Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent

Activitats

Any 2005

Cicle de conferències: Memòria d'Auschwitz

El cicle va voler commemorar el 60è aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz el 27 de gener de 1945. I ho va fer a l’ombra de Maria Àngels Anglada i la seva novel·la El violí d’Auschwitz, publicada l’any 1994, en la qual l’autora vol deixar memòria de l’horror de l’Holocaust a les joves generacions, perquè potser no oblidant el passat es podran evitar horrors del present.

La novel·la va ser traduïda al castellà, l’italià, el gallec i l’alemany. Ella mateixa va anar a presentar la versió italiana a la Fundació Gramsci de Bolonya, l’any 1997. L’any 1998 Maria Àngels Anglada es va trobar amb Jacques Stroumsa, l’autèntic primer violí de l’orquestra d’Auschwitz. El va veure i escoltar tocar el violí a Barcelona. Jacques Stroumsa, grec i jueu sefardita de Salònica, va ser deportat a Auschwitz, on va perdre tota la seva família, tret de la seva germana. Jacques Stroumsa va ser una de les veus que vam sentir en aquest cicle, amb el seu violí. Vam sentir també la veu de Jaime Vándor, austríac d’origen que va sobreviure, de nen a les persecucions dels nazis i les vicissituds de la II Guerra Mundial a Hongria. Pierre Vidal-Naquet, nascut en una família jueva de la Provença, va perdre els seus pares també a Auschwitz. Especialista en la Grècia antiga i director d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, és un intel·lectual i un escriptor compromès en la defensa dels drets de l’home i en la lluita contra el negacionisme. Carles Miralles, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va parlar de la poesia després d’Auschwitz, a partir del poema de M. Àngels Anglada, Làpida i Afrodita, en el qual es fan presents l’amor i la mort.

Dimarts 10 de maig de 2005 a les 19.30 h

Jacques Stroumsa. Violinista a Auschwitz
Autor de Tria la vida, una crida contra l’oblit. L’autor ens explicarà les dures proves que va haver de suportar a Auschwitz i la seva participació com a violinista a l’orquestra del camp.
Conferència i petit concert.

Dimarts 17 de maig de 2005 a les 19.30 h

Jaime Vándor, professor de Filologia Semítica de la UB.
El holocausto: reflexiones de un superviviente. Fets que no queden clars en la consciència pública.

Dimarts 24 de maig de 2005 a les 19.30 h

Pierre Vidal-Naquet, historiador i hel·lenista.
La mémorie d’Auschwitz, parlarà d’Auschwitz des de la seva doble condició de coneixedor de la realitat del camp i d’historiador. (Conferència amb traducció simultània)

Dimarts 31 de maig de 2005 a les 19.30 h

Carles Miralles, poeta i hel·lenista.
Amor i mort. Escrit a la pedra, Afrodita i l’holocaust. La bellesa i el dolor. La paraula entre l’amor i la mort.; la salvació de l’humanisme.

La presentació del cicle va anar a càrrec de Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

Fotografia Fotografia

Fotografia Fotografia Fotografia

Maria Àngels Anglada, poeta

Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada, va pronunciar la conferència "Maria Àngels Anglada, poeta" el passat dia 12 d'abril de 2005 a les Aules d'Extensió Universitària, de la Casa de Cultura de Girona.

III Jornades d'Estudi Víctor Català

El passat 17 de març de 2005, Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada, en el marc de les III Jornades d'Estudi Víctor Català, que van tenir lloc a l'Escala, va pronunciar la conferència inaugural: "Escriure en femení: del viatge a la metamorfosi".

I Seminari sobre patrimoni literari i territori. El valor dels espais escrits

Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra M. Àngels Anglada, va participar en aquest seminari, celebrat el passat 15 de setembre de 2005 a Vilanova i la Geltrú, amb la ponència "Simbologia literària del territori". Francesca R. Uccella, antropòloga literària que treballa de la Càtedra M. Àngels Anglada, també va participar en el Seminari, en la taula rodona "La construcció d'un imaginari literari".