CG4. Comunicar-se oralment i per escrit utitizant les tècniques que fan més efectius els dicursos orals CG5. Analitzar, avaluar i sintetitzar de manera crítica i creativa idees noves i complexes obtingudes de textos científics CB9. Saber comunicar les conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sostenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. CB10. Posseir habilitats d'aprenentatge que els permeti continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigit o autònom. CE10. Ser capaç de dissenyar material didàctic i itineraris educatius del patrimoni adaptats a la diversitat de públics i als diversos objectius socials
1. Estudis de casos de museus i equipaments culturals i patrimonials propers, així com referents nacionals i internacionals. Posada en pràctica dels coneixements apresos a partir de pràctiques i casos reals de didàctica del patrimoni.Què i Com volem que aprenguin del patrimoni?
Tipus d’activitat Hores amb professor Hores sense professor Hores virtuals amb professor Total Anàlisi / estudi de casos 21,00 21,00 0 42,00 Total 21,00 21,00 0 42
Adams, E.; Ward, C. (1982). Art and the Built Environment. A Teacher's approach.. Regne Unit: Longman. Calbó, M. (2000). Cap a una crítica eco-social de l'educació artística.. . Contents of 25th ATEE Annual World Congress. Calbó, M (2001). Els valors eco-socials de l'art com a valors de l'art en l'educació. A Huerta R.. València: Universitat de València.. Barbosa, A. M. (1991). Art education and environment. Journat of Multicultural and Cross-Cultural Resea. (9), 59-64. Calbó, M. (2005). El enfoque ambiental de la educación artística: el patrimonio como ambiente. Mèxic: Benémerita Universidad Autónoma de Puebla.. Calbó, M.; Juanola, R. (2004). Modelos globales en arte y educación.. Comunicación educativa del patrimonio: re. 105-136. Juanola, R. (1995). Cultura(s) en arte y educación. Aula, (35), 5-10 Muriel, D (2015). La mediación experta en la construcción del patrimonio cultural como producción . Revista de Antropología Iberoamericana, 10(2), 259-288 Padró, C. (2002). Re-visitar els museus des de la museologia com a critica cultural. . Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 6(), 85-94 Valcárcel, J. O (2018). El patrimonio territorial: el territorio como recurso cultural y económico. Ciudades,, 4(), 31-48 Cambil, M. E.; Tudela, A. (2017). Educación y patrimonio cultural: fundamentos, contextos y didácticas (psicología. Pirámide. Cuenca, J.M.; Martin, M (2017). Manual para el desarrollo de proyectos educativos de museos. Trea. Dewey, J (1998). Democracia y educación. Madrid: Ediciones Morata.. Fontal, O. (2003). La educación patrimonial. Teoría y práctica en el aula, el museo e Internet. Gijón: Trea. Fontal, O. (2004). Comunicación educativa del patrimonio: referentes, modelos y ejemplos. Gijón: Trea. Freeman, T. (1977). La interpretación de nuestro patrimonio. (1ª). University of North Carolina: Asociación para la interpretación del patrimonio. Ham, S. (2005). Audiencias cautivas y no-cautivas.. España: Boletin Interpretación 13. Asociación para la interpretación del patrimonio. Hernández, F. X. (2012). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos.. Trea. Juanola, R. (2010). Una cartografía de los museos y la educación: territorios para ubicar los modelo. Madrid: Ariel/Fundación Telefónica. Juanola, R.; Calbó, M.; Vallès, (2006). Educació del patrimoni: visions interdisciplinàries. Arts, cultures, ambient.. . Girona: documenta Universitaria. Llonch, N.; Santacana, J. (2016). El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. . Trea.. Martínez, J.; Garcia, M. V.; Soto, V. (2017). El estudio del patrimonio cultural. . Universitaria. Molina, S.; Llonch, N. (2017). Identidad, ciudadanía y patrimonio. Trea. Morales, J. (2001). Los objetivos específicos en interpretación (para saber, sentir, hacer).. Boletín de Interpretación 4.. Morales, J. (2002). Guía práctica para la interpretación del patrimonio (2). Sevilla: Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía y TRAGSA.. Morales, J.; Guerra, F.; Serantes, A. (2009). Bases para la definición de competencias en interpretación del patrimonio. España: Centro Nacional de Educación Ambiental, CENEAM. Morin, E (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. . París: UNESCO.. Moure, A (2017). Patrimonio cultural y patrimonio natural: una reserva de futuro. . Universidad de Cantabria.. Vayreda, M.; Vallès, J. (2005). Rèplica 23. Una proposta de treball entre el museu i l'escola. . Congrés d'Educaci. Terrassa: Obrir portes, trencar rutines..
Activitats d'avaluació: Descripció de l'activitat Avaluació de l'activitat % Recuperable Presentació de treballs a classe. Es valorarà l´iniciativa i les propostes a partir del cas plantejat. 100 No
Presentació de treballs a classe amb intervenció valorativa del grup. Assistència presencial obligatòria pel motiu anteriorment esmentat. No poder assistir a classe comporta un treball compensatori, altrament, el dia a dia a classe elimini part del treball final. Criteris específics de la nota «No Presentat»:Es considera no presentat quant no es lliure el treball que vertebra i cohesiona tota la tasca que s´ha fet el curs. Avaluació única:Cal presentar un treball final i fer un exàmen dels continguts del curs Requisits mínims per aprovar:Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Donat que el curs alterna pràctiques d´aula, sortides i conferències d´altres ponents, l´assistència a les sessions es considera imprescindible. La bibliografia recomenada està adjuntada en el programa de curs.