La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani fou creada l’any 1989 amb l’objectiu bàsic d’organitzar cursos de pensament contemporani dirigits per pensadors eminents amb prestigi reconegut a nivell internacional. És una càtedra de pensament -i no estrictament de filosofia- perquè està oberta a la docència interdisciplinària de personalitats d’àmbits diversos, tant de la filosofia com de les ciències o de les arts, siguin formals, experimentals, històriques o humanes. És també una càtedra de pensament contemporani en un sentit molt estricte, perquè els professors convidats hi exposen les línies mestres del seu propi pensament. Des de la seva creació i fins avui, la Càtedra té períodes habituals de docència cada curs: durant el mes de novembre i durant el mes de juny. La primera sessió de lliçons fou dirigida pel professor Josep Ferrater Mora el novembre de 1989.

  La «Proposta de constitució» de la Càtedra de Pensament Contemporani no pot ser millor;   Per visualitzar la vostra imatge, feu un click amb el botó dret del mouse al lloc reservar per l'imatge i seleccioneu "propietats de la imatge" sincerament, no hi manca (i, sobretot, no hi sobra) ni un sol mot. Espero que el projecte vagi endavant. Ja em donarà notícies. Quant a la data del meu propi Seminari, els dies que va proposar originàriament —les dues setmanes del 6 al 18 de novembre— em semblen molt bé —també les dues setmanes del 30 d’octubre a l’11 de novembre. Ja hi ha prou temps per a precisar dates.  

No cal dir que li estic agraïdíssim d’associar el meu nom a una «Càtedra» que no es podrà comparar amb cap d’altra —al país i fora del país— per la seva novetat, eficàcia i interès.

Fax privat de Josep Ferrater Mora a Josep-Maria Terricabras
24 d’abril de 1989

"El més important de la Càtedra no és el nom que porta, cosa que agraeixo sincerament, sinó el que allà dintre es pot fer. El més important no és, per exemple, que hi hagi un hospital que es digui Einstein, sinó el treball que allà dintre es fa."

Diari de Barcelona, Mirador, p. 23
Divendres, 3 de novembre de 1989

"D'una banda, no puc dir que m'ho mereixo [que la Càtedra dugui el meu nom], perquè seria pretensiós per la meva part. De l'altra, però, no puc suggerir que no en sóc mereixedor, perquè seria com afirmar que els organitzadors són uns ignorants i que no tenen ni idea de com va la cosa."

El Punt, Punt i a Part, p. 3
Divendres, 3 de novembre de 1989

"L'objectiu [de la Càtedra] és el que s'han proposat els organitzadors de la Càtedra. La intenció és que sigui una Càtedra que porti a Girona, dues vegades l'any, persones conegudes dins el món de la filosofia o en altres camps. La intenció és portar gent que no pot venir sovint, especialistes anglesos, alemanys, americans, persones molt distingides que és molt difícil que vinguin aquí. Una persona que viu, per exemple, als Estats Units, ha de tenir una invitació especial per fer-ho, és lògic. La intenció de la Càtedra és aquesta, fer venir gent reconeguda en el camp de la filosofia i en altres disciplines: ciència, història...."

Diari de Girona, Dominical, p. 10
Diumenge, 12 de novembre de 1989

«Al final pagaran per venir.» Aquest vaticini que feia irònicament Josep Ferrater Mora a finals dels vuitanta a Josep Maria Terricabras naturalment no s'ha complert, però poc se'n falta. En vint anys, la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG s'ha situat com un punt de trobada amb la primera línia de la intel·lectualitat internacional. Chomsky, Boff, Prigogine, Cavalli-Sforza, Morin, Singer, Hobsbawn, són alguns dels noms que integren una llista heterogènia d'elit que continuarà la setmana entrant amb l'historiador Josep Fontana, l'últim, però no el darrer, convidat per la càtedra.

L'any 1989 a Girona hi havia l'Estudi General, dependent de l'Autònoma, tot i que ja hi havia en marxa el procés que desembocaria en el naixement de la UdG. Mentrestant calia moure's per situar la ciutat al mapa universitari i la Càtedra Ferrater Mora, dirigida des dels seus inicis pel filòsof Josep Maria Terricabras, en va ser un dels exemples pioners. La motivació era clara, segons Terricabras: «Una universitat petita no necessàriament ha de ser esquifida, ni una universitat perifèrica necessàriament ha de ser marginal.»

El nom de Ferrater Mora va ser escollit perquè era una personalitat rellevant en l'àmbit internacional, i la seva ajuda, segons reconeix Terricabras, va ser fonamental per arrencar amb èxit una càtedra que no només en porta el nom sinó una certa orientació intel·lectual fonamentada en les idees republicanes, demòcrates i progressistes de Ferrater Mora, mort el 1991. Els criteris d'edat també hi són presents: «La intenció és que vingui gent que tingui un recorregut i pugui revisar el pensament de tota una vida. No som uns descobridors de nous talents.»

El balanç és, segons el mateix director de la càtedra, «impressionant», una opinió irrefutable si es mira el llistat dels 26 convidats: «No hi ha cap altra universitat a Europa que pugui presentar una llista similar, entre altres coses perquè no han estat simplement convidats sinó que han vingut a pronunciar deu lliçons cadascú, moltes de les quals, a més, s'han publicat en llibre.»

Genis accessibles

L'accessibilitat als grans cervells del pensament internacional ha estat un dels esquers de la càtedra gironina. «Un estudiant que estigui treballant sobre Chomsky, per exemple, si se'n va als EUA per veure'l, potser no el veurà gaire. Aquí, el pot tenir una setmana per a ell, perquè, dient-ho amablement, els tenim una mica segrestats, els convidats», comenta el responsable de la càtedra.

Fent un balanç més sentimental, Josep Maria Terricabras valora la gran qualitat humana dels convidats –«gent senzilla, amable, gent de primer nivell que són molt més encantadors que molts de segon o tercer nivell», diu– i també el fet que, amb el temps, s'ha aconseguit que molts vinguin «perquè es diuen entre ells que val la pena venir, perquè a la majoria no els podríem pagar el seu caixet habitual.»

Poques dones pensadores?

«Un dels punts febles, i en sóc conscient, és la presència de dones.» Aquesta reflexió de Terricabras respon al fet que, en vint anys, només han vingut dues dones a impartir els seminaris. El doctor Terricabras justifica aquesta descompensació per la mateixa evolució social de la igualtat entre homes i dones: «Si un mira en el panorama acadèmic internacional, tots els savis que tenen més de vuitanta anys, busques dones i no hi són, o hi són menys.» Una mancança que, sosté Terricabras, es va anivellant amb el temps.

«Jerusalem, Roma, Atenes»

Pot semblar una mancança, però respon a un criteri i alhora un capítol per cobrir: la gairebé nul·la presència de pensadors externs a la cultura occidental és explicada així pel catedràtic gironí: «Ens agradi o no, culturalment nosaltres tenim tres capitals: Jerusalem, Roma i Atenes. És el nostre context cultural.» Una qüestió que també es corregirà amb el temps perquè, segons diu, «el XXI no serà el segle europeu i nord-americà i, per tant, els nostres interessos es desplaçaran».

Filmats i enregistrats

Un dels tresors més preuats d'aquesta càtedra són els documents fílmics i sonors que es conserven de les sessions impartides en els seminaris, amb només una malaurada excepció: el seminari inaugural del mateix Ferrater Mora. Aquest material i altres documents es posaran a l'abast del públic en una mostra commemorativa que es vol fer a principis del 2010 a Girona, «una exposició que es pugui veure i sentir», en paraules del seu responsable màxim.

Els que no van poder ser

A banda de la valuosa llista de personalitats que han desfilat per Girona, hi ha un petit capítol de frustracions, de savis que la Càtedra Ferrater Mora no ha pogut tenir, tot i els intents que es van fer al seu moment. Un va ser l'economista John Kenneth Galbraith, ja mort i que al seu moment no va poder venir per qüestions de salut, un impediment que tampoc no ha permès ser a Girona al crític literari i cultural George Steiner.

Article de Carles Ribera, publicat a El Punt el 9 de juny del 2009