Cicle “Contemporàlia i Ciència. La Terra: el nostre planeta ... fins ara.”
L’anomenada hipòtesi Gaia veu la Terra, en el seu conjunt, com un superorganisme que s’autoregula gràcies a la interacció entre l’atmosfera, els oceans, la geologia i els éssers vius. En aquest cicle, parlarem de tots aquests ingredients que configuren el metabolisme de la Terra, començant pel més soterrat: els volcans. També explicarem com es pot arribar a un punt de no retorn amb canvis sobtats i radicals en la biosfera en què vivim si hi es produeix un desplaçament del seu equilibri a causa de factors que afecten aquesta autoregulació. Veurem com els models ens poden servir per fer prediccions de possibles futurs i proposar intervencions basades en la biotecnologia que facin els ecosistemes actuals més resilients. Acabarem el cicle parlant de la cerca de vida en altres planetes i del que el seu descobriment podria significar ... no fos cas que se’ns acabi el contracte de lloguer que tenim amb la Terra
“Ecosistemes
al límit: Enginyeria per resistir l’Antropocè”, Blai Vidiella
Els ecosistemes del nostre planeta són més fràgils del que sembla. Les
activitats humanes estan desencadenant processos que poden portar a canvis
irreversibles, com el desglaç o la desertificació. Per veure els possibles
futurs, podem utilitzar models predictius o, fins i tot, observar com la
biosfera ha reaccionat a les grans catàstrofes del passat. Què podem fer davant
d’aquests punts crítics? En aquesta xerrada explorarem com la recerca actual
combina la teoria ecològica amb la biotecnologia per generar intervencions que
millorin la resiliència dels ecosistemes actuals: la terraformació sintètica.
Discutirem com la manipulació de microorganismes i comunitats pot contribuir a
frenar aquests canvis dramàtics. Serà possible aturar-ho?
Blai Vidiella és doctor en Biomedicina per la Universitat Pompeu Fabra (Complex Systems
Lab), graduat en Enginyeria Biomèdica (UPF) i màster en modelatge matemàtic de
sistemes complexos (Centre de Recerca Matemàtica, UAB). Actualment és
investigador postdoctoral a la Station d’Écologie Théorique et Expérimentale
(CNRS, França). Després del doctorat, va treballar a l’Evolution of Networks
Lab (IBE, CSIC) i al Nonlinear Dynamics and Evolution Lab (CRM). La seva
recerca se centra a entendre la resposta dels ecosistemes a les pressions de
les societats humanes. Això l’ha dut a estudiar amb profunditat els punts
crítics a diverses escales, des de microbiomes fins a canvis socials o fins i
tot alteracions a escala planetària. Aquest treball interdisciplinari li ha
valgut diversos reconeixements, com ara el premi Jorge Wagensberg, la Tesi
Relevante del CSIC, la Tesi Extraordinària de la UPF i la recent nominació al
premi Thom Young.