Article 4

Llengua

4.1 El català és la llengua pròpia de la Universitat de Girona i, per tant, la d’ús normal en les seves activitats. A aquest efecte, la Universitat de Girona promourà el ple ús de la llengua catalana en tots els seus àmbits i establirà els mitjans adequats per assegurar-ne l’aprenentatge i la utilització per part dels estudiants, del personal acadèmic i del personal d’administració i serveis.

4.2 La Universitat de Girona promourà la col·laboració a tots els nivells amb les altres universitats del domini lingüístic català i, d’una manera especial, amb les integrades en la Xarxa Vives d’Universitats. En el marc de la col·laboració i l’intercanvi amb altres universitats i institucions, la Universitat de Girona fomentarà el coneixement i la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.

Article 4 bis

Pla de política lingüística i plans de llengua pluriennals

La Universitat, a través del corresponent pla de política lingüística i plans de llengua pluriennals que aprovi, ha de fomentar el coneixement i l’ús de terceres llengües, així com garantir que en els processos d’acollida dels diferents membres de la comunitat universitària s’afavoreixi el coneixement suficient de les llengües cooficials.

Article 6.1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Article 35.1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.

Article 35.1. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixi

Article 4.1. Els drets lingüístics

D’acord amb l’article 3 de l’Estatut d’autonomia, i en el marc d’una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:

• Conèixer les dues llengües oficials.
• Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats.
• Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.
• Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.
• No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.

Article 6. Llengua

1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de llurs activitats.

2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L’ús de les llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística.

3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat universitària.

4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.

5. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.

6. El Govern i les universitats, en l’àmbit de les competències respectives, han d’establir programes de foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l’ús d’aquestes llengües en les activitats acadèmiques de la universitat com l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.