1. LA HISTÒRIA, L’ART, LA CONTEMPORANEÏTAT. L’assignatura proposa conèixer i analitzar les perspectives teòriques i ideològiques que han construït els discursos i les mirades sobre el fet artístic i les metodologies de recerca sobre els registres materials, textuals i objectuals. L’objectiu principal és ensenyar a llegir críticament aquests plantejaments i narratives a través de les quals estudiem o coneixem els temes d’història de l’art per a oferir eines conceptuals i tècniques que permetin a l'alumnat desenvolupar la pròpia pràctica historiogràfica en el futur des d’una posició situada, reflexiva i creativa. Introducció - Què és la historiografia i la metodologia de la Hª de l’art? - Per què (m’) interessa avui la Hª de l’art? - L’art com a fet històric i els mètodes per a fer història. - Història de l’art/històries de l’art? Ciència o pràctiques historiogràfiques? - Quina història ens expliquen i quina volem llegir i fer? La responsabilitat ètica i el compromís social del/de la historiador/a.
2. Prehistòria de la Història de l'art: Vasari i la biografia al Renaixement
2.1. Erudits, antiquaris, arqueòlegs i col•leccionistes al segle XVIII i la seva comprensió de la història de l'art de l'Antigüitat
3. La història de l'art com a disciplina científica (s.XVIII-XIX):
3.1. J.J. Winckelmann i l'art clàssic
3.2. La historiografia al segle XIX. Protagonistes i escoles: historiografia positivista (Alemanya/ Italia, s. XIX. H.Taine, G. Morelli.), Historia de l’art com a història de l’esperit: (Alemanya, 2º meitat s. XIX (J. Burckhardt, Dvorak, Sdelmayr). Formalisme : Àustria, finals s. XIX, inici. s. XX. (Riegl y Wölfflin). Formalisme/psicologia de la visió : Alemanya, meitat s. XX. (R. Arnheim).
3.3. La iconologia: Alemanya i EE.UU. s. XX. entreguerres. A. Warburg, E. Panofsky, F. Saxl, E. Gombrich.
4. La història de l'art a la modernitat (primera meitat del s. XX).
4.1. l'escola d'Annals i la tendència marxista: les històries socials de l'art: Europa Occidental i EE. UU, des de meitat. s. XX. (A. Hauser, Francastel, Baxandall, T.J. Clark, T. Crow).
4.2. Les teories formalistes de l'art modern (Greenberg, Fried, Alfred H. Barr).
4.3. Semiologia : Itàlia, 2/2 s. XX. (U. Eco, O. Calabrese)
4.4. El “Critical turn”: la crisi de la història de l’art. Història crítica o radical de l'art. La “New Art History” (Jonathan Harris).
4.5. El naixement de les pràctiques feministes d’història de l’art . L'epistemologia feminista. La qüestió del subjecte/objecte
4.6. Impacte de les teories contemporànies sobre la història i l'art (postestructuralisme, postmodernisme, la desestabilització de la teoria i la deconstrucció del coneixement, de la globalització la decolonialitat)
4.7. La competència i/o col•laboració dels Estudis de Cultura Visual.
4.8. Les pràctiques curatorials com a narratives per a confeccionar història de l’art. Els i les artistes en el treball crític sobre la historia de l’art
Aquesta assignatura consta d'una part teòrica (centrada en les classes expositives i la lectura i comentari de textos) i una part pràctica (centrada en el desenvolupament de lectura, interpretació i redacció de textos proposats per la professora).
Els elements per a la qualificació i els percentatges en les qualificacions seran els següents:
- Examen : prova escrita: 39%
- Activitats d'introducció a les metodologies de recerca: 30%
- Redacció de textos: 31%
Per fer la mitjana de les qualificacions caldrà que els textos i les activitats realitzades tinguin un mínim de 5.0.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà que no s'ha presentat l'estudiant que no entregui els treballs i prova escrita requerida.
Avaluació única:
L’avaluació única constarà d'un examen escrit sobre la materia i activitats del curs.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0