El passat 19 de gener de 2017 els estudiants de l’assignatura de Biogeografia i Canvi Ambiental, de 3r i 4t del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient van realitzar un transsecte biogeogràfic amb inici a Girona i final a Ull de Ter fent diferents parades al llarg del camí.

Durant el transsecte van poder observar l’evolució des de l’estatge de l’alzinar de terra baixa fins a l’estatge alpí amb l’objectiu d’analitzar els diferents estatges de vegetació que es troben fruit del gradient altitudinal i les condicions microclimàtiques donades pel relleu.

La Reserva Natural del Bosc de la Maçana es troba situada al vessant francès de la Serra de l'Albera, al Pirineu Oriental. Es tracta d'un bosc madur singular, ja que disposa d'una fageda pràcticament litoral, a causa de la seva proximitat al Mediterrani. És Reserva Natural des del 1973, i entre les seves espècies més velles destaquen faigs i algun roure martinenc. El Bosc de la Maçana ha esdevingut un laboratori natural per estudiar l'evolució del canvi ambiental.

Els estudiants matriculats a l'assignatura Biogeografia i Canvi Ambiental, de 3r i 4t del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient, van visitar la Reserva el passat divendres 17 de noviembre de 2017. Els estudiants van poder observar la magnificència d'aquest bosc, en el qual destaquen la varietat d'edats dels arbres, amb la presència d'arbres vells i arbres morts. El punt culminant de l'excursió va ser al naixement del curs fluvial de la Maçana.

Des de fa unes setmanes, en l’assignatura de 4t ‘Tècniques i mètodes professionals en Geografia’, s’ha dut a terme el projecte Geoactiva’t amb la voluntat d’apropar els alumnes universitaris als centres educatius de secundària des de la perspectiva del professorat, a la vegada que es transmet la disciplina geogràfica de forma lúdica i amena, més enllà dels llibres de text, a estudiants d’ESO

El matí del divendres 28 d’abril, els dos darrers grups, compostos per sis i set alumnes respectivament, van visitar l’Institut Cap Norfeu (Roses) i l'Institut Manyanet Blanes per impartir tallers a alumnes de 3r d’ESO. S’hi desenvoluparen activitats d’interpretació, localització i orientació sobre mapes i anàlisi de fotografies aèries per visualitzar els diferents usos del sòl al llarg de la història.

Amb el punt i final a la part pràctica, volem agrair als instituts Santa Eugènia, Vilafant, Cap Norfeu, i Manyanet Blanes, a on s’hi realitzaren els tallers, per la seva col·laboració i confiança.

El dimarts 16 de maig, a l’aula, es farà una valoració general del projecte i s’extrauran les conclusions per part de cada grup.

El divendres 28 d’abril els estudiants de l’assignatura “Fonaments de Geografia”, de primer curs, van realitzar una sortida al Baix Ter amb l’objectiu de conèixer els canvis ambientals recents derivats de dues actuacions que s'hi estan duent a terme. Per una banda, el procés de modernització del regadiu i, per l'altra, la desurbanització i restauració del paratge de la Pletera. 
La visita a la Pletera ha estat guiada per Àgata Colomer, geògrafa i tècnica del projecte LIFE Pletera del qual, convidada pel Departament, va parlar-nos-en al 'Dia de la geografia' d'enguany.

Foto: Àgata Colomer explica el projecte Life Pletera als alumnes de "Fonaments de Geografia".

Els dies 6 i 7 d’abril, els alumnes de 3r i 4t que estan cursant l’assignatura optativa ‘Riscos Ambientals i Societat’, dirigits per la professora Anna Ribas, van dur a terme una sortida per Girona en què estudiaren diferents qüestions vinculades al risc d’inundació de la ciutat.

La sortida, iniciada a Plaça Catalunya, va tenir com a principal protagonista el riu Onyar, qui s’encarregà de guiar el grup per les diferents parades; des del pont Alferes Huarte, que pren el nom del militar que sacrificar la vida per salvar a una mare i una nena d’una avinguda en el riu Güell a l’any 1940, fins al museu d’Història de Girona, abans passant per la Rambla de la Llibertat, el carrers de l’Argenteria i les Ballesteries i la Pujada de Sant Feliu, per finalitzar amb la molt recomanable visita a l’exposició temporal 'La Girona de l’Aigua'.

Al llarg del recorregut van tractar-se interessants aspectes en la vinculació de la ciutat i l’aigua; aquest últim, entès com un apreciat recurs i, paradoxalment, important risc històric desencadenant, lluny de les imatges de postal, nombrosos episodis d’inundació –alguns encara no fa una cinquantena d’anys- amb elevats costos materials i, en el pitjor dels casos, humans. Un record encara ben viu en la memòria històrica i popular conservant-se, entre molts altres elements, un recull de plaques i marques disperses per l’entramat urbà del nivell aconseguit per l’aigua, conscienciant-nos de l’exposició de la ciutat en aquest risc que, malgrat la seva resiliència, continua suposant un alt perill.

Els alumnes de 4t de Geografia matriculats en l’assignatura Tècniques i mètodes professionals en Geografia, recolzats per quatre geògrafs amb el màster en Formació del Professorat, estan desenvolupant una pràctica que consisteix en impartir classe durant un matí a alumnes de 3r d’ESO de fins a quatre instituts diferents: Santa Eugènia (Girona), Vilafant (Vilafant), Cap Norfeu (Roses) i Manyanet Blanes (Blanes).

La pràctica té la voluntat d’apropar als alumnes universitaris als centres educatius des de la perspectiva del professorat donant-los a conèixer una de les diverses sortides professionals que ofereix la superació del grau; la docència. Alhora, permet transmetre la disciplina geogràfica, de forma lúdica i amena, més enllà dels llibres de text, a alumnes d’ESO.

El passat divendres 28 de març dos grups van impartir classe als instituts d’educació secundària (IES) de Santa Eugènia i Vilafant, respectivament. La classe va dividir-se en tres activitats, amb l’essència geogràfica com a pilar central: una gimcana pels voltants de l’institut; localitzar i situar diferents elements(equipaments, infraestructures, sectors...) sobre el mapa; i un joc de memòria històrica amb fotografies de diferents espais en l’actualitat i en el passat.

En les properes setmanes els dos grups restants impartiran la seva docència als IES Cap Norfeu i Manyanet Blanes. De ben segur, tal i com conclouen els companys que ja l’han dut a terme, serà una experiència d’allò més interessant i gratificant.

Els dies 2, 3 i 4 de març del 2017 els alumnes de 3r matriculats a l’assignatura obligatòria de 18 crèdits Dinàmiques i Gestió dels Espais Urbans es desplaçaren a la ciutat de Donostia-San Sebastian, País Basc, per a realitzar un pràcticum de tres dies amb l’objectiu d’analitzar els projectes estratègics de la ciutat i de l’àrea metropolitana.

El dia 2 a la tarda varen visitar el municipi d’Idiazabal (comarca de Goierri), per conèixer el projecte ‘Gaztaren Mamia’ iniciat a l’any 2012 de la mà de l’Ajuntament de Idiazabal. Iñigo Álvarez de Eulate Bada, soci i cofundador de l’empresa  ‘GESTORES EUROPEOS’ , responsable del projecte ens va fer una interessant xarrada. El projecte té per objecte posar en valor la pagesia amb la col·laboració dels productors i productores del poble. Un projecte que vol  agrair a la pagesia la seva funció multifuncional de producció d’aliments, de conservació del paisatge i de manteniment de la cultura pagesa. Les principals línies de treball del projecte són: suport i dinamització de la pagesia local; foment del turisme vinculat al producte agroalimentari local i sensibilització a la ciutadania local. Vàrem visitar la formatgeria familiar dels germans Aranburu: Jesús, Juanjo y Javier, néts de pastors. Els seus formatges són reconeguts a nivell mundial amb premis i distincions.

El dia 3 ens reberen el geògraf Pello Urkidi Elorrieta, professor del Departament de Didàctica de les Ciència Socials de la Universitat del País Basc i l’advocat Mikel Iriondo, que ha treballat de tècnic a l’ajuntament de Donostia a l’oficina del Pla General (POUM). El professor Pello Urkidi va fer balanç de les polítiques territorials en el País Basc en els  últims 20 anys  i  Mikel Iriondo va fer una aproximació al planejament de Donostia i  als projectes i reptes de futur.  A la tarda vàrem fer una llarga visita a la ciutat: Bulevard, platja de la conxa, Barri ‘viejo’ (situat a peu del monte Urgull i encaixat entre el port i la desembocadura del riu Urumea) i a partir del pont del Kursal ens vàrem endinsar al Barri de Gros, per veure l'ampliació de la platja de Gros (Zurriola) i el Palau de Congressos i Auditori un dels motors més importants per la revitalització econòmicament i social del barri. La visita es va finalitza al Centre internacional de cultura contemporània TABAKALERA.

La ruta l’acabarem el dissabte al matí, visitant  el corredor urbà que se estén  pel litoral des de San Sebastián fins a Baiona (França), acompanyats pel professor de Geografia de la Universitat del País Basc Juan Cruz Alberdi Collantes. Un espai metropolità polinuclear en el que existeix un projecte de cooperació transfronterera anomenat "Eurociudad vasca San Sebastián-Bayona" , que aspira a vertebrar aquest continu urbà i crear una "nova" ciutat en el cor simbòlic d’aquesta Euroregió.

Els alumnes pogueren visualitzar i conèixer una de les zones més riques d’Espanya i a partir d’ara hauran de realitzar un intens treball sobre distints projectes d’aquest àmbit a presentar en paper i oralment corresponent a ni més ni menys que 6 crèdits del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient. En aquesta visita i assistiren els/les professors/es: Isabel Salamaña (coordinadora del pràcticum), Joan Vicente, Neus Monllor i el becari del Departament de Geografia Javi Martin. 

En l’assignatura de Tècniques d’Ordenació del Territori i Gestió Ambiental els alumnes de 4t de Geografia han visitat el Barri del Mercadal de Girona i el centre del nucli de Salt amb la intenció d’estudiar el seu creixement i la integració urbana al llarg de la història, paral·lelament a les polítiques urbanes que s’hi han definit, per entendre les dinàmiques i les funcionalitats que adopten a dia d’avui al conjunt de la ciutat.

La sortida ha tingut lloc el dimarts 17 de gener. Des de la Plaça Catalunya s’ha iniciat el recorregut, passant pel Carrer Santa Clara i Gran Via Jaume I fins a Plaça Marquès de Camps, des d’on, amb l’ajut del transport públic, el grup s’ha dirigit al cor del poble de Salt. Al llarg de l’excursió s’ha fet especial èmfasi en el paper de l’espai públic, sobretot de les places, com a organitzador de l’àmbit urbà i la importància per la ciutadania i la cohesió social.