Responsable:  Moisès Esteban-Guitart.

Anàlisis, disseny, implementació i avaluació de programes educatius i comunitaris de personalització i contextualització educativa. El propòsit fonamental consisteix a facilitar processos d’aprenentatge amb sentit i valor personal i social. S’assumeix una concepció ecològica-sistèmica on es consideren els nivells micro, meso i macro. A la vegada, es treballa en la identificació i desenvolupament d’estratègies, recursos i experiències de personalització i contextualització educativa. En concret, la línia principal d’investigació-acció està basada en el desenvolupament de la perspectiva dels fons de coneixement, així com la proposta de la teoria dels fons d’identitat i de comunitat.

Responsable: Josep Maria Serra Bonet.

Una preocupació compartida i transversal als diferents membres del grup és la millora de la formació docent. Aquesta preocupació s’ha articulat a través de dos projectes concrets. El primer, sota l’aproximació dels fons de coneixement i d’identitat, pretén establir relacions de confiança mútua i col·laboració entre l’escola i les famílies per la millora dels aprenentatges i rendiment escolar. Els docents, en el marc de grups d’estudi, considerats exemples de comunitats de pràctica, de contextos d’aprenentatge i formació, realitzen visites a les llars d’alguns dels seus alumnes, que es troben en situacions de vulnerabilitat, amb l’objectiu d’identificar les habilitats i destreses de les famílies i poder-les vincular al currículum i pràctica escolar. El segon, gira al voltant de la noció de “Situacions Pràctiques Reals” com instrument heurístic i metodològic per vincular la teoria i la pràctica en la formació de futurs mestres.

Responsable: Víctor López-Ros.

Aquesta línia d’investigació es vertebra al voltant de l’estudi i anàlisi dels processos d’ensenyament i aprenentatge en l’àmbit de l’Educació Física i l’Esport. En aquest sentit, una part important de la producció s’ha centrat -i segueix encaminada- en l’estudi dels mecanismes d’influència educativa, intentant donar resposta a la pregunta: com s’articula i es duu a terme el procés d’ajuda pedagògica per garantir l’aprenentatge considerant l’activitat conjunta, i la seva organització, com a unitat d’anàlisi? Allò que ens interessa és entendre què fan els actors participants, en escenaris naturals (en contextos ecològics), per tal que l’aprenentatge de determinats continguts sigui possible. Un segon gran àmbit de recerca té a veure amb l’estudi i anàlisi de diferents models d’ensenyament esportiu en les fases de formació. Allò que ens interessa és disposar de models orientatius que ajudin als mestres i tècnics esportius en la seva tasca docent i que aquests models, a més de disposar de sòlides bases teòriques, es recolzin en dades empíriques.

Responsable: Julie Waddington

Es tracta a la vegada d’una línia de recerca i d’intervenció que busca la transformació i millora de la pràctica educativa des d’una perspectiva inclusiva. Més en concret, es basa en el plantejament i anàlisis de modificacions organitzatives en l’entorn escolar que permetin una major personalització de la pràctica educativa per aconseguir millorar el rendiment acadèmic de tot l’alumnat. Aquest objectiu es tradueix en el desenvolupament de pràctiques educatives escolars que ajudin a tot l’alumnat a progressar acadèmicament, més enllà de la seva llengua nativa i el seu coneixement de la llengua vehicular. Es parteix de la necessitat de fer presents i tractar educativament les llengües i cultures familiars dels estudiants a les aules per promoure coneixement de la llengua escolar. D’aquesta manera, s’incideix en augmentar tant la seva autoestima, com el sentit que té per ells la institució escolar i la pràctica educativa que es porta a terme.

Responsable: Thomas Castelain

Aquesta línia d’investigació se centra en l'aparició i el desenvolupament de la vigilància epistèmica, la confiança, la jerarquia social i l'argumentació en nens i nenes preescolars. També s’es interessa en entendre millor els processos subjacents que expliquen per què l'aprenentatge col·laboratiu pot ser tan potent i l'impacte de la cultura en el seu desenvolupament. Per fer-ho, es basa en mètodes experimentals implementats en entorns de desenvolupament i interculturals. Una línia de recerca complementària pretén aplicar aquests coneixements per generar propostes educatives que permetin millorar les instruccions d'aprenentatge col·laboratiu i la seva implementació a l'escola, així com i fomentar activitats que puguin tenir un impacte positiu per al desenvolupament de les habilitats argumentatives i de raonament en els infants d'educació infantil.

Responsable: Alfredo Jornet

L’actual crisi climàtica i d’injustícia social, i la necessitat de canvi estructural i sistèmic que comporta, presenta un repte existencial a tots els nivells socials; també a l’educació. Què significa educar per a un futur que ja no només és incert, sinó en què la mateixa possibilitat de tenir un futur, qualsevol futur, és incerta? Quins poden o han de ser els objectius i les aproximacions educatives en un context en què les condicions més bàsiques per a sostenir una vida digna no estan garantides sinó més bé sistemàticament amenaçades? Com poden les nostres pràctiques educatives i investigacions tancar la bretxa entre coneixement i acció que caracteritzen la conjuntura actual? Aquesta línia de recerca afronta aquestes preguntes mitjançant diverses formes d’investigació-acció participativa, implicant educadors, estudiants, plataformes civils activistes, i governança, amb l’objectiu tant d’entendre com de transformar les actuals realitats educatives.