Comunicació oral i escrita (3102G00001)

Aquesta assignatura té com a objectiu donar competències en la lectura crítica dels textos, l'escriptura de textos acadèmics i creatius --tant en en format tradicional com electrònic-- i l'expressió oral.

L’evolució de les societats humanes (3102G00002)

Introducció a l'evolució de les societats humanes des d'un punt de vista interdisciplinar. Es proposa d'introduir als estudiants en els continguts i conceptes que són essencials per analitzar una societat humana en qualsevol moment del temps i les implicacions territorials que tal evolució suposa. Això inclou l'anàlisi de les grans qüestions que tenen plantejades avui les societats contemporànies. Des d'aquest punt de vista espai i temps són vistos com dos vessants essencials i interrelacionades de la vida humana.

Fonaments del llenguatge (3102G00005)

Estudi de les característiques del llenguatge humà

Lectures de literatura universal (3102G00012)

Lectura i comentari d'obres literàries majors de la tradició occidental, i contextualització històrica i estètica dels textos.

Lingüística general I (3102G00019)

Disciplines lingüístiques. L'estudi del llenguatge i de la gramàtica.

Teoria de la literatura (3102G00022)

Estudi general, transhistòric i transnacional del fenomen literari, amb especial atenció al caràcter específic del llenguatge literari, a la constitució dels texts literaris, a les disciplines d'anàlisi d'aquest àmbit i a les característiques bàsiques dels gèneres que conformen la producció literària.

Literatura catalana: del Modernisme fins a la Guerra Civil (3102G06026)

Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva evolució des del final de segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Estudi històric i filològic dels principals moviments, autors i obres del període.

La llengua catalana: aspectes generals (3102G06028)

Es proporcionarà als estudiants una visió general de la realitat de la llengua catalana, la seva situació en relació amb el mapa lingüístic d'Europa, les seves varietats dialectals, els diferents estatus jurídics, polítics i socials existents als seus territoris històrics, els principals materials i recursos de referència per al seu estudi. Es posarà una atenció especial, així mateix, en els elements constitutius de l'idioma, a partir d'un resum de la història total del català, des dels orígens fins a l'actualitat.

Història de la ciència i la cultura (3102G00015)

Introducció a la història cultural i científica occidental. Se n'assenyalaran les etapes i se n'estudiaran les fites fonamentals. Es prestarà particular atenció a les convergències i divergències majors entre els àmbits científic, tecnològic, literari, artístic i filosòfic.

Anàlisi dels mitjans de comunicació (3102G00003)

-Descripció i anàlisi dels principals mitjans de comunicació escrits, audiovisuals i digitals, i dels seus models teòrics. -Anàlisi i interpretació dels mitjans de comunicació al llarg de la història en el domini universal. -Anàlisi i interpretació de la funció dels mitjans de comunicació al món contemporani.-Descripció, anàlisi i interpretació de les representacions de l'actualitat que ofereixen els mitjans de comunicació.-Anàlisi de diferents models informatius i interpretatius, tant nacionals com internacionals -Gèneres de frontera: el reportatge literari, el fotoperiodisme, el documental audiovisual.-El llenguatge publicitari, internet i els blocs personals.

Teoria de la comunicació (3102G00004)

-Descripció i anàlisi del concepte de comunicació en la seva globalitat. -Descripció, anàlisi i interpretació dels conceptes modernitat / postmodernitat, alta cultura / cultura de masses, identitat / globalització, versemblança / veritat, realitat /ficció -Models de cultura de masses: premsa, cinema, radi, música popular, còmic, art, comerç i kitsch. -Descripció, anàlisi i interpretació de les representacions de l'actualitat que ofereixen els mitjans de comunicació.-Crisi de les utopies: la desacralització dels mites romàntic, el postcolonialisme i la descentralització de la cultura, la qüestió del gènere i la identitat en l'era de la globalització.-Nous mitjans i noves teories: la cultura 'escombraries', la nova cultura adolescent, la cultura de les noves tecnologies.

Geografia d'Europa (3102G00006)

Ajudar a conèixer la realitat geogràfica del continent europeu, fent especial referència als països de la Unió Europea, i tenint en compte els canvis geopolítics i les transformacions productives que l'han afectat durant la segona meitat del segle XX i les primeres dècades del segle XXI. Continguts: El concepte 'Europa'; El marc físic; Diversitat ètnica i cultural; La construcció de l'espai polític europeu i el procés de construcció de la Unió Europea; La població: evolució, dinàmica, estructura actual i els fenòmens migratoris; L'espacialitat dels processos econòmics: noves tendències als paisatges rurals, canvis en les activitats industrials i el creixent protagonisme del sector serveis; La vertebració del territori: la xarxa de transports, l'Europa de les ciutats.

Patrimoni natural i problemàtica ambiental a Europa (3102G00007)

Presentar els principals elements que caracteritzen el patrimoni natural d'Europa. Analitzar les principals variables ambientals que interactuen sobre els paisatges a Europa, tant des del punt de vista de la seva rica biodiversitat com des de les problemàtiques que l'alteren i amenacen. Examinar les polítiques ambientals que promou la Unió Europea, i altres administracions públiques, i els usos socials, culturals i econòmics que intervenen en els paisatges europeus. Percepció social, protecció, promoció i gestió del paisatge a Europa. El paper de la pagesia i els moviments socials en la construcció dels paisatges naturals.

Introducció a la imatge cinematogràfica (3102G00008)

L'assignatura forma part dels crèdits inicials i té per objectiu servir d'introducció al mitjà d'expressió cinematogràfica, centrant-se en els seus orígens i en el desenvolupament i evolució del model clàssic, especialment el cinema clàssic d'Hollywood.

Patrimoni cultural: conceptes i actuacions (3102G00009)

Introducció a la noció de Patrimoni Cultural des d'una perspectiva interdisciplinària i integradora. En un marc ampli de definició de la cultura, es presenta el Patrimoni Cultural establint-ne la relació amb la memòria, la identitat i el marc geogràfic que l’origina. S'aborda l'evolució del concepte per facilitar-ne la identificació dels principals usos i funcions. Es familiaritza l’estudiant amb el seu marc d’aplicació al segle XXI, amb un enfocament humanístic i crític, i s’aborden qüestions que van de la conservació a la restauració, passant per la gestió i la funció social. Prepara l’alumne, també, en la seva inserció professional al proporcionar-li un seguit d’eines i idees, com ara el fet d’estar davant d’una assignatura viva implicada en el rol de les societats actuals; en la renovació dels debats teòrics al voltant del Patrimoni; i en la responsabilitat en la seva aplicació pràctica

Antropologia filosòfica (3102G00010)

Estudi filosòfic de l'home i de les seves creacions culturals

Ètica (3102G00011)

Aquest curs vol ser una introducció a l’ètica com a disciplina filosòfica, és a dir, com a reflexió sobre la moral i sobre les condicions conceptuals que la fan possible. Es posarà un especial èmfasi en el vocabulari específic de la materia. Hi haurà també una presentació dels clàssics més significatius de la teoria moral de caire clàssic (Plató, Aristòtil, Epicur, l'estoïcisme, Hume, Kant, Bentham-Mill, Nietzsche) i una mínima presentació de les ètiques aplicades.

Gramàtica normativa i ortografia catalanes (3102G00013)

Estudi aprofundit de la normativa gramatical de la llengua catalana i aplicació d'aquesta normativa en l'elaboració de textos escrits i orals.

Gramàtica normativa i ortografia de l'espanyol (3102G00014)

Aquesta assignatura avalua la correcció lingüística en l'ús de l'espanyol, especialment en contextos que provoquen generalment dubtes a l'usuari. Així demana a l'estudiant coneixements d'ortografia i de gramàtica normativa, així com saber escriure amb coherència i cohesió.

Món actual I. Pau i conflicte en el món actual: economia, política i societat (3102G00016)

Aproximació a les grans línies d'evolució de la vida econòmica i sociocultural mundial, així com a les característiques polítiques, del període que s'obre amb la Segona Guerra Mundial i arriba a la dècada de 1970.

Món actual II. Pau i conflicte en el món actual: patrimoni, memòria i identitat (3102G00017)

Aproximació a les grans línies d'evolució de la vida econòmica i sociocultural mundial, així com a les característiques polítiques, del període que s'obre amb la dècada de 1970 i arriba fins als nostres dies. Es posa un especial èmfasi en els conflictes, el patrimoni material i immaterial, així com les polítiques públiques de memòria.

Llatí (3102G00020)

Estudi de la llengua llatina.

Literatura romànica medieval (3102G00021)

Introducció històrica i literària bàsica als principals períodes, obres i temes de la literatura romànica medieval, estructurada entorn de la lectura d'una selecció d'obres.

Literatura catalana: de la postguerra a l'actualitat (3102G06027)

Introducció a l'estudi de la literatura catalana contemporània i la seva problemàtica històrica, amb especial atenció a les conseqüències culturals de la guerra civil espanyola. Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la postguerra fins a la literatura produïda en l'actualitat.

Sintaxi catalana (3102G06033)

Es proporcionarà a l'estudiant una descripció sintàctica de la llengua catalana i la seva representació formal, així com una anàlisi de les relacions semàntiques i estructurals. S'estudiaran la tipologia de verbs i oracions, i les relacions entre les diferents categories lèxiques.

Tercera llengua i literatura: italià (3102G00033)

El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura italianes, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural corresponent a la llengua estudiada. Així mateix, es treballaran textos literaris (en llengua original i traducció) relatius a problemàtiques socio-culturals de l'Itàlia contemporània.

Tercera llengua i literatura: francès (3102G00034)

El mòdul està plantejat com una introducció a la llengua i a la literatura franceses, tercera llengua i literatura del grau. Es treballaran les nocions bàsiques d'ús de la llengua oral i escrita, amb especial incidència en l'aspecte comunicatiu, i aspectes del context cultural de la llengua corresponent. Així mateix, es treballaran les nocions fonamentals de la història de la literatura que s’hagi escollit i als seus autors més representatius mitjançant la presentació i anàlisi de texts.

Literatura catalana: segles XIII i XIV (3102G06022)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana dels segles XIII i XIV

Literatura catalana: Renaixement i Barroc (3102G06024)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'edat moderna (segles XVI i XVII)

El català, dels inicis al segle XIX (3102G06029)

Es traçarà una panoràmica de la història del català en tant que llengua literària, començant per la seva aparició vacil•lant (segles X-XIII), recorrent la seva edat d'or (XIV-XV) i culminant el trajecte en l'època moderna i el segle XIX; d'aquesta manera s'abordaran els principals cicles històrics que precedeixen i condicionen la fixació contemporània de la llengua. Aquesta assignatura inclourà una descripció sumària de la llengua documentada en les diferents èpoques i també el comentari i anàlisi d'alguns texts amb valor representatiu.

Fonètica i fonologia catalanes (3102G06031)

S'analitzaran els sons i els fenòmens segmentals i suprasegmentals del català des del punt de vista articulatori, acústic i perceptiu (fonètica) i es considerarà també el seu comportament lingüístic (fonologia). Es presentaran els principals sistemes i els processos fonològics que afecten tant les vocals i com les consonants. S'introduiran les tècniques bàsiques de l'anàlisi fonètica experimental. S'exposaran diferents models formals de representació fonològica per descriure i explicar els fenòmens descrits. Es farà referència a les solucions normatives per a l'estàndard oral.

Morfologia catalana (3102G06032)

Es proporcionarà a l'estudiant els aspectes bàsics de la morfologia del català. Es realitzarà una descripció dels processos morfològics bàsics (derivació, composició, i flexió nominal i verbal). S'analitzarà també el comportament dels clítics. En aquest sentit, tot i que es dóna molta importància a les unitats i processos bàsics de morfologia, el pes del curs se centra a veure de manera particular i detallada quines són aquestes unitats i de quina manera s'organitzen i funcionen en la llengua catalana. Per tant, l'objectiu principal d'aquesta assignatura és l'estudi de l'estructura interna dels mots catalans i, en especial, dels processos morfològics que donen compte d'aquesta estructura.

Literatura espanyola moderna (segles XVIII i XIX) (3102G07022)

En aquest curs s'estudiaran de manera diacrònica els principals autors, obres i gèneres de la literatura espanyola dels segles XVIII i XIX, destacant les diferents estètiques (Neoclassicisme, Romanticisme, Realisme) o filosofia de cada període (Il•lustració, Idealisme, Positivisme...), per analitzar les obres literàries des del punt de vista de la crítica literària i com a reflex de les idees socio-polítiques i estètiques de cada moment.

Literatura espanyola medieval (3102G07025)

S'estudia la literatura medieval espanyola, des de les seves primeres manifestacions fins a les obres que prefiguren el Segle d'Or, ja en els últims anys del segle XV i els primers del XVI. La matèria es distribueix en quatre grans blocs, que atenen a les principals característiques de difusió i recepció dels texts estudiats: literatura de tradició oral (lírica tradicional, poesia èpica, romancero), literatura sapiencial (de Berceo a don Juan Manuel), la tradició cortesa (poesia culta i narrativa medieval) i el Prerrenaixement (prosa intel•lectual del segle XV i La Celestina).

Literatura espanyola del Renaixement (3102G07026)

En l'assignatura dedicada a la literatura renaixentista espanyola s'estudiaran els tres grans cursos literaris partint de la renovació poètica que protagonitza Garcilaso a la seva breu i inaugural obra, per analitzar després poetes de gran excel•lència com Francisco de Aldana, Fray Luis de León i San Juan de la Cruz. S'estudiarà la gran varietat de narrativa de ficció que envolta un fenomen aïllat com el Pigall, per aprofundir després en l'anàlisi de l'obra i les seves fonts. Es prepararà l'estudi del Quixot a la llum dels seus precedents narratius renaixentistes. En tercer lloc, s'estudiarà l'estructura dels corrals de comèdies i el significat de l'Art nou de fer comèdies de Lope de Vega, amb una cala en alguna de les seves comèdies palatines més brillants.

Literatura espanyola del Barroc (3102G07027)

En l'assignatura Literatura Espanyola del Barroc s'estudiarà la literatura del segle XVII en relació amb els canvis culturals i les noves orientacions de l'Humanisme de finals del segle XVI, incloent un estudi més detallat de les principals figures de l'època. D'aquesta forma, enllaçant amb l'assignatura de Literatura Espanyola del Renaixement, s'estudiaran les obres de Cervantes (amb especial atenció al Quixot i a les Novel•les exemplars), el Lope de la maduresa, l'evolució estètica de Quevedo en prosa de ficció (Buscón i prosa festiva), poesia, teatre (entremesos) i prosa culta; la poesia de Góngora en els seus diferents vessants, així com l'obra prosistica de Diego de Saaavedra Fajardo (República literària, Empreses Polítiques) i especialment de Baltasar Gracián, tant en les seves biografies primerenques (El Héroe, El discret) com en El criticón.

Gramàtica espanyola III: sintaxi avançada (3102G07030)

Sintaxi de les oracions subordinadas.

Gramàtica espanyola IV: la paraula (3102G07031)

En aquesta assignatura es presentaran fenòmens gramaticals que tenen com a àmbit la paraula: morfologia flexiva i derivativa, i composició. En esta asignatura se presentarán fenómenos gramaticales que tienen como ámbito la palabra: morfología flexiva y derivativa, y composición.

Gramàtica històrica i variació lingüística (3102G07032)

Estudi des del punt de vista gramatical de la formació i evolució de la llengua espanyola, i de la incidència del canvi lingüístic en la fonètica, la fonologia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i/o la semàntica. Relació i comparació dels processos evolutius del castellà no solament amb els dels dialectes constitutius i substitutius de la llengua espanyola, sinó també amb la variació lingüística peninsular i romànica en general.

Història de la llengua i lexicografia (3102G07033)

Estudi de l'origen i evolució de la llengua espanyola en diferents tipus de textos (grafies, fonètica, morfologia i lèxic), amb especial atenció als estudis gramaticals i diccionaris de la història de l'espanyol.

Lingüística general II (3102G00023)

En aquesta assignatura s'aplicaran els fonaments de la lingüística teòrica a l'estudi de fenòmens gramaticals mitjançant la comparació entre llengües o entre variants diferents d'una mateixa llengua.

Crítica literària (3102G00024)

IMPORTANT: Per fer aquesta assignatura, és imprescindible haver cursat i aprovat abans l'assignatura Teoria de la Literatura. Els continguts de Teoria de la Literatura es donen per sabuts per poder fer Crítica Literària. Anàlisi, descripció i interpretació de textos literaris a partir dels instruments que la crítica literària contemporània ens facilita. Estudi diacrònic del pensament literari occidental des de l'Antiguitat fins als nostres dies, amb especial atenció a les escoles de teoria literària del segle XX.

Literatura catalana: segle XV (3102G06023)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana medieval

Literatura catalana: Il·lustració i Romanticisme (3102G06025)

Estudi històric i filològic de les principals etapes, moviments, autors i obres de la literatura catalana de l'època de la Il•lustració i del segle XIX.

Història del català contemporani (3102G06030)

Es pretén incidir en les evolucions de la llengua catalana contemporània, des de finals del segle XIX, amb els primers projectes de fixació normativa realitzats a l'empara de la Renaixença, fins a la seva adequació als temps més recents. Els períodes del Noucentisme, la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme seran descrits en aquesta assignatura, i així mateix s'analitzaran, amb una perspectiva històrica, els problemes que plantegen els usos actuals de la llengua catalana.

Treball de final de grau (3102G06051)

Literatura comparada i estudis culturals (3102G00047)

Apropiacions i reescriptures de la literatura arturiana i shakespeariana Les apropiacions de la literatura arturiana i shakespeariana han adoptat formes molt variades al llarg de la història i encara són ben presents a la cultura contemporània, per exemple a les arts visuals, els jocs de vídeo i la filmografia. El cinema ha estat especialment ric en l’us de materials artúrics i shakespearians: l’apropiació en aquest camp es pot materialitzar en citacions o al·lusions de passada o en reformulacions més complexes de trames i personatges, o fins i tot en intents de beneficiar-se de l’autoritat cultural que s’associa amb el bard o amb el poderós simbolisme arturià.

Eines del filòleg (3102G00037)

Crítica textual i treball editorial (3102G00046)

El seminari s'estructura en dues parts. La primera se centra en els problemes de transmissió i edició dels textos literaris a través dels mètodes de la crítica textual, i inclou nocions elementals de paleografia, codicologia y bibliografia material. La segona part, de caràcter eminentment pràctic, aspira a presentar un panorama general del treball al món editorial actual, per la qual cosa s'introduirà els alumnes en algunes de les feines fonamentals d'aquesta activitat, com la correcció, la revisió o la maquetació de textos.

Llengua i mitjans de comunicació II (3102G01019)

OBJECTIUS 1. Conèixer les característiques principals dels diversos gèneres periodístics, especialment els narratius i interpretatius. 2. Conèixer recursos, tècniques i models d’elaboració textual de continguts periodístics. 3. Aplicar recursos, tècniques i estratègies lingüístiques i estilístiques per millorar l’elaboració i la comunicació de continguts segons cada gènere. 4. Conèixer i aplicar tot el procés de creació d’una crònica, reportatge, ressenya i crítica cultural, tenint en compte les característiques de cada gènere, l’elaboració lingüística i estilística, l’eficàcia comunicativa i l’adaptació al mitjà. 5. Conèixer i interpretar la influència dels diversos agents i factors que influeixen en la creació de continguts periodístics i, en especial, sobre la llengua dels mitjans de comunicació. 6. Comunicar oralment de forma efectiva el contingut dels treballs realitzats.

Cultura contemporània II (3102G01023)

ASSIGNATURA GÈNERE, SOCIETAT I CULTURA Reflexió sobre la contemporaneïtat i la seva implicació en la qüestió de gènere. Les classes d'aquesta assignatura seran fetes en castellà. ASSIGNATURA GESTIÓ CULTURAL Identificació de diferents formes de gestió cultural, atenent exemples d'aplicació en l'àmbit públic i en el privat, i anàlisi de la seva incidència en la producció, difusió i recepció de la cultura al món contemporani. Les classes d'aquesta assignatura seran en fetes en català.

Transformacions del món global (3102G01028)

- Analitzar l'estudi del món contemporani des d'una perspectiva interdisciplinària de les Humanitats.- Presentar i analitzar els principals debats informatius que regeixen l'actualitat i formar-se un criteri propi.- Oferir els coneixements específics relatius a la teoria i pensament contemporanis.

Discurs i imatge (3102G01029)

Conèixer les diferents tècniques d'edició textual i audiovisual en diferents suports i aplicar-les de forma ajustada.- Relacionar els relats literaris amb els relats audiovisuals.- Relacionar les imatges, el text escrit i els sons en un discurs multimediàtic.-Conèixer els elements que intervenen en la manipulació de les imatges, sobretot els efectes de muntatge i de postproducció.-Analitzar la temporalitat interna dels relats escrits i cinematogràfics, les estratègies de versemblança per a la construcció de ficcions i documentals. (Edició digital, - David Serra) Aquesta assignatura contempla una introducció a la terminologia bàsica i a les diferents fases que configuren el procés d’edició d’un llibre. En classes que alternaran l’exposició teòrica, l’aplicació pràctica i la reflexió dialogada en col•lectiu, s’analitzaran els diferents tipus de suport de la cultura escrita i la revolució editora, lectora i de recepció cultural originada per les noves tecnologies i la irrupció del llibre digital. Gestió i edició de continguts digitals, fent una aproximació pràctica dels recursos necessaris per a la producció real d'un producte-escrit. (Documental Creatiu, Francisco Martín) Aproximació al documental cinematogràfic, no només des del punt de vista històric, sinó també narratiu, estructural, així com pràctic. A partir de l’anàlisi dels autors i obres més representatives els estudiants fan una proposta de documental (curt) que hauran de desenvolupar durant el curs.

Seminari de Lletres I (3102G01031)

Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.

Seminari de Lletres II (3102G01032)

Aquest mòdul està pensat perquè l'estudiant pugui aprofundir en diferents àmbits dels estudis culturals oferts des de la Facultat de Lletres. L'estudiant del Grau de Comunicació Cultural haurà d'escollir dos seminaris optatius de 12 crèdits entre tots els que ofereixin els diferents graus de la Facultat de Lletres. D'aquesta manera, el graduat en Comunicació Cultural podrà disposar d'una formació cultural més intensa i diversificada, ja que cada estudiant podrà decidir en quin tipus de continguts humanístics i culturals defineix aquest mòdul.

Geografia dels espais de muntanya (3102G02019)

Aquesta assignatura té com objectiu analitzar els espais de muntanya des d'una aproximació socio-ecològica, per a poder gestionar-los des d'una perspectiva integrada. Un sistema socio-ecològic fa referència a les interrelaciones entre una unitat biofísica (clima, relleu, vegetació, fauna...) i els actors socials que hi intervenen. També s'analitzaràn els factors de canvis ambientals, socio-econòmics, culturals i polítics a que estan sotmesos els sistemes socio-ecològics de muntanya i com aquests sistemes responen. Amb aquest objectiu es combinaran els coneixements de la Geografia Física (climatologia, geomorfologia, biogeografia...) amb els de la Geografia Humana (demografia, estudis econòmics, anàlisi d'actors socials...), així com altres àrees de coneixement integradores (serveis ecosistèmics, anàlisi del paisatge...). Al final de l'assignatura, s'espera que l'alumnat sigui capaç d'entendre un espai de muntanya concret i aportar-hi solucions de gestió per a millorar tant els ecosistemes que el formen com el benestar de la societat que hi viu.

Biogeografia i canvi ambiental (3102G02020)

L'objectiu de l'assignatura és l'estudi dels principis teòrics i metodològics que permeten la interpretació i l'anàlisi de la distribució geogràfica dels éssers vius. Aquesta perspectiva més clàssica es complementarà amb l'estudi dels problemes derivats de l'anomenat canvi ambiental des d'una perspectiva multiescalar. Finalment es tractara dels reptes de futur que té plantejats la biogeografia com a disciplina científica en el marc socioambiental contemporani. . La influència dels factors abiòtics en la distribució de la vida. La influència dels factors biòtics en la distribució de la vida. Canvis en la distribució dels continents i en el clima. Les comunitats, els ecosistemes i els biomes. Les pertorbacions. Dispersió, colonització i invasió. Evolució, especiació i extinció. Biogeografia i canvi ambiental: una síntesi. Biogeografia i els nous reptes ambientals: la biogeografia de la conservació.

Geopolítica (3102G02023)

La Geopolítica no és només una disciplina acadèmica sinó també un dels temes de major actualitat en la reconfiguració política, econòmica i cultural del món contemporani: la globalització, les relacions benestar/pobresa, els conflictes inter i intraestatals, la 'crisi' de l'estat, els conflictes de base identitària, les trames internacionals,... en són els arguments. L'assignatura té com a objectiu fonamental donar instruments per llegir aquesta contemporaneïtat amb un cert mètode i distància, de manera que el que pot semblar caos, desordre o ruptura es pugui matisar i interpretar dins de processos més profunds i coherents. CONTINGUTS: Exposició de conceptes de partida, instruments i evolució de la geopolítica. Poder, estat i territori. Les relacions internacionals com a marc de la geopolítica. Els sistema mundial. Les escales geogràfiques de la geopolítica: anàlisi d'un cas.

Institucions i polítiques ambientals (3102G02025)

Estudi de les politiques públiques, a partir d’instruments d’intervenció espacial, que possibiliten la planificació i la gestió tan de la mobilitat com dels residus sòlids urbans (RSU) dins l'àmbit local. En primer lloc s'oferirà a l'alumnat una contextualització teòrica i absolutament actual de cadascun dels dos àmbits de l'assignatura. A continuació es passarà a analitzar diversos casos pràctics fruit de l'experiència professional del professorat. Aquest caràcter pràctic de l'assignatura oferirà als alumnes una perspectiva interessant, real i pràctica de la gestió tècnica de dos geògrafs dins l'administració pública en dos àmbits tan diversos com la mobilitat o la gestió dels residus. Al llarg de l'assignatura s'analitzaran tan les institucions com les polítiques així com tots aquells instruments se'n deriven per la gestió de la mobilitat i dels residus a escala local. Saber interpretar adequadament tots aquests instruments amb esperit crític i conèixer la responsabilitat i bondat de cada institució alhora de transposar determinats protocols internacionals o nacionals a les lleis, ordres, decrets, ordenances o normativa concreta és objectiu d'aquesta assignatura.

Sistemes d'informació geogràfica avançat (3102G02029)

Estudi i pràctica avançada de les tècniques i aplicacions dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aprenentatge dels principals processos en per implementar un SIG en una organització: anàlisi de l'estructura i necessitats de l'organització, processos d'adquisició de dades, disseny i creació d'una base de dades, resolució de problemes mitjançant l'anàlisi espacial i publicació de resultats per Internet. La majoria de programari utilitzat serà de codi lliure.

Comentaris de textos filosòfics II (3102G03039)

Les Investigacions filosòfiques de Ludwig Wittgenstei

Qüestions disputades I (3102G03041)

L'objectiu d'aquesta assignatura és presentar la filosofia del jove Wittgenstein a través de l'anàlisi del Tractatus logico-philosophicus

Qüestions disputades III (3102G03043)

Introducció a la bioètica

Curs monogràfic II (3102G03045)

IDENTITAT PERSONAL.De les diferents qüestions que s’han plantejat en torn de la identitat personal, n’hi ha dues que han estat especialment abordades en el debats filosòfics contemporanis i que seran les que ens ocuparan en aquest curs. La primera té a veure amb les condicions de persistència d’una persona al llarg del temps; és a dir, amb quin tipus de fets (psicològics, físics) determinen que jo continuï existint, o deixi de fer-ho. El que es demana és quina mena de relació (psicològica, física) hi ha d’haver entre mi, ara, i cert individu en el futur, perquè aquest individu i jo siguem la mateixa persona. A finals dels 60 del segle passat, es va produir una revisió de la resposta psicologista clàssica de Locke, enriquint el criteri de continuïtat de Locke basat en la memòria amb altres aspectes psicològics que es van considerar rellevants per a la identitat, i modificant-lo per evitar un problema de circularitat. A conseqüència d’aquesta revisió, el criteri va ser posat en qüestió a partir de la presentació i discussió de diversos casos problemàtics que analitzarem acuradament. També revisarem les diferents respostes que els defensors del psicologisme proporcionen a les dificultats que presenten aquests casos. A més, ens ocuparem d’analitzar en quina mesura criteris alternatius al psicològic poden explicar de manera plausible els casos esmentats. La segona qüestió que abordarem té un expressió més simple que la primera: què som? (O: què sóc jo?). Ens ocuparem d’estudiar les dues respostes més discutides actualment: (a) Les persones som organismes, o certes parts d’organismes, i (b) les persones no som literalment organismes, però estem constituïdes per organismes. Finalment, prendrem el cas de la identitat personal com a exemple d’un debat més general sobre les relacions entre qüestions pràctiques i qüestions metafísiques.

Temes d'història de la filosofia I (3102G03047)

La República de Plató

Organitzacions patrimonials (3102G04036)

Analitzar les formes d’organització i de funcionament de les organitzacions dedicades a la gestió del Patrimoni Cultural.

Antropologia contemporània (3102G04046)

Estudi de la diversitat i la convergència de les manifestacions socials i culturals de la humanitat. Estudi del mètode etnogràfic i la seva rellevància en les Ciències Socials. Anàlisi de textos etnogràfics contemporanis.

Història econòmica contemporània (3102G04047)

L'objectiu de l'assignatura és estudiar la història econòmica mundial del segle XX i, molt especialment, el procés de desenvolupament experimentat per les economies europees durant el segle passat. Es pretén estimular la reflexió i l'anàlisi crítica sobre alguns dels problemes més rellevants de les transformacions econòmiques del món contemporani.

Humans fòssils (3102G04048)

L'assignatura té per objectiu descriure l'evolució humana, contextualitzant-la dins l'ordre dels primats i paral·lelitzar-la amb els estadis culturals de la prehistòria.

Història d'Amèrica Llatina contemporània (3102G04049)

Història d'Amèrica Llatina Contemporània, amb una especial atenció a les causes de l'inequitat social i étnica.

La cultura femenina a Europa (3102G04051)

En aquest curs es pretén que les i els estudiants coneguin la importància de la transmissió cultural femenina pel manteniment de la civilització a Europa. La transmissió cultural femenina ha estat, bàsicament, oral, escrita i plàstica. L’alumnat podrà apreciar, per mitjà d’exemples concrets, la importància qualitativa de la cultura femenina en diferents camps del saber.

Art i cinema (3102G05045)

Considerar la influència de les diverses arts en la construcció i estètica de la imatge cinematogràfica, però també com aquesta adquireix la seva especificitat. I alhora analitzar com el cinema influeix en el llenguatge de les altres arts.

Del col·leccionisme als museus (3102G05048)

Estudi del col•leccionisme artístic en occident, des dels antecedents més remots del fenomen a la formació dels grans museus a partir de els col•leccions reals i les grans donacions privades.

Darreres tendències de l'art contemporani (3102G05051)

Estudi dels moviments, tendències i artistes de l'art contemporani universal des dels anys 50 fins a l'actualitat, en totes les seves manifestacions artístiques.

Música i arts escèniques (3102G05052)

El curs analitza la construcció de la diva virtual en l'escena contemporània. Per a portar a terme aquest anàlisi, parteix del relat de l'Eva futura de Villers de l’Isle-Adam (1886), i la seva influència en l'imaginari de la dona-màquina, tant pel que fa a la reproducció sonora com a l'aparença de la diva.

Estètica de la fotografia (3102G05054)

Anàlisi i coneixement, des d'una perspectiva històrica, de les principals qüestions estètiques vinculades al desenvolupament de la història de la fotografia, prestant especial atenció als autors més representatius en el marc contextual de la producció i difusió de la seva obra.

Llengua catalana: aspectes històrics (3102G06053)

El seminari abordarà diversos aspectes relacionats amb les diferents formalitzacions històriques de la llengua catalana que podem documentar, les formes lèxiques i gramaticals que n'han perviscut en els documents escrits antics i les diverses varietats dialectals que existeixen. Aquest tipus de coneixements de caràcter gramatical, cultural i filològic, que abasten la gramàtica històrica, l'etimologia i l'onomàstica, la dialectologia i el comentari filològic, amb prou feines tenen cabuda dins les assignatures obligatòries que es cursen en la titulació. La intenció és, per tant, que en aquest seminari optatiu es puguin treballar d'una manera teòrica però també, i sobretot, pràctica aquestes qüestions, amb la finalitat d'obtenir-ne una visió de conjunt i de copsar-ne la utilitat per a un especialista de la llengua i de la literatura catalanes.

Literatura catalana: la prosa narrativa (3102G06055)

Lectura i comentari de textos narratius en prosa de l'Edat Mitjana als nostres dies. Prosa medieval: 1 d'octubre-4 de desembre del 2019 Prosa moderna: 9 de desembre del 2019-24 de febrer del 2020 Prosa contemporània: 26 de febrer-28 de maig del 2020.

Pràctiques externes (3102G06068)

Les pràctiques externes tenen com objectiu el fet que l’estudiant pugui aplicar els coneixements teòrics i metodològics adquirits al llarg del grau en les tasques que desenvolupen una sèrie d’empreses o institucions que treballen en diferents àmbits relacionats amb la llengua i la literatura catalanes, entre d’altres. Els continguts podran variar en funció de l’empresa o institució on es facin les pràctiques.

Llengua espanyola I (3102G07052)

Estudi diacrònic de la llengua espanyola

Literatura espanyola I (3102G07058)

Estudi general dels autors i obres de la novel·lística medieval en el seu context romànic i de la prosa dels segles XVI i XVII.