Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Grup de Recerca en Física Ambiental

Projectes

Projectes i contractes

PROJECTES I CONTRACTES DESTACATS

+ info

VIDEO

El projecte INNOQUA té com a objectiu respondre a la creixent necessitat de protecció i millora dels recursos hídrics naturals. Aquest repte està relacionat amb el fet que a tot el món, uns 2.500 milions de persones no tenen instal·lacions de sanejament. Cada dia moren gairebé 1000 infants menors de 5 anys per diarrea causada per falta d’aigua potable, sanejament i higiene. A la UE, segons el país, el percentatge de població connectat als sistemes d'abastament d'aigua oscil·la entre el 53,5% i el 98,8%. Tot i que la Directiva Marc de la UE obliga a tots els països a assolir el "bon estat de totes les aigües" als seus territoris, hi ha un buit del 10-15% de la població, corresponent a uns 20 milions d'habitants rurals, que encara romanen sense sistemes adequats de sanejament.

INNOQUA, un projecte iniciat el juny de 2016, finançat per la UE a través del programa d'investigació i innovació Horizon 2020, té com a objectiu afrontar aquest repte promovent tecnologies innovadores i sostenibles capaces de realitzar un sanejament integral de l'aigua.

Aquestes tecnologies es basen en processos naturals de purificació de l’aigua. Concretament, en la capacitat de depuració de cladòcers zooplanctònics, algues i cucs de terra. Aquest tipus de solució integrada per al tractament de les aigües residuals no s'ha emprat abans.

El sistema INNOQUA s'encarrega de les necessitats de tractament d'aigua de les instal·lacions descentralitzades, de les comunitats estressades per l'aigua, de les ciutats i indústries en ràpida expansió, tant en els països desenvolupats com en els països en vies de desenvolupament, per reduir la pressió sobre l'envelliment de xarxes d'aigües residuals, alhora que recolza un creixement demogràfic sostenible reduint el consum d'aigua i energia.

En conseqüència, els tres objectius principals del projecte INNOQUA són:

  • Integrar tecnologies de sanejament d'aigües de baix cost, sostenibles i basades en processos biològics capaces de realitzar un tractament integral de l'aigua i disponible en múltiples configuracions modulars adaptades a diferents contextos i mercats locals.
  • Demostrar, en 11 països de 4 continents, la viabilitat a llarg termini de solucions innovadores, modulars i sostenibles per al tractament d'aigües residuals en entorns reals, per superar els reptes de la pre-comercialització de les solucions proposades, donar suport a la seva comercialització i contribuir a estimular el creixement de l'economia i la creació d'empreses i ocupació en el sector de l'aigua, tant dins com fora d'Europa.
  • Dissenyar i optimitzar ecològicament les solucions proposades per augmentar el rendiment sostenible del sector de l'aigua (consum d'aigua reduït, augment de l'eficiència dels recursos, menor empremta de carboni, etc.) i assolir un sistema de tractament d'aigües residuals socialment acceptat i assequible. Llegir més...

+ info

El projecte Fragmentum centra la seva investigació en els aiguamolls costaners. L’estudi d’aquests ecosistemes és d’especial interès perquè presenten una gran riquesa ecològica i, a més, tenen capacitat de mitigar l’efecte del canvi climàtic per produir un efecte ‘buffer’ o propietat d’atenuar les pertorbacions climatològiques. No obstant, aquests sistemes s’han vist sotmesos a una gran pressió antròpica, fet que ha accentuat la seva degradació, donant lloc a ecosistemes fragmentats. Un aiguamoll fragmentat presenta àrees desconnectades, amb blancs de vegetació, reduint-ne la capacitat de mitigació front a pertorbacions. L’augment de la freqüència i la severitat d’esdeveniments extrems és evident a escala global. A aquests esdeveniments, a més, es sumen efectes antròpics com canvis en els usos de les conques dels rius i també en la gestió de les zones costaneres.

El projecte FragmentUm estudia la hidrodinàmica associada a la fragmentació dels aiguamolls per a determinar els llindars a partir dels quals l’aiguamoll deixa de tenir la funció de mitigació, i les retroalimentacions que es deriven dels diferents graus de fragmentació. S’estudia tant la hidrodinàmica com la dinàmica del sediment (sedimentació, resuspensió, distribució). Gràcies al projecte, s’espera poder donar resposta a diferents interrogants com, per exemple, quins són els paràmetres clau per determinar la resiliència d’un prat de vegetació, com dissenyar i gestionar possibles repoblacions futures, quines plantes tenen més resiliència per garantir l’estabilització del sediment o quines són les densitats òptimes que garanteixen la resiliència del prat.

Aquest projecte està finançat per la Agencia Estatal de Investigación del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. Llegir més...

+ info

En algunes situacions no és fàcil distingir entre núvol i aerosol. La dificultat emana de que núvol i aerosol són denominacions per dos casos particulars d’un sol fenomen (una suspensió de partícules en l’aire). L’objectiu del projecte és contribuir a reduir les incerteses que encara presenten els estudis climàtics, amb relació als núvols i aerosols, per facilitar la caracterització i parametrització de les situacions intermèdies. Concretament, es pretén 1) determinar amb quina freqüència es donen situacions en les que no és evident la distinció entre núvol i aerosol; 2) estudiar fins a quin punt es possible i convenient descriure el sistema núvol-aerosol com un continu; 3) veure en quina mesura la distinció excloent entre núvol i aerosol podria estar introduint un biaix en el tractament d’alguns objectes d’estudi com són les estimacions de la càrrega i propietats de l’aerosol, l’atribució de les causes del dimming-brightening, o les estimacions de la nuvolositat per satèl·lits.

El projecte NUBESOL està finançat pel Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. Llegir més...

+info (ES)
+info (EN)

El projecte VA-DE-RETRO està liderat per l’Institut de Ciències del Mar i estudia dues regions claus de l'Oceà Atlàntic: la retroflexió de la Corrent del Nord de Brasil a l'equador, davant de la descàrrega de l'Amazones, i la trobada de les Corrents de Brasil i Malvines, davant de la descàrrega de Rio de La Plata.

Aquestes regions són clau ja que connecten els tròpics, on l'oceà incorpora grans quantitats d'energia solar, i les altes latituds, on aquesta energia s'allibera a l'atmosfera. Per tant, les regions que s’estudien són unes veritables vàlvules reguladores de la circulació global oceànica i, en conseqüència, de l'estat climàtic del nostre planeta.

Les mesures de microestructura permetran obtenir els coeficients de difusió en els fronts i obtenir el fluxos per parametritzar la barreja. Llegir més...

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.