L’any 2009, la Diputació de Girona va encarregar a la càtedra UNESCO de la Universitat de Girona la realització d’un estudi sobre el sector cultural als municipis de la província. El treball va aportar una radiografia de la realitat del moment i entre les seves conclusions s’assenyalava el grau de desconeixement qualitatiu i de dades oficials desagregades que permetessin captar i valorar l’especificitat del fet cultural als municipis gironins.

L’any 2015, Òmnium Cultural del Gironès proposa reprendre la recerca en aquest camp i engegar una sèrie de petits estudis que ens aportin dades de proximitat i coneixement extensiu sobre el sector. Compartim amb Òmnium Cultural l’interès pel sector i per una anàlisi centrada no tant en les grans dades econòmiques com en els actors que, dia a dia, sobre el terreny, protagonitzen la vida cultural gironina. És per això que, en aquest primer estudi, hem volgut posar el focus en un dels agents claus de l’acció cultural, el de l’associacionisme.

El punt de partida de l’estudi es trobava en les dades obtingudes el 2009 que ens indicaven la rellevància del món associatiu al gironès, especialment en els subsectors del patrimoni material i immaterial, la música i les arts escèniques. Amb ànim de fer una identificació exhaustiva, ens hem centrat en aquestes tres activitats principals, entenent que la categoria de patrimoni immaterial engloba segons la UNESCO qüestions com la llengua, les expressions artístiques populars, festives, etnològiques i tradicionals tant característiques a les nostres comarques.

Llibre de Gemma Carbó que recull l’experiència, la opinió i el saber fer de 18 experts i expertes, professionals de l’educació i la cultura o responsables polítics entre 1980 i 2010 d’aquests àmbits a Catalunya. S’inclouen també les perspectives lúcides i compromeses des del Brasil, Mèxic i Colòmbia sobre aquests dos eixos fonamentals de les polítiques públiques.

En el pròleg, el conseller Santi Vila assenyala: “Hem vingut al món a viure, i per tant a conèixer i compartir, i ningú no pot dubtar que l’emoció és també una font de coneixement. Sobretot si es tracta d’innovar, de ser creatius i de comunicar bé allò que fem".

El sector de la cultura a Catalunya fa temps que reconeix la rellevància del diàleg amb el món educatiu. L’informe anual del CONCA 2015 o el programa de cultura de l’Ajuntament de Barcelona en son els darrers exemples.

En paral·lel, des del món de l’educació fa temps que s’està reivindicant per part de la UNESCO i d’Europa, la consideració de les competències artístiques i culturals com a eixos transversals de la formació al llarg de la vida. Moltes veus arreu del món clamen per la pèrdua progressiva del paper de les humanitats en la formació bàsica i universitària. Ens calen polítiques coordinades i mirades compartides per garantir el dret a participar en la vida cultural a través d’una educació al llarg de la vida que fonamenti la construcció de ciutadania crítica i creativa.

Coordinada per Alfons Martinell, aquesta publicació presenta uns estudis sobre els impactes de la cultura al desenvolupament des de diferents perspectives i experiències. Aquests treballs responen a la necessitat d'avançar en la concreció i l'aplicació pràctica de les reflexions que s'han construint en un enfocament cultural per al desenvolupament. La incorporació de la dimensió cultural en les polítiques de desenvolupament presenta un avanç molt considerable en els últims anys a partir de les resolucions de les Nacions Unides i d'experiències molt significatives en l'àmbit dels ODM a nivell local i internacional. L'eficàcia de les polítiques de desenvolupament és una exigència de la comunitat internacional per aconseguir la reducció de la pobresa i l'exclusió, on s'han d'abordar des de totes les dimensions. Valorar els impactes de la cultura al desenvolupament adquireix actualment una necessitat a causa de les característiques pròpies de la cultura i la seva necessitat d'una major visibilitat en els processos de desenvolupament.

• Exemplar disponible per a compra a Documenta Universitaria.

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona i el Laboratori de Cultura i Turisme de la Fundació Barcelona Media-Centre d'Innovació amb el Suport de l’AECID, van convocar al 5º Seminari Internacional de Gestió Cultural: “L'ocupació en el sector cultural i el seu impacte en el desenvolupament sostenible”.

L'anàlisi de l'evolució del sector cultural està íntimament relacionat amb una reflexió molt més àmplia sobre el grau de sostenibilitat que els nostres sistemes culturals tenen davant dels canvis en la vida cultural i els efectes de la crisi econòmica.

Davant d'aquests reptes els responsables de centres d'estudis, observatoris, laboratoris, experts i investigadors hem de fer un esforç per actualitzar les nostres agendes d'acord amb aquestes problemàtiques que incideixen en la gestió de la cultura.

Aquesta publicació, sota la coordinació d'Alfons Martinell Sempere i Gemma Carbó Ribugent, reuneix els resultats del Seminari.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.
• Exemplar disponible per a descàrrega gratuïta.

Com a complement educatiu de les conferències i amb ànim d'enfortir la participació en els debats, alguns investigadors del Laboratorio Iberoamericano de Investigación e Innovación en Cultura y Desarrollo (L+ID) van elaborar una sèrie d'articles curts entorn dels principals conceptes relacionats amb el multiculturalisme i el reconeixement de la diversitat ètnica. En aquests articles, es proveeixen algunes definicions i trajectòries teòriques en referències a cada concepte, així com els principals debats sobre els quals es desenvolupa la seva adopció contemporània. Els textos es van plantejar com a material formatiu per als assistents al cicle i estan dirigits a aconseguir una major compressió de discussions acadèmiques que normalment no aconsegueixen l'èxit a nivell de ciutadania.

Aquest llibre, sota la coordinació de Eloisa Berman Arévalo, presenta cinc articles conceptuals, seguits de la relatoria de les quatre sessions de debats.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.

Coordinada pel director de la Càtedra, Alfons Martinell, aquesta publicació aporta una reflexió sobre cultura i desenvolupament d'acord amb els Planes Directors (2005-2008 i 2009-2012) i l'Estratègia de Cultura i Desenvolupament de la Cooperació Espanyola. Editada en 2011, ofereix un panorama de l'evolució dels plantejaments de cultura i desenvolupament a nivell internacional i els avanços quant al pensament conceptual al voltant d'aquesta relació. Contribueix també a la necessitat d'avançar en la recerca sobre com la cultura és una dimensió important en la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) tal com assenyala la recent Cimera de Revisió dels ODM celebrada en 2010.

Els autors contribueixen amb les seves reflexions en la consolidació d'un camp propi de la cultura en la cooperació al desenvolupament. Són representants actius de l'avanç que es ve observant en les relacions entre cultura i desenvolupament a nivell internacional i protagonistes d'una línia de treball que està avançant a nivell local, nacional i multilateral.

Publicació en col·laboració amb Fundación Carolina i Siglo XXI Editores i amb la participació dels autors: Rosa Conde, Alfons Martinell Sempere, Jesús Martin-Barbero, Máté Kovács, Alberto Abello Vives, Augusto Aleán Pico, Eloísa Berman Arévalo, Jordi Pardo, Eva Sánchez Buendía, Germán Rei, Lucina Jiménez, Gemma Carbó, Mariapia Pilolli, Javier Brun, ana Muñoz i Tomás Mallo.

Índex de la publicació

Presentació, Alfons Martinell Sempere.
Pròleg: Un compromís per a la llibertat i el benestar, Rosa Conde.

1.  Aportacions de la cultura al desenvolupament i a la lluita contra la pobresa, Alfons Martinell Sempere.
2.  Desenvolupament i cultura o la globalització des de baix. Jesús Martín-Barbero.
3. La dimensió cultural del desenvolupament. Evolució dels plantejaments de cultura i desenvolupament al nivell internacional, Máté Kovács.
4. Cultura i desenvolupament: interseccions vigents des d'una revisió conceptual reflexiva. Alberto Abello Vives, Augusto Aleán Pico i Eloisa Berman Arévalo.
5. Reflexions sobre cultura i desenvolupament en el context de crisi, Jordi Pardo.
6. Cultura i desenvolupament en l'escenari internacional, Eva Sánchez Buendía.
7. La insistència en la metàfora. Experiències locals de cultura i desenvolupament a Colòmbia, Germán Rey.
8. Educació, cultura i desenvolupament, Lucina Jiménez i Gemma Carbó.
9. Els horitzons de la diversitat, Mariapia Pilolli.
10. Societat de la informació, cultura i cooperació al desenvolupament. Mites, realitats i raons per a l'esperança, Javier Brun.
11. Avaluació en cultura i desenvolupament, Ana Muñoz i Tomás Mallo.

La creació de materials metodològics i referents professionals en la gestió cultural és una necessitat i pot fer més eficient nostra pràctica a partir de l'experiència. La figura del gestor i promotor cultural ve reclamant la configuració de referents conceptuals i recerques que consolidin aquest important sector de la vida social. El present estudi, realitzat per Alfons Martinell Sempere i Taína López Cruz, es concep com un sistema de conceptes relacionats que sorgeixen de la necessitat d'ordenar un gran nombre d'experiències en el camp de la gestió cultural i les polítiques culturals. Té per objectiu aportar un instrument dinàmic al servei de la formació, la recerca i la documentació per als diferents actors culturals a partir de la proposta ordenada d'una part dels conceptes clau de la complexitat del camp de professional de la gestió cultural.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.

Els llargs dies colonials van ser l'escenari d'una resistència cultural, de vegades sorda, de vegades sagnant, que els pobles Mesoamericanos van presentar per preservar-se a si mateixos i continuar l'ocupació dels seus territoris històrics. Durant aquests dies van sorgir pintors, cantors, escriptors, escultors, que van imprimir la seva petjada en un art que es pretén cristià, però que porta l'empremta de la cultura local i de la sensibilitat dels artistes zoques.

Publicació realitzada sota la coordinació de José Luis Sulvarán.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.

En 2007 va tenir lloc a Girona el II Seminari Internacional de Gestió Cultural organitzat per la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID).

Els seminaris internacionals de la Càtedra UNESCO constitueixen un dels seus objectius fundacionals i s'articulen com a espais de trobada d'experts professionals i investigadors en l'àmbit de la cultura i la cooperació d'Europa i Amèrica Llatina. La primera edició del Seminari Internacional es va celebrar l'any 2004, en coordinació amb el Fòrum Mundial de la Cultures, i el tema central del debat va ser llavors la formació en gestió cultural. Aquesta primera edició va tenir la seva continuïtat en una segona trobada a Guadalajara (Mèxic) els dies 28 i 29 d'abril de 2005.

En aquesta segona edició a Girona, el seminari es plantejava analitzar el repte i el paper que la cultura i la gestió cultural tenen o haurien d'assumir en les polítiques de cooperació al desenvolupament des de les especificitats del turisme cultural, les indústries culturals, l'educació en complementarietat amb la cultura, la creació, la comunicació o les polítiques de proximitat.

La Convenció aprovada l'any 2005 per la UNESCO per a la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals que va anar ja ratificada pel govern espanyol i molts altres països, entrant ràpidament en vigor, incideix també de manera explícita en el paper que ha de tenir la cultura en les directives de la cooperació al desenvolupament, aportant un nou marc de referència a les teories clàssiques de les polítiques i la gestió cultural.

El Seminari intentava per això establir, a través d'aquesta publicació, paràmetres per a la definició de nous marcs d'actuació en matèria de gestió cultural i cooperació al desenvolupament.

Publicació realitzada sota la coordinació de Gemma Carbó Ribugent.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.
• Exemplar disponible per a descàrrega gratuïta.

La Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona en col·laboració amb la Divisió de Polítiques Culturals i Diàleg Intercultural d'UNESCO, va organitzar del 30 d'agost al 2 de setembre de 2004 a Girona el I Seminari Internacional: la formació en gestió i polítiques culturals per a la diversitat cultural i el desenvolupament.

Els objectius del seminari van ser facilitar una trobada de responsables culturals de diferents països per reflexionar sobre les noves necessitats formatives de la gestió i les polítiques culturals; situar els nous escenaris de les polítiques culturals davant els efectes de la globalització i els nous marcs internacionals; analitzar la situació del sector cultural i les seves necessitats de formació de recursos humans; reflexionar sobre la importància del capital humà en els processos de desenvolupament cultural i establir estratègies de cooperació i d'una major relació de les xarxes especialitzades.

Durant el seminari les temàtiques abordades van ser les següents: l'estat de la qüestió de la formació en gestió cultural en diferents contextos; l'anàlisi de les aportacions dels nous escenaris provocats per la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (UNESCO), els Drets Culturals, els acords de l'OMC, etc.; propostes i presentació d'experiències en el camp formatiu que incloguessin aquestes noves realitats; l'anàlisi de la dimensió ètica i deontològic de la funció professional dels gestors culturals i el seu tractament als programes formatius, així com la formació com a eina de foment de la cooperació cultural internacional.

Quant a la metodologia, el seminari perseguia l'elaboració de propostes, conclusions i transferències d'experiències que poguessin recopilar-se en aquest document final. Per aconseguir aquesta fi, es va treballar a partir d'uns documents basi elaborats pels experts convidats, la presentació d'experiències i propostes en els debats per part dels participants i l'elaboració d'unes conclusions finals per a la seva posterior publicació.

Es va creure que el nombre de participants adequat per poder realitzar aquest treball amb certa comoditat i eficàcia era entre 40 i 50 persones. Finalment van participar 42 professionals vinguts dels 5 continents i representant a 14 països, entre ells Xina, Austràlia, Croàcia o Bolívia per citar alguns. El perfil dels mateixos, tal com s'havia pretès, va anar el de responsables de Cultura i formació d'organismes internacionals, formadors, investigadors, representants de Fundacions, del tercer sector, de xarxes culturals i responsables de polítiques culturals de Ministeris de Cultura.

El seminari va ser una activitat associada al Fòrum Internacional de les Cultures Barcelona 2004 i es va realitzar els dies posteriors a la celebració del Diàleg “Drets culturals i Desenvolupament Humà”, celebrat a Barcelona del 23 al 27 d'agost 2004, amb el qual la Càtedra tenia un vincle especial per la relació amb el Fundador i primer Director de Interarts, Eduardo Delgado.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.

Aquesta publicació de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació recull, com assenyala el subtitulo, el Programa d'Intercanvi entre la Universitat de Girona (UdG) i la Universidad Intercultural de Chiapas (UNICH) durant l'any 2006.

Aquest projecte entre ambdues institucions d'educació superior s'insereix en el que des de la Càtedra entenem com a cooperació cultural internacional: una forma de situar dues cultures, o més, en relació i contrast, amb l'objectiu de fomentar el valor de la igualtat i el respecte per la diversitat.

El programa d'intercanvi es va iniciar amb l’estada acadèmica en la UdG dels mestres José Bastiani, Maria Antonieta Flores i Domingo Gómez que durant cinc setmanes es van incorporar plenament a les tasques docents i investigadores de les seves respectives especialitats de la nostra universitat, participant, així mateix, amb entusiasme en conferències i actes cívics, que van deixar un grat record.

Fruit de la seva estada són els treballs científics que es presenten sobre educació intercultural universitària, llengües de frontera i turisme sustentable, respectivament. Poc després, va viatjar a Sant Cristóbal Moisés Esteban, becari de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, que amb el seu entusiasme juvenil i capacitat va aprofitar plenament l'oportunitat que li brindava la seva estada en la UNICH per aprofundir en les seves recerques sobre identitat, com s'acredita amb el treball que es presenta en aquesta publicació sobre Identitats interculturals. Durant l'últim mes de l'any 2006 va tenir lloc en Sant Cristóbal el Taller d'anàlisi i discussió sobre la llengua, fronteres, interculturalitat i identitat, tema de màxima actualitat i de gran interès per a ambdues institucions.

En el taller, que va ser dirigit pel Dr. Josep M. Nadal, es van presentar les ponències que es recullen en aquesta publicació, obra dels professors de la UdG Francesc Feliu, Pilar Monreal, Santiago Perera i Francesc Roca.

L'apartat final del llibre recull el resultat dels interessants debats que es realitzen en el taller, a partir de les citades aportacions, entre aquests professors de la UdG i els de la UNICH, segons la síntesi elaborada pels mestres de de aquesta última Universitat José Bastiani, Luís Fernando Bolaños i José Luís Sulvarán.

Publicació elaborada sota la coordinació de Toni Vilà.

• Exemplar disponible per a compra en Documenta Universitaria.

En el present llibre, es mostra els resums de les contribucions dels participants al primer fòrum internacional sobre patrimoni natural i territori que se celebra en Chiapas.

Aquest fòrum sorgeix del conveni de col·laboració establert entre la Universidad Intercultural de Chiapas, de Mèxic, i la Universitat de Girona, d'Espanya. A través del patrocini de la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona.

Els problemes relatius a la conservació dels recursos naturals i com s'organitzen els territoris on es troben aquests recursos i les comunitats que els habiten, és un dels temes més candents relacionats amb les estratègies per a la conservació de la biodiversitat. No és d'estranyar doncs, que en el marc de la col·laboració entre les dues Universitats, s'hagi pensat l'organització d'aquest fòrum de discussió sobre biodiversitat, territori i conservació.

Chiapas és un estat amb un alt grau de diversitat biològica distribuïda en un territori multiètnic amb diferents i ancestrals formes d'organització comunitària. La dicotomia entre la utilització dels recursos naturals per part de les comunitats que habiten el territori i la necessitat de la seva conservació, està enfrontant actualment les comunitats amb els estaments que propugnen les lleis de protecció. En alguns casos, representatius de grups de pressió que, en el seu entorn, estan actuant en sentit completament oposat.

Formular estratègies de conservació dels recursos naturals que asseguressin el seu manteniment a les generacions futures és una obligació de tots. Però, al mateix temps, aquestes estratègies han de permetre l'ús i gaudi d'aquests recursos a les comunitats on aquests es desenvolupen, permetent al mateix temps la seva subsistència i el manteniment del seu llegat intel•lectual i cultural adquirit al llarg dels anys.

Però la formulació d'estratègies necessita del coneixement cientificotècnic dels recursos i organitzatius del territori i les seves comunitats. Conèixer és el primer pas per plantejar. I no hi ha plantejament sense discurs. L'esdeveniment que tenim davant nosaltres vol ser un fòrum de discussió entre tots els actors possibles, interns i externs. Un lloc on es presentin experiències metodològiques i d'anàlisis, que en altres llocs s'han mostrat útils per al maneig de recursos naturals, que puguin ser confrontades amb el coneixement aportat per l'experiència “in situ”.

Llibre de resums; exclòs de venda.

Aquesta publicació, elaborada per Alfons Martinell Sempere, reuneix reflexions sobre la gestió cultural i orientacions sobre l'elaboració de projectes de cooperació cultural. És un instrument que pretén trobar l'especificitat de la gestió cultural enfront d'altres camps de la gestió i relatar una lògica d'acció/reflexió en el marc de l'elaboració de projectes en el sector.

La intenció és que sigui un material d'utilitat als gestors culturals, formadors i responsables institucionals per fomentar els valors de la cooperació cultural amb equitat. L'existència de millors projectes elevarà el nivell professional de la gestió i una major integració de la cultura en les polítiques dels organismes competents.