S’estudia la hidrodinàmica de mars, rius, embassaments i aiguamolls, i se’n parametritzen els fluxos de massa i energia. S’aprofundeix en els marcs conceptuals, els models numèrics iels mètodes de mesura dels processos físics que tenen lloc en aquests ecosistemes, com la turbulència, les ones i els corrents. Es proposen nous mètodes per descriure i pronosticar més acuradament la dinàmica dels sistemes aquàtics naturals i la seva interacció amb l’entorn.
S'estudien la dinàmica i el transport de partícules inorgàniques (sediment) i orgàniques (poblacions d’algues, bacteris i zooplàncton) en sistemes aquàtics. Es parametritza l'efecte de l’estat (densitat, alçada, tipologia) i les estructures (fragmentades i no fragmentades) de les praderies de vegetació en sistemes aquàtics. S’estudien els canvis geomorfològics (patrons de sedimentació) en sistemes aquàtics. S'implementen models numèrics de qualitat de l'aigua en llacs i aiguamolls.
S’estudia la climatologia de la nuvolositat i la insolació, des de l’escala local fins la continental, emprant observacions des de superfície i dades de satèl·lit. Es treballa en la caracterització dels núvols i l’aerosol atmosfèric. S’estudien els efectes dels núvols i l’aerosol sobre la banda solar, incloent la ultraviolada, i sobre la banda d’ona llarga, tant amb tècniques basades en mesures com en modelització. S’avaluen models de transferència radiativa i parametritzacions de la radiació en models atmosfèrics.
Es treballa en ampliar i analitzar les evidencies del canvi climàtic per tal de determinar els processos claus del canvi. S’estudia l’evolució dels diferents components del sistema climàtic i la interacció entre ells, així com els processos físics subjacents. S’analitzen els resultats de models climàtics globals i regionals per avaluar el clima futur en escales regionals i locals.
S’estudien sistemes terciaris de tractament de l’aigua residual, de baix cost i baixa despesa energètica que no requereixen l’ús de productes químics. S’estudia la capacitat de filtració i la inactivació de patògens per part de poblacions de cladòcers zooplanctònics, algues i cucs. Es busquen les condicions òptimes de filtració de sistemes terciaris ecològics sota condicions hidrodinàmiques i ambientals: fluxos laminars o turbulents, canvis de temperatura, presència de plàstics, concentracions de contaminants químics, règims de llum, presència d’espècies competidores, oxigen, salinitat.
Alguns membres del grup participen també en les línies de recerca següents: DIVULGACIÓ I INNOVACIÓ DOCENT EN L'ENSENYAMENT DE LA FÍSICA SÒLS I VEGETACIÓ EN LA MEDITERRÀNIA