Guia lingüística Identitat corporativa La Guia lingüística i d’estil de la UdG aplega un seguit de consells i criteris de llengua i aspectes formals que el Servei de Llengües Modernes ha elaborat i recollit al llarg dels anys amb l’objectiu de tractar de manera homogènia els textos de la Universitat i contribuir, així, a establir una imatge de qualitat de la Universitat de Girona. No es tracta d’un compendi de qüestions gramaticals o normatives que es poden trobar en gramàtiques o diccionaris, sinó que s’hi presenten aclariments sobre qüestions que poden induir a error i s’hi indiquen els usos pels quals ens decantem a la UdG en qüestions que es poden tractar de maneres diferents.
1. Consells de redacció Eviteu les paraules supèrflues, que no aporten res a la comunicació. Feu servir preferiblement expressions verbals abans que expressions nominals. Eviteu els comodins, paraules que serveixen per a tot però de significat vague: tema, cosa, problema, fet, aspecte... Eviteu les crosses, expressions que no aporten significat i carreguen la sintaxi. Feu frases curtes. Seguiu l’ordre natural de la frase. Eviteu les frases en passiva. Eviteu les expressions ambigües. Doneu prioritat a les frases afirmatives. Puntueu bé (consulteu l'apartat 2. Signes de puntuació). 2. Signes de puntuació 2.1. La coma Utilitzem la coma En les enumeracions: En les fórmules de salutació. En les fórmules de comiat, quan no hi ha verb o quan el verb està en tercera persona. Entre el nom de la població i la data. En les adreces (se sol estalviar la coma entre el pis i la porta). En els nombres decimals. En les frases en què se suprimeix el verb per evitar la reiteració; també si el verb és fàcilment recuperable (<em>ser</em>, <em>estar</em>) En els elements explicatius. En incisos: En focalitzacions (quan es vol destacar un element desplaçant-lo del seu lloc natural de la frase i pronunciant-lo amb èmfasi). En tematitzacions a la dreta (quan es desplaça del seu lloc natural de la frase un element conegut que, a més, te duplicació pronominal i es pronuncia sense èmfasi). En frases en què el subjecte està desplaçat. En expressions en què l’emissor s’adreça directament al receptor. Darrere l’abreviatura <em>etc.</em>, si cal. Immediatament després de citacions directes, si continua la informació. Per desfer ambigüitats. En frases interrogatives. En frases coordinades sense conjunció. Davant de les conjuncions adversatives (<em>però, tot i que, sinó, si bé...</em>), sobretot si la frase és llarga. Davant de la conjunció causal <em>ja que</em>. Recomanem posar coma No posem coma 2.2. El punt Posem punt No escrivim punt 2.3. El punt i coma Escrivim punt i coma 2.4. Els dos punts Fem servir els dos punts No fem servir els dos punts 2.5. Els punts suspensius Fem servir els punts suspensius 2.6. Els signes d'entonació: interrogació i admiració 2.7. Els parèntesis Fem servir els parèntesis 2.8. Els claudàtors 2.9. El guionet 2.10. El guió llarg 2.11. Les cometes 2.12. La barra inclinada La separació que hi ha d'haver entre la barra inclinada i els elements que relaciona depèn de la composició d'aquests elements: La barra inclinada serveix per relacionar termes que tant poden ser similars com excloents (el guionet, en canvi, només serveix per relacionar-los estretament). Serveix també per representar l'operació de divisió, la relació «partit per» i els nombres trencats quan volem que només ocupin una línia. En aquests casos, mai no es deixa cap espai. En lleis, decrets i altres documents similars, la barra serveix per separar el número d’ordre de la norma de l’any en què s’ha promulgat. Igualment es fa servir per marcar algunes abreviatures, funció idèntica a la que fa el punt. No obstant això, aquests dos elements, el punt i la barra inclinada, no es poden fer servir alhora. També s’usa la barra per separar els versos de poemes o cançons quan es transcriuen a línia seguida. Tot i que cada vegada és més habitual veure l’expressió <em>i/o</em> per indicar que es pot triar un element o un altre, o bé que es pot optar per tots dos, és un recurs innecessari. 2.13. L'apòstrof Casos conflictius de l’apòstrof 2.14. El punt volat 2.15. L'asterisc 2.16. Signes de puntuació en contacte Signes d’entonació En contacte amb punt, s’elimina el punt. En contacte amb coma, dos punts o punt i coma, es mantenen. En contacte amb punts suspensius, es poden produir dos casos: Parèntesis En contacte amb punt, es poden produir dos casos: En contacte amb coma, dos punts o punt i coma, aquests signes van a fora i darrere del parèntesi. En contacte amb punts suspensius, aquest signe va davant o darrere del signe de tancament de parèntesi segons si pertany a l'incís o no. En contacte amb un signe d'admiració o d'interrogació, aquest signe va davant o darrere del signe de tancament de parèntesi segons si pertany a l'incís o no. Cometes En contacte amb punt, es poden produir dos casos: En contacte amb coma, dos punts o punt i coma, les cometes sempre van abans. En contacte amb punts suspensius, aquest signe va abans o després segons si pertanyen al text que citem o no. En contacte amb els signes d'entonació, les cometes també van abans o després segons si pertanyen al text citat o no. Guions Punts suspensius Punt d'abreviatura Incisos Reclams de notes i signes de puntuació Tipus de lletra i signes de puntuació 3. Majúscules i minúscules 3.1. Criteris generals Hem de tenir en compte, pel que fa a les majúscules, els criteris següents: 3.2. Noms referits a persones S’escriuen amb minúscules S’escriuen amb majúscula 3.3. Noms d'animals vegetals i minerals Noms científics d’animals i vegetals S’escriuen amb minúscula S’escriuen amb majúscula 3.4. Noms referits a coses S’escriuen amb minúscula S’escriuen amb majúscula 3.5. Organismes S'escriuen amb majúscula S’escriuen amb minúscula 3.6. Activitats acadèmiques i socials S'escriuen amb minúscula S'escriuen amb majúscula 3.7. Publicacions, obres i documents S'escriuen amb minúscula S'escriuen amb majúscula 3.8. Noms de lloc S'escriuen amb minúscula S'escriuen amb majúscula 3.9. Divisions temporals i corrents culturals, ideologies i creences S'escriuen amb minúscula S'escriuen amb majúscula 3.10. Majúscula segons la posició en el text Cal posar majúscula inicial Cal començar amb minúscula Després de dos punts Després de parèntesi d’obertura, llevat que estigui precedit per un punt seguit. En enumeracions precedides de dos punts i introduïdes per una marca d’enumeració (guions, punts, números i lletres, etc.), establim dues possibilitats: 4. Criteris de traducció de noms propis 4.1. Criteris generals 4.2. Noms propis de persones Noms propis de persones i variants del nom Personatges històrics, contemporanis i de ficció 4.3. Tractaments, títols i càrrecs 4.4. Institucions i entitats públiques Organismes administratius i ens públics Centres d’ensenyament i entitats culturals Cal traduir el nom d’universitats, instituts, escoles, biblioteques, museus i hospitals. Excepte quan: Trobareu una llista de noms d’universitats de tot el món traduïts al català al Llibre d’estil de la UPF (https://www.upf.edu/web/llibre-estil). Organitzacions internacionals Partits polítics, sindicats, ONG, associacions cíviques Grups musicals i artístics 4.5. Entitats privades Empreses privades Departaments i serveis d’institucions privades Entitats esportives 4.6. Activitats acadèmiques Assignatures, cursos i estudis Actes acadèmics, congressos, convencions, etc. Títols de conferències, ponències, comunicacions i discursos Premis i distincions Programes i ajuts Exposicions i fires 4.7. Títols d'obres i documents Publicacions periòdiques Textos normatius i altres documents jurídics Obres d'art Obres musicals 4.8. Productes Denominacions d'origen Marques registrades 4.9. Topònims Noms de països i ciutats Topònims urbans Edificis, monuments i construccions singulars Rius Topònims inclosos en noms d'entitats 4.10. Sigles i acrònims 4.11. Fets socials i històrics Festivitats Fets històrics 5. Abreviacions 5.1. Criteris generals 5.2. Abreviatures Només poden tenir marques de plural les abreviatures formades per contracció, és a dir, les que agafen les últimes lletres del mot, mentre que la resta es mantenen invariables pel que fa al nombre. No farem servir tampoc la duplicació per marcar el plural. Les abreviatures necessàriament han d’acabar en punt, que indica precisament que un grup determinat de lletres és l’abreviatura d’una paraula sencera o un sintagma. N’hi ha, però, que també es representen mitjançant una barra inclinada al final. No representarem mai una abreviatura amb els dos símbols alhora ni combinarem l’ús de les dues opcions en un mateix document. Les abreviatures compostes, aquelles que representen més d’una paraula, porten punt al final de cada element (i espai de separació després del punt) o bé una barra inclinada entre aquests elements (sense espais ni punts). És preferible no incloure en les abreviatures compostes les partícules (articles, preposicions…) que acompanyen els mots principals. Les abreviatures s’accentuen si la part del mot que reprodueixen també porta accent. És possible que una abreviatura hagi de representar una paraula o expressió en cursiva. En aquest cas, escriurem l’abreviatura en rodona. Posem les abreviatures en cursiva quan se'n fa un ús metalingüístic: Si la paraula o expressió per abreujar s’escriu amb majúscules inicials, l’abreviatura ha de respectar les majúscules. En la resta de casos s’escriuran amb minúscules llevat que iniciïn un paràgraf o bé quan substitueixen els tractaments de cortesia o genèrics que acompanyen els noms de persona. El punt de l’abreviatura s’elimina quan coincideix amb un punt final de frase o amb punts suspensius, i es manté quan coincideix amb qualsevol altre signe de puntuació: A l’hora d’abreujar ordinals, cal reproduir l’última lletra si són en singular i les dues últimes si són en plural: Hi ha paraules o expressions que no tenen una abreviatura estandarditzada, la qual cosa no vol dir que no es puguin abreujar. En aquests casos, hem de tenir en compte algunes consideracions: 5.3. Sigles 5.4. Símbols 6. Els numerals: xifres o lletres? 6.1. Criteris generals 6.2. Els numerals escrits amb lletres Quantitats de fins a tres mots Quantitats aproximades Milions i quantitats superiors Percentatges: tant per cent i tant per mil Nombres trencats A inici de frase Edats i durades Dècades Indicacions horàries Congressos i activitats diverses Festivitats i esdeveniments històrics Data només amb el dia Noms i numeració de vies públiques Mil·lenis Frases fetes 6.3. Els numerals escrits amb xifres aràbigues Quantitats amb més de tres mots Estadístiques i textos tècnics Textos legals i normatius Cursos acadèmics i altres períodes Decimals Nombres que formen part de sèries Enumeracions i llistes Votacions Darrere de substantius Davant d'abreviacions Percentatges: tant per cent i tant per mil Nombres fraccionaris Datacions Horaris Adreces 6.4. Els numerals escrits amb xifres romanes Reis i papes Concilis i dinasties Els mesos en algunes dates abreujades Congressos i activitats diverses Assignatures consecutives Segles Parts i capítols d'obres 7. Els tipus de lletra 7.1. Rodona Escrivim en rodona: 7.2. Cursiva Abans d'exposar els casos en què s'utilitza aquest tipus de lletra, cal tenir en compte les generalitats següents: Escrivim en cursiva: 7.3. Versaleta S'utilitza en: En general, els usos de la versaleta són ocupats moltes vegades per la majúscula o versal. 7.4. Negreta S'utilitza en títols de capítols i apartats dins un text. No s'ha de fer servir per distingir mots o frases dins del text (per a aquest ús ja tenim la cursiva: vegeu l'apartat 7.2), si no és que es tracta d'un text didàctic. 7.5. Cursiva negreta S'utilitza per combinar amb la rodona negreta en els títols i subtítols. Serveix també per posar en cursiva mots o frases dins d'un text en negreta. 8. Llenguatge no sexista 8.1 Persones determinades Casos especials Ús de la forma femenina gerent o gerenta Qualificacions Categories professionals del professorat 8.2. Persones indeterminades 8.2.1 Mots sense marca de gènere Casos especials Límits de la paraula persona / persones 8.2.2. Mots col·lectius Límits dels mots col·lectius 8.2.3. Mots i expressions despersonalitzats La funció o l'acció en comptes de la persona Límits a aquest recurs L'organisme o la unitat en comptes de la persona Límits a aquest recurs Canvis de redacció i expressions despersonalitzades L'ús de l'adjectiu Límits a aquest recurs 8.2.4 Tractament personal 8.2.5. Formes dobles Ús de les formes dobles a) En documents normatius b) En salutacions de textos escrits o orals (especialment en cartes, correus electrònics, ponències, apunts de xarxes socials, comunicats d'actualitat de pàgines web, etc.) c) En llistes de sortides professionals i ofertes professionals d) En impresos i formularis e) En plural, en títols i eslògans amb la intenció manifesta de visibilitzar les dones Les formes dobles abreujades Ordre dels elements en les formes dobles Concordança amb adjectius, determinants i pronoms Casos especials de concordança Denominacions de professions i càrrecs Salutacions de cartes, correus electrònics, etc., Noms invariables 8.2.6. El masculí singular com a genèric 8.3. Altres consideracions 8.3.1.Tractaments 8.3.2. Autoria