Psicologia Comparada i Comportament Animal

Aquesta línia de recerca se centra en l'estudi comparatiu de diferents espècies animals, principalment primats no humans, en estat natural, semi-llibertat i en captivitat. Estudiem el seu comportament, processos i capacitats cognitives i personalitat, tant des d’un punt de vista d’investigació bàsica com aplicada. L’estudi del comportament i la cognició d’espècies més properes als humans, i altres espècies no humanes, ens permet identificar les nostres similituds i diferències i, per tant, comprendre l’evolució i filogènia de la conducta humana i els nostres sistemes cognitius, emocionals, socials i culturals. Aquesta investigació és fonamental per desxifrar les arrels evolutives dels nostres comportaments, incloent-hi les habilitats cognitives, la comunicació i les interaccions socials. La comprensió de com altres espècies experimenten el món i es relacionen amb els seus congèneres pot ser valuosa tant des del punt de vista científic com pràctic, amb implicacions per a la conservació de la biodiversitat, el benestar animal, l'educació i la psicologia humana. 

Desenvolupament Sociocognitiu i Comunicació

De quina manera es comuniquen els humans i com aprenen els uns dels altres? Com desenvolupen els infants les seves habilitats socials i comunicatives? Com atribueixen sentit al seu entorn social? Quin paper juga la cultura en el desenvolupament d’aquestes capacitats? Aquestes són les principals preguntes que es plantegen en aquesta línia d’investigació. Per respondre-les, s’estudia com els infants d’edat preescolar interactuen els uns amb els altres, i com utilitzen la informació que reben per construir coneixement i comprendre el seu entorn social. Aquesta línia de recerca es desenvolupa mitjançant mètodes experimentals en contextos evolutius i interculturals, comparant infants i adults de diferents societats, incloent poblacions indígenes. Aquesta recerca també incorpora perspectives comparades a partir de l’estudi de la comunicació i la cognició en primats no humans, així com l’estudi dels robots socials com a nous tipus d’interlocutors. Més enllà de les consideracions teòriques, aquests coneixements tenen implicacions pràctiques. D'una banda, poden contribuir a orientar pràctiques educatives que afavoreixin el desenvolupament de les habilitats socials i comunicatives des dels primers anys escolars i fomentar l’avaluació crítica de la informació en un món amb fonts cada vegada més diverses i competitives. D'altra banda, poden contribuir al disseny responsable de robots socials i altres tecnologies que interactuen amb infants. 

Desenvolupament i Aprenentatge Multimodal del Llenguatge

Quan ens comuniquem, no només ho fem a través de la parla, sinó que també fem servir altres elements comunicatius, com són els moviments o gestos de les mans, del cap, del cos i les expressions facials. La combinació d'ambdues modalitats es coneix com a "llenguatge multimodal". Aquesta línia de recerca se centra en el desenvolupament i aprenentatge del llenguatge des d'una perspectiva multimodal per comprendre quins són els mecanismes predictors i causals subjacents dels gestos de la parla en la comunicació i cognició humanes. A través d'aquesta recerca, s'ampliarà el coneixement sobre el desenvolupament multimodal del llenguatge i s'obtindrà una millor comprensió de les funcions pragmàtiques i discursives dels gestos de la parla, així com dels seus beneficis lingüístics i cognitius en els processos d'ensenyament-aprenentatge i desenvolupament del llenguatge. La recerca també posa èmfasi en la formació del professorat. Els resultats aportaran implicacions pràctiques i metodològiques fonamentals per a la pràctica educativa.

Adquisició bilingüe i multilingüe del Llenguatge

Com aprenen els infants més d'una llengua? Aquesta línia de recerca investiga els mecanismes que permeten als infants que creixen en entorns multilingües adquirir diverses llengües des dels primers anys de vida. Examinem els factors que configuren aquest procés a diversos nivells: les capacitats cognitives i perceptives de cada infant, la quantitat i la varietat de llengua que escolta, com fan servir les famílies cada llengua a casa, els entorns d'educació infantil i la comunitat més àmplia on creixen. Créixer amb diverses llengües és la norma per a molts infants arreu del món, i ofereix una finestra única a la comunicació i la cognició humanes. Com que aquests infants han de descobrir que senten més d'una llengua, i aprendre a mantenir-les diferenciades, ens mostren fins a quin punt l'aprenentatge primerenc del llenguatge és flexible i adaptable. Identificar quins factors ajuden els infants a créixer com a parlants multilingües és essencial per oferir a famílies, professionals de l'educació i responsables de polítiques públiques orientacions basades en l'evidència científica sobre com crear entorns que afavoreixin el desenvolupament multilingüe.

Com produeixen els nostres cervells els nostres pensaments?

Tanqueu els ulls un moment i penseu què fareu demà. Mentre us imagineu cites socials, plans de sopars o activitats relacionades amb la feina, està passant una cosa molt intrigant: esteu navegant mentalment per un futur simulat creat pel vostre cervell. Tot i que aquest exercici pot semblar un procés deliberat i conscient, la generació interna d'informació és un mecanisme fonamental del cervell que sovint opera per sota del llindar de la consciència. Per exemple, quan veieu algú per primera vegada, el vostre cervell comença automàticament a generar pensaments i hipòtesis sobre aquella persona (el que coneixem com a “primera impressió”), que van molt més enllà de la informació directament observable. També, de vegades, a la nit, el vostre cervell pot generar escenaris futurs problemàtics que us dificulten el son. Aquests exemples mostren que el cervell pot generar informació de manera automàtica o controlada, conscient o inconscient, i que aquest procés té un paper clau a l’hora de guiar el nostre pensament i comportament.  No obstant això, mentre que la recerca ha estudiat àmpliament com el cervell processa la informació externa sota diferents nivells de consciència (per exemple, en la la percepció visual), encara se sap relativament poc sobre com es crea informació de manera interna. A través d’aquesta línia d’investigació, pretenem explorar com el cervell crea informació internament, i com aquest procés contribueix a fenòmens com la inferència (és a dir, completar informació que no està present de manera explícita o immediata), el "pensament" (és a dir, la generació i transformació interna d'informació), i la generalització d'experiències prèvies (aplicar experiències i/o coneixement anterior a situacions noves). Des d’un punt de vista teòric, aquest projecte té com a objectiu desxifrar el ‘llenguatge del pensament’, un concepte que explora la naturalesa estructurada i semblant al llenguatge de la nostra manera de pensar. Aspirem a descodificar el diàleg intern del cervell, oferint una finestra als processos cognitius més profunds. Aquest objectiu no només millora la nostra comprensió fonamental de la cognició, sinó que també obre la porta a avanços tecnològics innovadors i podria aportar nous coneixements a la psicologia clínica.

Neurofisiologia de la Psicosi i Disfunció dels Circuits Auditius

Aquesta línia de recerca es focalitza en la neurofisiologia de la psicosi en fases primerenques, amb especial èmfasi en la disfunció dels circuits auditius com a marcador central del trastorn. Les alteracions en el processament auditiu constitueixen un dels fenotips més robustos de l’esquizofrènia, amb implicacions tant per als símptomes psicòtics com per al deteriorament cognitiu-social, incloent la percepció de la prosòdia. L’objectiu és caracteritzar els mecanismes neuronals responsables d’aquestes disfuncions, des de la codificació sensorial fins a la dinàmica de xarxes corticals i subcorticals, i entendre com contribueixen a la simptomatologia clínica. Per a això, s’integren paradigmes de neurofisiologia auditiva amb aproximacions de connectivitat funcional i modelatge computacional de la dinàmica sinàptica. Aquesta aproximació permet vincular alteracions estructurals i funcionals del cervell amb possibles mecanismes neurobiològics de la psicosi. Paral·lelament, s’investiga el valor d’aquestes alteracions cerebrals com a biomarcadors de pronòstic i evolució clínica en psicosi incipient, així com el seu potencial per a la identificació precoç i l’estratificació clínica.
 

🎬 Per a més informació i per conèixer els projectes en curs, podeu visitar el nostre canal de YouTube.