1. LA HISTÒRIA, LES IDEES CULTURALS SOBRE L’ART I LES NARRATIVES DE LA HISTÒRIA
L’assignatura proposa conèixer i analitzar les perspectives teòriques i ideològiques que han construït els discursos i les mirades sobre el fet artístic. Així com aproximar a les metodologies de recerca sobre els registres materials, textuals i objectuals. Oferir eines conceptuals i tècniques que permetin a l'alumnat discernir entre diverses pràctiques historiogràfiques i fer-ne consciència sobre la pròpi. Adreçar cap a una pràctica historiogràfica que tingui en compte la posició situada, el rigor i la capacitat reflexiva i creativa. Introducció - Què és la historiografia i la metodologia de la Hª de l’art? - Per què (m’) interessa avui la Hª de l’art? - L’art com a fet històric i els mètodes per a fer història. - Història de l’art/històries de l’art? Ciència o pràctiques historiogràfiques? - Quina història ens expliquen i quina volem llegir i fer? La responsabilitat ètica i el compromís social del/de la historiador/a.
2. Prehistòria de la Història de l'art: Vasari i la biografia al Renaixement
2.1. Erudits, antiquaris, arqueòlegs i col•leccionistes al segle XVIII i la seva comprensió de la història de l'art de l'Antigüitat
3. La història de l'art com a disciplina científica (s.XVIII-XIX):
3.1. J.J. Winckelmann i l'art clàssic
3.2. La historiografia al segle XIX. Protagonistes i escoles: historiografia positivista (Alemanya/ Italia, s. XIX. H.Taine, G. Morelli.), Historia de l’art com a història de l’esperit: (Alemanya, 2º meitat s. XIX (J. Burckhardt, Dvorak, Sdelmayr). Formalisme : Àustria, finals s. XIX, inici. s. XX. (Riegl y Wölfflin). Formalisme/psicologia de la visió : Alemanya, meitat s. XX. (R. Arnheim).
3.3. La iconologia: Alemanya i EE.UU. s. XX. entreguerres. A. Warburg, E. Panofsky, F. Saxl, E. Gombrich.
4. La història de l'art a la modernitat (primera meitat del s. XX).
4.1. l'escola d'Annals i la tendència marxista: les històries socials de l'art: Europa Occidental i EE. UU, des de meitat. s. XX. (A. Hauser, Francastel, Baxandall, T.J. Clark, T. Crow).
4.2. Les teories formalistes de l'art modern (Greenberg, Fried, Alfred H. Barr).
4.3. Semiologia : Itàlia, 2/2 s. XX. (U. Eco, O. Calabrese)
5. El “Critical turn”: la crisi de la història de l’art. Història crítica o radical de l'art. La “New Art History” (Jonathan Harris).2/2 s. XX
5.1. El naixement de les pràctiques feministes d’història de l’art . L'epistemologia feminista. La qüestió del subjecte/objecte
5.2. 5.El “Critical turn”: la crisi de la història de l’art. Història crítica o radical de l'art. La “New Art History” (Jonathan Harris).
5.3. Impacte de les teories contemporànies sobre la història i l'art (postestructuralisme, postmodernisme, la desestabilització de la teoria i la deconstrucció del coneixement, de la globalització la decolonialitat)
5.4. La competència i/o col•laboració dels Estudis de Cultura Visual.
5.5. Les pràctiques curatorials com a narratives per a confeccionar història de l’art. Els i les artistes en el treball crític sobre la historia de l’art
1. Assistència a classe i a les activitats programades(caldrà provar un 80% d'assistència).
2. Comprensió dels continguts i assimilació dels referents bàsics de la matèria del programa realitzada.
3. Capacitat d'anàlisi i de reflexió sobre les narratives, idees i ideologies que sustenten les narratives historiogràfiques.
4. Capacitat inicial per fer recerca
4. Bona expressió escrita ( presentació de dossier d'estudi)
5. Bona expressió oral
6. Capacitat de relacionar coneixements de manera personal i argumentada i de saber-los explicar per escrit i oralment.
- Avaluaré a través de tres proves: una prova oral i dues proves escrites més l'assistència a classe i activitats.
Cal aprovar cada examen i exercici amb una qualificació mínima de 5 per a poder comptabilitzar-los al final.
Les proves es realitzaran al llarg del semestre. Si s'ha de recuperar alguna de les proves es podrà fer en la següent, excepte la última. Si es suspèn quedarà suspesa l'assignatura i caldrà fer examen de recuperació global en data oficial.
- Es proposaran exercicis optatius per aquell alumnat que vulgui fer aprenentatge continu com a laboratori d'aprenentatge. Entregar-los suposa demostrar un interés que es tindrà en compte per arrodonir la nota final.
- L'assistència és obligatòria en un 80% i avaluable
- La sortides de camp i culturals i activitats també son avaluables tant com a assistència com en continguts i poden ser matèria avaluable en les proves escrites.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
Es considerarà que no s'ha presentat l'estudiant que no faci les proves orals i escrites requerides i, en el cas de demanar l'avaluació única, qui no es presenti a la prova final.
Avaluació única:
L’avaluació única constarà d'un examen escrit i d'unes preguntes orals que formaran part de la prova sobre tota la materia, lectures i activitats realitzades durant el curs que s'anuncien al campus virtual.
És requeriment fonamental contactar durant el primer mes lectiu amb la professora a l'inici del curs per a notificar aquesta modalitat i acordar el seguiment de continguts.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0 en les tres proves: la oral i les dues escrites i comptar amb un mínim del 80% d'assistència a classe. En cas de no obtenir-se aquest mínim, no es farà la mitjana final i caldrà recuperar tota la assignatura en la data de recuperació.