Investigadors permanents: Dani Boix, E. García-Berthou, Stéphanie Gascón, R. Moreno-Amich, Xavier D. Quintana, Anna Romaní, Sergi Sabater, Anna Vila-Gispert, Lluís Zamora
Desenvolupament d’indicadors biològics a Catalunya
EcoAqua ha tingut una tasca intensa de suport sobretot a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) però també a la Confederación Hidrográfica del Ebro en la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua, fruit de la seva expertesa en ecologia aquàtica continental i la valorització dels seus coneixements i resultats científics previs.
Hem contribuït per exemple a desenvolupar tipologies dels ecosistemes aquàtics de Catalunya i a definir i adaptar-ne mètriques i índexs per tal d’avaluar-ne l’estat ecològic. El resultat ha estat el desenvolupament de diversos nous indicadors ecològics que actualment està utilitzant l’ACA, com es pot comprovar en els informes i protocols següents (dels quals són autors diversos membres del grup):
- Ajust de l'índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental als rius de Catalunya (any 2010)
- Anàlisi de viabilitat i proposta d'indicadors fitobentònics de la qualitat de l'aigua per als cursos fluvials de Catalunya
- Avaluació de l'estat ecològic de les zones humides i ajust dels indicadors de qualitat. Índexs QAELS, ECELS i EQAT
- Caracterització i propostes d'estudi dels embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu
- Caracterització, regionalització i elaboració d'eines d'establiment de l'estat ecològic de les zones humides de Catalunya
Tots els informes i protocols d’aquests treballs es poden trobar a la web de l’ACA .
Les diatomees com a indicadors biològics
La comunitat algal bentònica està formada per diferents grups taxonòmics, cada un d’ells amb diferents adaptacions i ús indicador. D’entre ells, les diatomees representen el 80% de les espècies que es troben presents als rius. El seu esquelet de silici amb elements estructurals permet una determinació a nivell d’espècie o varietat amb elevat grau d’exactitud. Per la seva petita grandària i per la seva elevada taxa de reproducció, les comunitats de diatomees responen sensiblement i ràpida a canvis en el seu medi. Els canvis es concreten en variacions en la composició de les espècies, que afavoreixen a les més tolerants en les noves condicions.
Les diatomees són molt sensibles a les possibles variacions en les característiques físiques i químiques del riu, la qual cosa les fa eficaces indicadores de l’estat ecològic del riu. A més, són cosmopolites, de fàcil recol·lecció i fàcils de preservar, les quals coses compten com a avantatges en la seva utilització. La utilització d’aquests organismes com a indicadors de la qualitat ecològica de les aigües té precedents il·lustres a Catalunya. En efecte, el professor Ramon Margalef va ser l’iniciador dels estudis en què s’utilitzaven els organismes que habiten les aigües dolces i salabroses continentals per tal d’indicar la “salut ecològica” de les masses d’aigua. Dels anys 1950s i 1960s daten nombroses obres de descoberta de les masses d’aigua, petites i grans, de Catalunya i molts altres indrets de l’Estat espanyol. Entre elles destaca els “Organismos Indicadores en la Limnología” , obra cabdal en l’intent de relacionar organismes i qualitat de l’aigua. Des de llavors s’ha anat afegint informació sobre els organismes que viuen en els nostres sistemes aquàtics continentals, i sobre la seva autoecologia. A més, en el context europeu i internacional, s’han anat definint de manera més precisa les eines que poden permetre extreure’n la informació més apropiada, tal com índexs o eines estadístiques complexes.
Així doncs, les comunitats de diatomees proporcionen una excel·lent informació sobre la integritat biològica de l’ecosistema i les causes de la pertorbació. Per tal de fer això, és essencial poder efectuar la connexió entre una taxonomia adequada de les espècies amb els caràcters geomorfològics, físics, i químics que caracteritzen els ambients en els que es troben. Sols així serà possible determinar exactament els seus òptims, així com les possibles desviacions respecte d’aquests òptims.
