment o del llenguatge, ètica, filosofia analítica, antropologia filosòfica, nominalisme, metafísica, consciència, subjectivitat, relativisme, pragmatisme, etc.

El fons no és, però, només important en filosofia, sinó també en obres sobre llengua i literatura, uns 2.300 llibres, amb nombroses obres d’autors alemanys, anglesos o nord-americans, francesos, castellans i catalans. Entre aquests dos darrers grups, hi destaquen els llibres d’escriptors catalans i castellans que van viure i editar llibres a l’exili. En quantitats menors també hi trobem obres d’autors portuguesos, russos, polonesos i dels clàssics grecs i llatins, a més d’estudis sobre autors i obres de teoria i crítica literària.

També són destacables els llibres sobre religió: ateisme, teologia, budisme o filosofia xinesa; els de sociologia, dret i educació; els prop de dos-cents sobre història de la ciència i de les matemàtiques, física i geometria, els de cinema i fotografia i també els que tracten de filosofia i metodologia de la història.

Pel que fa a les revistes, la majoria corresponen a filosofia (Revista Cubana de Filosofía, Revista de Filosofía, Cuadernos Uruguayos de Filosofía, Journal of the History of Philosophy, Cuadernos del Seminario de Problemas Científicos Filosóficos, Teorema, The British Journal for the Philosophy of Science o Phronesis: a Journal for Ancient Philosophy), però també n’hi ha de cinema (Avant-scène Cinéma, Filmmakers: Newsletter, Super 8 Filmaker o American Cinematographer) i de literatura i humanitats (Lettres Françaises, Revista de Catalunya, Sur, Revista de Occidente, The Texas Quarterly o La Torre), etc.

Durant la catalogació s’anaven trobant, com a punts de llibre, cartes, adreces i targetes dels mateixos autors, anotacions, retalls de diaris i revistes amb ressenyes, propaganda, tríptics... que s’han conservat amb una referència al llibre d’on es van extreure. També són remarcables i obren portes a possibles estudis tant les anotacions que Ferrater Mora anava fent als llibres com les dedicatòries que dibuixarien el seu cercle de relacions i amistat.

La Biblioteca Ferrater Mora està instal·lada i es pot consultar a la sala de llegats de la Biblioteca de la Universitat de Girona.

Lourdes Oliva (Universitat de Girona. Biblioteca). 1999